ELS 2 CAVALLERS DE VERONA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest és el novè estiu consecutiu en què els de Parking Shakespeare ofereixen una comèdia del dramaturg anglès a l’espiral dels Til·lers al Parc de l’Estació del Nord.

És una aventura estival única que ofereixen els components d’aquesta companyia que habitualment seguim als teatres (la darrera vegada “Déu és bellesa“, aquesta mateixa temporada al Teatre Maldà). La diferencia en aquestes propostes, és l’espai únic, a l’aire lliure, del Parc de l’Estació del Nord, l’ambient que si crea amb famílies senceres que “encoixinats” fins a les orelles ocupen l’espai un parell d’hores abans que comenci, interpretacions en 360° i el fet que és amb la modalitat de taquilla inversa.

Jordi Centelles, codirector de la companyia La Reial, és enguany el director de la proposta i ha convertit aquesta peça de Shakespeare en un esquelet argumental on predominen els gags i caricatures d’uns personatges reconvertits en tòpics de la Itàlia dels anys 60. Veiem la mamma napolitana, els mafiosos, el Padrino, el militar, els divos de festivals, els paparazzis …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (The Two Gentlemen of Verona) és una de les primeres comèdies escrites per William Shakespeare als voltants del 1590. Tracta sobre l’amistat i l’amor a partir de la història de dos amics, Valentino i Proteus. Una obra plena d’embolics.

Valentino està enamorat de Sílvia, Proteus inicialment enamorat de Júlia acaba enamorant-se de Silvia oblidant Júlia. Provoca amb intrigues el desterrament de Valentino que es converteix en un mafiós, la Júlia es fa passar per home i es posa al servei de Proteus.

“Quan s’està enamorat, qui respecta l’amistat?“

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però el tema tant és, la proposta de Parking Shakespeare sense escenografia, so ni llums, dona tot el protagonisme a unes interpretacions que sedueixen sens dubte a tots els que embadalits veiem les seves entrades i sortides, els seus canvis de rol i vestuari, els seus gags ininterromputs que porten d’una riallada a una altra. Una forma de reivindicar el carrer com a espai d’expressió artística.

Les interpretacions són totes extraordinàries, divertides i amb un grau d’entusiasme que s’encomana. Destacables Adrià Díaz en el paper del “padrino” Valentí i Mireia Cirera com a mamma i hostalera.

En acabar, culs adolorits i dempeus aplaudim amb ganes. Ah! I a deixar els “vots” a l’enorme urna al mig de la rotllana !!!

Fins diumenge estaran a l’estació del Nord i el 13 d’octubre a Temporada Alta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: William Shakespeare

Traducció: Salvador Oliva

Versió i direcció: Jordi Centelles

Intèrprets: Laia Alsina (Lucetta-músic-bandoler-paparazzi) \ Òscar Bosch (Turi-Antoni) \ Oriol Casals (Bandoler-músic-paparazzi) \ Mireia Cirera (Embranzida-hostalera-mamma-paparazzi) \ Ester Cort (Silvia)\ Adrià Diaz (Valentí-músic)\ Jose Pedro Garcia Balada (Lancetta-bandoler-músic-Giorgio Visconti-paparazzi) \ Pep García-Pascual (Duc-músic) \ Ariadna Matas (Júlia) i Santi Monreal (Proteu)

Ajudant de direcció: Alejandro Saiz \ Arranjaments i direcció musical: Òscar Castellà \ Vestuari: Annita Barberà \ Disseny gràfic: Ona Grau \ Producció, comunicació i premsa: Aina Bujosa \ Direcció artística : Pep Garcia-Pascual

Idioma: català – Durada: 90 minuts