PER SI NO ENS TORNEM A VEURE –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Com ja vam comentar en la nostra crònica de la roda de premsa del passat dilluns, aquest va ser un espectacle que no vam poder veure al mes de maig i que ara no hem volgut deixar escapar.
Un musical de petit format amb producció artística de Daniel Anglès, promotor de la idea inicial i que va proposar desenvolupar a partir de “Leonci i Lena” la sàtira teatral de Büchner. L’Alícia Serret va escriure el text i va assolir la direcció de l’espectacle. Com diuen ells mateixos es tracta d’un homenatge a comèdies com l’anomenada de Leonci i Lena, El joc de l’amor i de l’atzar o Al vostre gust.
PER SI NO ENS TORNEM A VEURE és la història de dues persones que no són el que diuen ser. Una història de disfresses i d’identitats falses on el destí, igual que l’amor, és inevitable.
A escena dos actors i un músic:
Anna Lagares, és la princesa Anne de Dumaine, actriu a qui ja hem pogut veure treballar en altres ocasions, com per exemple al musical “Per sobre de totes les coses” a la Sala Gaudi i a la Nit de Musicals 2016 del Grec, o a Sugar al Eixample Teatre. Malgrat tot, per nosaltres en aquesta ocasió va ser tot un descobriment perquè la seva energia en la interpretació és sens dubte un dels records més valuosos que ens portarem d’aquest Musical.
Edgar Martínez, és el príncep William d’Arden, i l’hem vist treballar recentment a Geronimo Stilton al Condal i anteriorment a Rent al Casino Aliança del Poble Nou.
Marc Sambola és el compositor de la música de l’espectacle i que interpreta en directe amb la guitarra, fent també el paper del Poeta.
Els Reis d’Arden reben una carta dels Reis de Dumaine on els proposen que la seva filla Anne es casi amb el príncep William d’Arden. Però els joves prínceps no tenen cap intenció de casar-se i menys amb algú que gairebé no coneixen. Tots dos, sense saber-ho, tenen la mateixa idea: Fugir amb una identitat falsa i descobrir com és el món més enllà dels seus regnes. Però per més disfresses que portin, i per més que canviïn una vegada i una altra d’identitat, els dos prínceps es troben i s’enamoren irremeiablement.
Una història molt senzilla que parla de com de vegades ens compliquem la vida en lloc d’entomar de front el que es presenta. Amb una vessant còmica important, van desgranant el ventall de cançons alhora que interpreten els seus papers interactuant amb nosaltres, que ens fan ser espectadors conscients del joc d’embolics que es porten entre ells.
Tots dos saben transmetre l’emoció de les cançons però també la comicitat sobretot en les intervencions amb el poeta, al que recorren com a conseller.
Un luxe poder comptar amb la música en directe i a més a més interpretada pel mateix compositor, que s’atreveix inclús a cantar i fer-se càrrec del personatge del poeta.
Unes interpretacions que ens han semblat esplèndides i unes veus magnífiques i sense microfonar (a pèl), que unit a una música encomanadissa i de qualitat, una treballada il·luminació, vestuari, escenografia i posada en escena, ens han fet passar una estona realment agradable.
Un espectacle que sens dubte s’ha de veure.