– Teatre (319) – DIARIO DE UNA ORIENTADORA DE SALA (🐌🐌) – La Badabadoc Teatre

DIARIO DE UNA ORIENTADORA DE SALA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ens vam assabentar d’aquesta proposta quan estàvem de viatge pel nord d’Europa i tot i això vàrem poder reservar en l’últim espai disponible a la nostra agenda “plena de Grecs” per no perdre l’oportunitat de veure-la.

Aquest dissabte passat doncs, vam fer cap a La Badabadoc Teatre, amb moltes ganes.

DIARIO DE UNA ORIENTADORA DE SALA és la primera obra de la companyia argentina Primo, de Buenos Aires, i està protagonitzada per la Victoria Casellas, una actriu que ens ha agradat molt per la seva versatilitat i capacitat de comunicació.

Aquesta proposta escènica va ser estrenada en 2014 i ve precedida per un gran èxit a l’Argentina on porta girant tres anys.

This slideshow requires JavaScript.

Mariano Clemente és l’autor de la dramatúrgia i Gonzalo Facundo el director, intervenen també, Atilio Otero en un paper que nosaltres considerem simpàtic però anecdòtic i dos ballarins, Matías Mancilla i Damián Saban. La part coreogràfica de la producció és de Diego Franco integrant de la companyia nacional de dansa contemporània argentina (CNDC).

Una noia desitja ser actriu i viu a casa dels seus pares, per tal d’aconseguir independitzar-se i lluitar per ser el que vol, entra a treballar en un museu com a orientadora de sala, s’avorreix sobiranament i porta un diari a Twitter on explica el seu dia a dia. Vuit hores al dia on no té res a fer, ja que no pot parlar amb els visitants, únicament per recordar normes, no pot llegir, no pot mirar el mòbil, no pot seure … en arribar a casa, esgotada, peus en aigua i sal i una dosi de xarxes socials.

Un Biodrama actual sobre la contradicció que implica treballar en allò que no és la nostra elecció, però que fem servir per alimentar aquest desig de crear. Tot material és un mitjà per a l’objectiu final d’aquesta orientadora de sala.

Un tema a priori interessant pel que té de realista, de fet està basat en l’experiència viscuda per la mateixa actriu que va treballar un temps d’orientadora de sala en un museu, i nosaltres ho veiem a casa amb la nostra filla o amb els nostres nebots que han de treballar en les feines que poden amb el desig de treballar algun dia en les feines que volen.

Malgrat la bona predisposició que teníem per aquest tema, hi ha alguna cosa en aquesta proposta que no ens ha acabat d’omplir o no hem acabat de connectar; ens ha agradat el plantejament principal de la narració i sobretot valorem molt el treball intens de l’actriu … que es buida literalment a l’espai escènic…

… però no lliguem en cap cas el paper dels dos ballarins en aquesta proposta, independentment de la seva bona actuació en les coreografies que poden veure; no entenem pas el canvi radical que suposa en el relat dels fets, la irrupciódels balls, per continuar després amb el mateix.

Volem entendre que vol representar els somnis o desitjos de la protagonista, però no hem acabat de connectar amb una proposta que podria haver arribat molt més enllà en els seus plantejaments inicials.