– MicroTeatre (331 a 334) – INFECTA2 – NO EXIT – ASSASSINS IMPROVISATS – SUEÑOS A LA CARTA – Microteatre Barcelona – (🐌🐌) – 13.08.2017

INFECTADOS – NO EXIT – ASSASSINS IMPROVISATS – SUEÑOS A LA CARTA 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Com ja hem comentat en més d’una ocasió en aquest espai, no som massa aficionats al Microteatre, malgrat les bones experiències de les què hem pogut gaudir en el “Festival Píndoles” que cada any es celebra a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat molt a prop de casa nostra, en el barri de Vallcarca.

No ens acaba de fer el pes per l’excessiva curta durada d’aquestes propostes, que sovint no arriben ni tan sols a 15 minuts, i per tant no dóna temps a complir les tres fases d’una narració (plantejament, NUS i desenllaç). Creiem que la part més interessant d’una narració és precisament el NUS i aquí per manca de temps no es desenvolupa prou i a vegades gens….. o en tot cas es fa d’una manera massa precipitada, per la qual cosa no et dóna temps d’assaborir, ni el text, ni la posada en escena ni gairebé tampoc les interpretacions.

Hem assistit molt poc a les sales del Microteatre Barcelona (l’última vegada el juliol del 2015) i segurament perquè a banda de la durada dels espectacles, trobem que el preu és massa car si, com és el nostre cas, vols veure el mateix dia el màxim nombre de les obres que es presenten a les diferents sales. Malgrat que el preu a priori sembla força econòmic (4 €), veure les 8 obres que es presentaven diumenge passat, tenia un cost de 32 € per cap… i evidentment no entrava en el nostre pressupost, per molt que ens agradi el Teatre.

No entenem com no existeix una mena d’abonament (sigui diari o a utilitzar en diferents dies sense caducitat), que convidi a l’espectador a veure un nombre d’espectacles important i encara menys el perquè comprar les entrades anticipadament per la web del Teatre té un recàrrec d’un 10% (4,40 €), la qual cosa no convida gens d’entrada a desplaçar-se fins al carrer Bailèn.

A tot això s’ha d’afegir la incompetència de la persona que està a càrrec de la venda de les entrades, ja que sembla que no té gaire interès si compres 1, 2 o 23 entrades i que gairebé voreja la mala educació quan demanes informació sobre la possibilitat de comprar packs per veure molts espectacles…. i afirma que abans si, però que ara ja no existeixen. Amb aquesta resposta optem per veure només 4 dels espectacles, malgrat que teníem la intenció de veure’l’s tots 8.

Però un cop comprades i a l’espera de què comenci la primera representació, t’assabentes per una pantalla de TV del bar que SI existeixen packs i amb sopar inclòs per un preu molt similar al que nosaltres ens hem gastat  En veure-ho, vaig a reclamar una millor informació i gairebé la taquillera em tracta de deficient. Caldria si mes no, posar de cara al públic una persona amb més capacitat i amb una certa empatia vers els espectadors. Nosaltres per aquesta raó, dubtem molt que tornem a Microteatre Barcelona.

Però parlem dels quatre espectacles que vàrem veure…

 INFECTA2 (🐌🐌+🐚)

Entrem a la sala tan sols 5 espectadors, però quan comença la representació veiem que en realitat som 3, ja que dues persones són en realitat els actors que interpreten aquesta petita “Comèdia Musical”.

Una sala d’espera amb uns pacients que esperen ser visitats pel metge. Hi ha alguns que pateixen una estranya malaltia, un virus que fa de la seva vida un musical. Només poden parlar cantant. Hi ha antídot?? És contagiós??

Una representació on tots els diàlegs són cantats, utilitzant cançons conegudes en llengua castellana. La idea està ben pensada i els actors/cantants ho fan prou bé amb bones veus contant que gairebé ho fan a capel.la i a un pam de nosaltres. Malgrat tot ens ha sabut a ben poca cosa i quan estava començant a interessar-nos la peça, aquesta ja havia arribat a la seva fi.

Text i Direcció: Yashmin Zamani i Martín Puñal
Interpretació: Segons el programa de mà Perfectes artistes per a la ocasió
Gènere: Comèdia musical
Idioma: Castellà

____________________

NO EXIT (🐌+🐚)

En el segon espectacle sumem un espectador més… i ja són la increïble xifra de quatre, mes els dos actors.

Una proposta en format de thriller molt poc creïble i en bona part per culpa de que escoltem les cançons de la sala del costat per la deficient insonorització d’aquestes sales, situades massa agrupades en un petit espai, únicament separades per un petit passadís central.

Un home dins d’un WC públic, un altre home entra corrents fugint d’algú. Es troben i comencen a parlar. Però potser els homes no són tan desconeguts ni la trobada és casual.

Creiem que el petit argument és poc creïble perquè la sitaució que es planteja dins d’un urinari públic ens va semblar força inversemblant, a la que hem d’afegir unes minses interpretacions amb les quals no varem connectar ni per un instant.

Text i Direcció: Ernest Ollero
Interpretació: Dani Rebollo i Ernest Ollero
Gènere: Comèdia/Misteri
Idioma: Català

____________________

ASSASSINS IMPROVISATS (🐌🐌🐌)

Aquesta és la proposta que ens va agradar més de les quatre, malgrat que tampoc per tirar coets. Almenys la sala estava plena de públic, inclús amb gent dreta perquè no hi havien suficients tamborets.

Dos germans, molt diferents entre si parlen dels motius per l’assassinat dels membres de la seva família i ho justifiquen, no tenien alternativa.

Una trama que es podria classificar com una barreja de teatre de terror i humor de l’absurd, ben construïda argumentalment, malgrat lo esbojarrat del que ens expliquen els dos actors, un d’ells tacat de sang fins a les celles per la quantitat d’assassinats que ha comès…. l’altre fent de “bona persona”, malgrat que en realitat és el que provoca al seu germà gran.

Les actuacions també ens van agradar força.

Potser pagaria la pena que aquesta proposta es reescrivís per donar-li un format d’una mica més de durada i acabar de donar-li un final no tan precipitat per la manca de temps que imposa el format actual.

Text i Direcció: Joaquim Bundó
Interpretació: Adrià Triviño i Nicolás Queraltó
Gènere: Comèdia/Misteri
Idioma: Català

 ____________________

SUEÑOS A LA CARTA (🐌🐌)

Una proposta amb dos actors, un d’ells que també entra a la sala figurant que es tracta d’un espectador. Dos actors que en diferents sessions poden canviar, ja que al programa de ma son quatre. Nosaltres en el paper d’home vam tenir la sort de poder veure actuar a Onofre Rojo, que és al mateix temps l’autor del text.

Un màster sobre els somnis, sobre les fases de la son i la durada i intensitat dels somnis. Que passa si en un dels teus somnis apareix un personatge inesperat? Que fa que un somni es converteixi en un malson?

Ens va costar entrar en el tema dels somnis, a partir d’un text que en alguns moments ens va semblar excessivament repetitiu i que sincerament no ens va interessar gaire. Malgrat aquesta sensació nostre que és evidentment molt subjectiva, creiem que el text pot ser interessant per determinades persones i l’actuació de l’actor ens va semblar més que correcte…. a ella en canvi la vàrem trobar massa forçada i no ens la vam acabar de creure.

 Text: Onofre Rojo
Direcció: Humphrey Red
Interpretació: Gemma Iglesias i Onofre Rojo
Gènere: Comèdia
Idioma: Castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.