CLAQUÉ O NO –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquesta proposta teatral ens feia especial il·lusió després d’informar-nos del tema què tractava a la Roda de premsa del passat 16 d’agost. A més a més teníem previst assistir a la seva estrena l’endemà, però uns assassins que van deixar Barcelona trasbalsada, ho van impedir…. Amb tota seguretat una tarda/nit que tots nosaltres no oblidarem mai, malgrat que al cap de poques hores la ciutadania va saber reaccionar amb valentia amb el crit “No tenim por”.
Evidentment la seva estrena va ser ajornada i les funcions previstes es van cancel·lar durant un parell de dies.
Per sort, la vida continua i tots nosaltres intentem tornar a la normalitat. Ahir nit, últim dia d’agost, vàrem voler veure-la, abans de tancar la nostra valoració d’aquesta temporada 2016-2017, ja que de fet és un espectacle que pertany al “El Cicló 16/17” (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artístic del Teatre Tantarantana.
Aquesta proposta, és el 5è espectacle de la companyia DARA.
CLAQUÉ O NO, és una comèdia sobre les professions, vocacions, intuïcions i canvis de rumbs laborals que moltes vegades, no entén ningú.
Una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida.
L’obra es representa damunt de l’escenari del teatre, amb el públic situat en graderies a dues bandes, una proximitat amb els actors realment insuperable. Un parc públic de Barcelona, que clarament assenyala l’escenografia amb les rajoles típiques de la ciutat, malgrat que l’acció podria succeir a qualsevol ciutat del món.
Roc Esquius és el dramaturg i director de la proposta, que ens sorprèn cada vegada més per la seva frescor i la seva empenta. El vam descobrir com a actor ja fa uns anys a “Comment te dire adieu” i com a dramaturg amb “iMe” i “Mars Joan”.
Núria Deulofeu i Isidre Montserrat han estat absolutament magnífics, amb unes interpretacions genials sobretot en la primera part de l’obra, on ens presenten una batalla dialèctica entre una bioquímica de prestigi que vol deixar la feina per dedicar-se al que li agrada, ballar claqué, i un re- orientador laboral contractat per algú altre, que intenta per tots els mitjans que no ho faci.
Crec que no hauriem de confondre la simpatia o antipatia dels personatges que arriba al públic, amb la qualitat de les seves interpretacions…. i ho diem perquè el personatge que interpreta Isidre Montserrat arriba a ser força antipàtic a ulls dels espectadors.
Una dona amb una carrera brillant, una professió que li cau com anell al dit i que ocupa un lloc important coma científica en l’estudi de la problemàtica de la crisi de l’aigua al món; gairebé està a punt de resoldre el problema quan un entrebanc del qual li sembla no se’n sortirà, li fa plantejar-se dedicar-se al que realment li agrada…. ballar claqué.
Un funcionari del govern, dedicat a què tothom ocupi el lloc de treball pel qual està més preparat, ha arribat per frustrar els seus plans. Ella no pot ballar claqué.
Una batalla dialèctica divertida, tremendament àgil i molt ben construïda pel dramaturg, encara que a partir d’un moment donat, potser es torna una mica repetitiva; segurament per això, per voler fer un gir a l’argument i donar-li una altra visió, l’autor ha volgut introduir un parell de personatges complementaris que són interpretats pels mateixos actors.
És aquí on la proposta, al nostre entendre, comença a trontollar una mica, i algunes situacions són poc creïbles, tot sabent que la proposta està escrita com una comèdia de l’absurd. Per sort, torna a remuntar gràcies a les magnífiques interpretacions, malgrat que la resolució de la “batalla” es complica i esdevé una mica massa rocambolesca, amb un doble final que tampoc hem acabat d’encaixar.
Malgrat tot, ens ha semblat una proposta agosarada, divertida, amb un caire innovador i un missatge molt clar.
hem de fer sempre el que s’espera de nosaltres ?
hem de renunciar a les nostres aficions, al que ens fa feliços realment en ares de la societat ?
hem de complir amb les expectatives que pares i professors han dipositat en nosaltres ?
és lícit encaminar als nostres petits a dedicar la seva futura vida a una determinada professió ?
Una proposta totalment recomanable que es podrà veure fins al 17 de setembre a la Sala Baixos22 del Tantarantana. Des d’aquest espai el nostre reconeixement a tot l’equip que ha tingut la gosadia d’estrenar al mes d’agost. Bravo.
Dramatúrgia i direcció: Roc Esquius
Intèrprets: Núria Deulofeu i Isidre Montserrat
Escenografía: Eli Siles \ Ajudant d’escenografía i vestuari: Mariona Signes\ Construcció escenografía: Juan Flores \ Vestuari: Eli Siles i Albert Pascual \ Banda Sonora: Toni Pagès i Bernat Mestre \ Composició, arranjaments i producció musical: Toni Pagés (La Fustería Estudi) \ Producció I comunicació: Núria Deulofeu \ Premsa: Marina Grifell
Idioma: català
Durada: 75 minuts
Amb aquesta crònica tanquem la nostra temporada teatral i d’arts escèniques 2016-2017 , en la que hem pogut veure i valorar en aquest Blog fins a 335 espectacles diferents.
En la pròxima crònica oferirem la nostra valoració global de la temporada.
