LA REINA DE DIAMANTS, Bennasar, Llort, Macip, Moreno
Per Imma Barba –
Haig de reconèixer d’entrada, que sempre m’han fet una certa por els llibres escrits a més de dues mans, i en aquest cas m’he enfrontat a un llibre escrit a vuit mans.
Quatre escriptors, quatre personatges, quatre parts.
Cada autor ha escrit una de les parts, i cada part fa referencia a un dels personatges de la història.
Lluís Llort és l’autor de la primera part “El robatori”, escrit en tercera persona i que ens parla del robatori d’uns diamants, un robatori que no sortirà com estava planejat. Te lloc en el xalet d’un mafiós rus i aquest fet tindrà conseqüències.
Sebastià Bennasar escriu la segona part, “Enyorar el senyor lobo”, en aquest cas en segona persona, des del punt de vista del gàngster rus fent front a una situació inesperada.
Marc Moreno és l’autor de la tercera part “L’amo del barco”, en aquest cas escrit en primera persona, donant veu a l’empresari català que vol guanyar diners fàcilment i busca aliats que li facin el joc. Amb ell descobrirem quins fets han desencadenat el robatori.
I finalment Salvador Macip clou la novel·la amb la quarta part “La reina de diamants”. Ell torna a la veu narrativa en tercera persona, ens mostra el punt de vista de les dones i ens porta a la resolució de la història. Descobrim que res era el que semblava I que les persones aparentment més febles són també capaces de les maquinacions més perverses.
Una història, ambientada a la Costa Brava, que ha començat amb el robatori d’uns diamants i va afegint gàngsters russos, prostíbuls, dones que són alguna cosa mes que “dones fatals”, amb un gran dinamisme narratiu i molt entretinguda. Una història breu, dura i fosca, molt ben lligada, sense que es perdi l’estil narratiu dels quatre autors.
Marc Moreno és el promotor d’aquesta agosarada proposta i recullo d’una entrevista que li van fer a L’illa dels llibres:
“Al principi la idea era fer una novel·la on cada un de nosaltres escrivís un capítol d’una història no massa complexa i que desenvolupés un personatge, però quan estàvem ficats de ple ens vam engrescar i vam decidir crear una trama molt més complexa i que s’anés desenvolupant capítol a capítol.
Cada escriptor continuava fent un capítol des dels ulls d’un personatge diferent però vam decidir que tot es descobrís mica en mica, capítol a capítol. I això ens va complicar el procés perquè primer vam estar decidint el guió inicial entre tots, i després les revisions de tots els capítols que passaven per les vuit mans on entre tots políem les errades i tot allò que no quadrava. I tot el procés l’hem fet amb el Salvador vivint a Anglaterra.”
Aquest és el llibre número 8 de la col·lecció de novel·la en català de Llibres del Delicte, editorial a la qual no em cansaré de recolzar per l’empenta i valentia del seu fundador i per la gran qualitat de les seves publicacions.
Lluís Llort va néixer a Barcelona en 1966, és escriptor i periodista. El seu estil sempre sol tenir pinzellades de gènere negre. Escriu també per a joves i nens. Signa les seves novel.les amb el nom de Llort i la literatura infantil com a Lewis York.
Sebastià Bennasar va néixer a Palma en 1976, és periodista, escriptor, traductor i crític literari mallorquí. Ha publicat una trentena d’obres, entre poesia, relat, novel·la i assaig.
Marc Moreno, va néixer a Barcelona l’any 1977, és periodista, escriptor i editor català. La seva activitat professional està centrada en la creació literària en gènere negre, la seva feina periodística i la gestió de l’editorial Llibres del Delicte.
Salvador Macip, va néixer a Blanes l’any 1970, és metge, escriptor i investigador en genètica molecular. Des de 2008 contínua les seves investigacions a la Universitat de Leicester al Regne Unit. És autor de llibres per a nens que han obtingut nombrosos premis, i autor també d’innombrables llibres de divulgació científica.
Autors: Sebastià Bennasar, Lluís Llort, Salvador Macip i Marc Moreno.
Data de publicació: Novembre 2014
Editorial: Llibres del Delicte
Idioma: català
Pàgines: 160
Van fer molt bona feina entre els quatre!!
Vaig quedar gratament sorpresa per la consistència de la història que acaba molt ben lligada, respectant els estils narratius de cadascú.