TELL ME ON A SUNDAY (Diga-m’ho en diumege) –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
No estava anunciat al vestíbul del Versus Teatre, que ahir no actuaria la principal i única intèrpret vocal d’aquest petit musical. En veure al programa de mà que cabia la possibilitat que actues una cantant “cover”, se’ns va ocórrer preguntar a la persona que es cuida de la taquilla …. i així ens vam assabentar que no veuríem pas a Lu Fabré, de la que havíem sentit forces elogis a les xarxes socials. Potser això no ens va predisposar gaire a gaudir de ple d’aquest espectacle.
Un musical amb música d’Andrew Lloyd Webber i lletres de Don Black, que en un sol acte explica la història d’una noia anglesa que viatja als Estats Units buscant l’amor. Les seves aventures amoroses comencen a Nova York, passant per Hollywood i finalment retornant a Manhattan.
La noia apareix tancada entre les quatre parets de l’àmbit domèstic i nosaltres coneixerem els seus fracassos amb els homes que passen per la seva vida. Enamorament, il·lusió, desengany i ruptura.
La protagonista d’aquesta història, rep una decepció rere un altre, la parella que l’ha estat enganyant quan viu a New York, el productor Sheldon Bloom amb qui es trasllada a Los Angeles, més preocupat de la seva carrera que de la seva relació personal i que la utilitza com a noia trofeu. De nou a Manhattan, un home molt més jove que ella que viatja molt i aprofita els viatges per tenir altres aventures, i finalment la seva relació amb un home casat i pare d’una filla que li promet que abandonarà la seva dona.
Enfadada amb ella mateixa per la seva dependència emocional i la seva necessitat de viure en parella, decidirà després d’aquesta nova decepció lluitar per esdevenir una dona independent i deslliurar-se de les visites d’amigues missatgeres de les traïcions.
El Versus Teatre ha decidit programar aquesta peça durant l’estiu i el director va escollir a l’actriu i cantant Lu Fabrés per interpretar l’únic personatge de la peça, el de la noia.
Un musical dirigit per Ferran Giu i adaptat al català per Marc Gomez.
Lu Fabrés té un cover alguns dies del mes d’agost i nosaltres ahir dia 2 vam veure a l’escenari el debut d’una jove, Laura Miquel (que segurament actuarà també els dies 9,16, 23 i 24 d’agost), que si bé no ho va fer malament, quedava molt sovint “tapada” per la música, amb la qual cosa se’ns va fer força difícil entendre el que deia.
Malgrat tot, com a actriu ens va agradar, expressiva gestualment parlant, en un paper força difícil, perquè ha d’interaccionar i parlar amb personatges absents; entenem que amb el rodatge aconseguirà millorar el resultat global.
Tampoc vam tenir al piano a Joan Comaposada, director musical de la proposta i responsable dels arranjaments i en el seu lloc vam tenir a Maria Camps. La música en directe va sonar força bé, malgrat que com ja hem dit abans, en més d’una ocasió tapava la veu de l’única intèrpret vocal. No tenim la seguretat tampoc dels noms dels altres dos músics: Andreu Domènech/Cesar del Val al vent i fusta i Eloi López/Sergi Miranda a la bateria.
A la sortida de la sala, algunes persones es van queixar de la falta d’informació dels canvis de repartiment. La direcció del Teatre, ens va oferir la possibilitat de tornar al teatre un altre dia, oferir-nos invitacions, per veure l’actuació de la cantant que esperàvem veure, Lu Fabrés.
Música: Andrew Lloyd Weber
Lletres: Don Black
Adaptació al català: Marc Gómez
Direcció musical i arranjaments: Joan Comaposada
Direcció: Ferran Giu
Intèrpret: Laura Miquel
Músics: Maria Camps (piano), Andreu Domènech/Cesar del Val (vent fusta) i Eloi López/Sergi Miranda (bateria)
Disseny d’il.luminació: Daniel Gener \ Disseny de so: Fran Paredes\ Tècnic so: Fran Paredes/Joan Ollé \ Técnic de sala: Andriy Kravchyk
Idioma: català – Durada: 60 minuts
Decepcionar-se per l’actuació d’un cover és una falta de respecte i una mostra de menyspreu per a tots els actors de la professió. Els covers tenen una funció absolutament complicada i virtuosa que els crítics haurien de valorar, enlloc de mostrar el seu desencant en veure’ls actuar.
No ens haurem expressat bé doncs, si tu has entès que la nostra “decepció” era pel fet que era una “cover”. Respecto qualsevol treball que es realitzi i més encara quan es tracta d’arts escèniques. Nosaltres havíem assistit al teatre per veure una cantant i ens vam trobar amb un altre que no esperàvem i això sí que va ser una mica decebedor, però no pas per la qualitat o no de la seva substituta; creiem que no té res o molt poc a veure amb la nostra valoració no massa positiva. El que ens va decebre sobretot és que la veu de la cantant estava gairebé tapada per la música a un volum excessiu i creiem que això estava poc assajat …almenys amb aquesta cantant. Crec que el volum de la música s’ha d’adaptar al petit espai i a la potència de la veu solista.
Per altra banda, comentar-te que no ens considerem crítics, perquè no cobrem pas per deixar escrites les nostres opinions, que intentem que siguin el més sinceres possibles. Som simplement uns grans aficionats de les Arts Escèniques. Entenem que no sempre la nostra opinió sigui compartida pels que ens llegeixen.
Moltes gràcies per la teva resposta!