TROYANAS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

En qüestió de minuts saltem de l’alegria de CabaretA a la tragèdia d’una realitat que no es limita únicament al text d’Eurípides i Troya sinó que ens transporten a l’avui, a les guerres que destrueixen poblacions senceres, que acaben amb la cultura d’un poble, que generen dolor i destrucció.

TROYANAS en aquesta versió d’Alberto Conejero dirigida per Carme Portaceli, ens porta a les dones mítiques supervivents de la Guerra de Troya a qui els guanyadors es van repartir com si fossin un botí, decidint impunement sobre la seva vida i el seu futur.

Troya es Alep.

Hècuba (Aitana Sánchez-Gijon), Cassandra (Miriam Iscla), Helena (Maggie Civantos), Andròmaca (Gabriela Flores), Briseida (Pepa López) o Polixena (Alba Flores) són dones troianes que avui tenen altres noms, dones que representen la guerra i el dolor, però també la memòria històrica i la dignitat.

Podem llegir en el programa de mà: Avui seguim veient com les dones són éssers de segona categoria a les quals no importa gaire què els passi: després de cada guerra, i fins i tot durant la guerra, a les dones se les viola reiteradament, se’ls falta al respecte, se les maltracta sense ni tan sols tenir por de les lleis que prohibeixen la violència …. No passa res, els seus problemes, els seus patiments sempre són a la cua, sempre hi ha problemes més importants: els nens, la gana, els refugiats ….

… I aquest és l’objectiu d’aquesta proposta, fer memòria i visibilitzar els oblidats i les oblidades. “No dejeis que a la injustícia siga el silencio” crida en un moment donat Hècuba.

Taltibio (Ernesto Alterio) és l’únic home de la proposta, és el missatger que porta les ordres dels vencedors i que prenent consciència de la barbàrie no fa res per aturar-la. Taltibio és cada un de nosaltres que des de les nostres posicions acomodades veiem la injustícia arreu i no fem res.”al final todos obedecemos, todos hacemos lo que nos mandan, miramos para otro lado; tratamos de seguir adelante, de sobrevivir. Porque cada uno de nuestros días es una guerra“

…i dirigint-se a nosaltres, que observem,, “ustedes son afortunados porque han nacido en un lugar en el que nadie ha matado a su familia o nadie les ha pedido matar a la familia de alguien. Es una cuestión de suerte o del destino, como prefieran llamarlo“

Les interpretacions han estat totes a un bon nivell, destacant la de la jove Alba Flores, en el seu debut interpretant el paper de Políxena que no apareix a l’obra original d’Eurípides i que prefereix la mort a viure esclava. També ens han agradat molt Gabriela Flores en el paper d’Andròmaca, la torturada mare que ha d’entregar al seu fill al botxí, i per descomptat Miriam Iscla, una Casandra forta, enèrgica, actriu a la que admirem i seguim de fa temps. També un descobriment per nosaltres Maggie Civantos en el paper d’Helena que no vol assumir que ella sigui responsable de l’inici d’una guerra.

No ens agradat gairebé mai com interpreta els seus papers Aitana Sánchez-Gijón … i aquí és la protagonista principal; en començar vàrem temer el pitjor perquè la seva manera impostada tornava a allunyar-nos del que a nosaltres ens agrada en teatre; per sort, hem de dir que la seva interpretació va anant millorant en tornar-se més natural. … i vàrem acabar aplaudint la seva interpretació.

Una escenografia senzilla de Paco Azorin, amb una gran bastida metàl·lica tapada amb una enorme T majúscula, gegant i inclinada, i a terra, els cadàvers embolcallats esperen, denuncien, culpabilitzen. A la paret projeccions de la guerra de Síria.

Una posada en escena d’una gran bellesa poètica, l’acurada il·luminació de Pedro Yagüe, i una coreografia magnifica de la mà de Ferran Carvajal (per deu!!!, com es nota el treball d’un bon coreògraf en una proposta de teatre de text)… han donat com a resultat una proposta que ens ha arribat, en el marc incomparable del Teatre Grec, ple de gom a gom.

Per cert, aquest matí (1 d’agost), a la roda de premsa de balanç del Grec2017, el director del Teatre Grec, Francesc Casadesús, ha anat fent una llista els espectacles que es podrien veure en la propera temporada a Barcelona…. i aquest és un d’ells.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autoría : Eurípides

Versió i traducció: Alberto Conejero

Direcció: Carme Portaceli

Assessorament en el text: Margarita Borja

Interpretació: Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Míriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez-Gijón

Escenografía: Paco Azorín \ Disseny d’il.luminació: Pedro Yagüe \ Disseny de vestuari: Antonio Belart \ Música original i espai sonor: Jordi Collet \ Moviment: Ferran Carvajal \ Disseny de vídeo: Arnau Oriol \ Disseny de so: Fran Gude

Idioma: castellà – Durada: 90 minuts