FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón, més coneguda com a FRIDA KAHLO (1907-1954), va ser una reconeguda pintora mexicana, que va viure bona part de la seva vida a l’ombra de l’artista Diego Rivera, un destacat muralista famós per la seva tendència a plasmar obres d’alt contingut social en edificis públics de la ciutat de Mèxic.
A la Sala Fènix hem pogut veure aquest monòleg protagonitzat per l’actriu mexicana Marisol Salcedo, que encarna el personatge de Frida Kahlo, amb la presència permanent d’un retrat de Diego Rivera a l’esquerra de l’espai escènic. Ella està celebrant el “dia dels morts” una celebració molt popular a Mèxic… envoltada de calaveres pintades de colors i de la seva estimada “Catrina”, mentre espera a uns “convidats” molt especials.
Repassa davant nostre la seva tempestuosa vida al voltant del dolor constant, però també amb la seva gran força per viure el més intensament possible… una vida que en bona part està sotmesa a una passió desbocada pel seu gran amor, Diego Rivera, al que admira i estima profundament fins al punt de no saber viure sense la seva companyia, la seva mirada, les seves carícies.
Un text molt ben construït per Humberto Robles, que resumeix molt bé els pensaments les angoixes i les ganes de viure, malgrat les adversitats d’aquesta artista, que s’ha convertit avui en dia en un símbol de la cultura mexicana.
Una excel·lent interpretació,amb un llenguatge autènticament mexicà (com no podria ser d’un altra manera), expressions que reconeixem clarament com d’aquella cultura i un extraordinari moviment escènic que malgrat el petit espai de la Sala Fènix, sap treure-li tot el seu profit, en un costant diàleg amb el públic, on no existeix en cap moment la quarta paret.
Tot això recolzat per un bon treball d’il·luminació, acuradíssim maquillatge i un excel·lent vestuari, que ens mostra imatges molt conegudes i molt semblants a les que tots guardem en la nostra memòria d’aquesta artista…. celles juntes, robes de colors vius, diadema de flors al voltant del seu front…
Frida Kahlo va desenvolupar la seva pintura a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, i això la va ajudar a definir un estil pictòric propi.
Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit amb un tramvia als divuit anys que va fer que hagués de sotmetre’s a multitud d’operacions quirúrgiques. La majoria de les seves pintures les va fer estirada al seu llit i al bany. No obstant això, la seva gran força i energia per a viure li van permetre una important recuperació.
Frida admirava Diego Rivera i li va ensenyar obres seves per saber-ne la seva opinió, i aquest va quedar impressionat per aquests treballs. Es van casar l’any 1929, malgrat l’oposició de la família de Frida, que el trobava massa comunista, i massa gran per a Frida perquè Diego tenia 21 anys més que ella.
El matrimoni va metaforitzar-se com “la unió entre un elefant i un colom“, perquè Diego era enorme i obès, mentre que ella era petita i prima. D’altra banda, Frida mai va poder tenir fills a causa de les seves lesions, qüestió que va trigar molts anys a acceptar.
La seva relació va consistir en amor, aventures amb altres persones, vincle creatiu, odi i un divorci el 1939 per després tornar-se a unir. “Ser la dona d’en Diego és la cosa més meravellosa del món. Jo deixo que jugui al matrimoni amb altres dones. Diego no és el marit de ningú i mai no ho serà, però és un gran company“.
Ahir amb la sala absolutament plena, va ser l’última representació d’aquesta proposta a la Sala Fènix, però pels que encara no l’heu pogut veure, ahir ens van confirmar a la sortida de la Sala, que tornarà al mes de setembre durant una setmana, del 21 al 24 d’aquest mes. No us la perdeu !!!
Dramaturgia: Humberto Robles
Direcció: Carles Solsona
Interpretació: Marisol Salcedo
Escenografía: Teatr3s/Mexcat – Técnic de Son: Daniel Miras – Disseny de llums: Lupillo Arreola – Vestuari: Margarita Hernández
______________________
En l’accés d’entrada a la Sala Fènix estan exposades els originals d’una sèrie de il.lustracions i pintures realitzades per l’artista Maria Hesse, que van servir per fer el llibre “Fida Kahlo, una biografia”.
Curiosament una d’aquestes obres apareix Frida Kahlo jugant amb uns cargols….. i evidentment vaig pensar d’immediat que seria una excel·lent pintura per acabar d’arrodonir aquesta crònica.
