– Voltar per la Literatura – EL PESO DE LOS MUERTOS (🐌🐌🐌🐌) de Víctor del Árbol

EL PESO DE LOS MUERTOS de Víctor del Árbol –

Per Imma Barba –

Fa un temps vaig llegir “Abans de gairebé tot“i ara he volgut llegir aquesta novel·la, la primera que va escriure Víctor del Árbol i que m’ha agradat molt. Una novel·la que no es podia trobar enlloc i que ara ha estat reeditada per una altra editorial. He llegit doncs la primera i l’última, escrites amb deu anys de distància entre ambdues. Ara caldrà llegir les intermèdies …

EL PESO DE LOS MUERTOS, és una història explicada en dos moments, l’any 1975 just a les acaballes del franquisme i la mort del dictador, i l’any 1945, quan la nostra protagonista, Lucia, era una nena. La trama principal és l’actual, però s’entrellaça continuadament amb la trama del passat.

Lucia, viu a Viena, allunyada físicament de tot el que va ser el seu passat, però mentalment lligada a ell. Al setembre del 75 una trucada telefònica d’un antic amic, Octavio Cruz, la fa decidir que ha arribat el moment d’enfrontar-se a tots els fantasmes del passat i viatja a Barcelona acompanyada de l’Andreu, el seu marit.

Franco agonitza, però encara existeixen persones com el moro Ulises, comissari de policia, que es creu amb tots els drets sobre les persones perquè ostenta el poder de la por. La trobada entre tots dos serà inevitable.

A la presó Modelo, resideix des de fa tres dècades Liviano, potser l’única persona capaç de reconstruir la veritable història del general Quiroga i la seva dona Amelia al començament de la dictadura, la de Nahúm Márquez, la del pare de Lucía i, com no, la seva pròpia existència, en un duel entre l’amor i el turment.

A Barcelona, Lucia, es retroba amb persones conegudes i la fan reviure un passat que recordava diferent. La seva tornada fa que els “morts tornin a la vida” i la obligan a endinsar-se en la seva pròpia memòria i en les seves pors.

Ens agrada creure que podem enterrar el passat, però la memòria resideix en el nostre inconscient, i la nostra història és sovint el fruit de la nostra imaginació.

Una novel·la molt intensa plena de dolor on els remordiments, la por a la veritat i la necessitat de tancar ferides obertes ens arriben en primera persona, amb uns protagonistes molt ben descrits i amb molta força, tots tenen un passat i han intervingut d’una manera o un altre en esdeveniments que voldrien deixar enrere.

Víctor del Árbol va néixer a Barcelona l’any 1968, i ja des de petit volia ser escriptor per explicar les històries que guardava al seu cap. Segons llegim a la seva web, va cursar estudis en Història en la Universitat de Barcelona, sense concloure’ls, i va col·laborar dos anys com a locutor i col·laborador al programa radiofònic de realitat social «Catalunya sense barreres» (Ràdio Estel, ONCE). En l’àmbit laboral, va treballar com a funcionari de la Generalitat des de 1992 fins a 2012.