– √ípera (318) – IL TROVATORE (ūüźĆ+ūüźö) – Gran Teatre del Liceu – 28.07.2017

IL TROVATORE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc√®niques –¬†

Per Imma Barba & Miquel Gasc√≥n –¬†

IL¬†TROVATORE¬†√©s una de les √≤peres de Giuseppe¬†Verdi, que nosaltres m√©s¬†apreciem i malgrat¬†aix√≤¬†aquesta producci√≥ presentada al Gran Teatre del Liceu ha estat una absoluta decepci√≥, tant per¬†l’avorrida, fosca i incoherent posada en escena, com per la manca de qualitat suficient de la majoria de solistes que l’han interpretat.

IL¬†TROVATORE¬†(El trobador) √©s una √≤pera en quatre actes sobre un llibret itali√† de Leone¬†Emanuele¬†Bardare¬†i¬†Salvatore¬†Cammarano, basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio¬†Garc√≠a¬†Guti√©rrez. La seva estrena va ser al¬†Teatro¬†Apollo¬†de Roma l’any 1853.

La trama -intricada i novel¬∑lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Arag√≥ en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell, a les primeries del segle XV, contra Ferran d’Antequera, arran del resultat del Comprom√≠s de Casp, celebrat despr√©s de la mort sense successi√≥ de Mart√≠ l’Hum√†.

La protagonista de la hist√≤ria √©s Azucena, la gitana, qui per a venjar-se del comte de Luna, (que havia cremat viva la mare d’aquella), porta a la pira al fill d’aquest. Per√≤ en el seu deliri venjatiu, a qui realment fica a la foguera √©s al seu propi fill.
Manrico, un desconegut trobador que festeja Leonora, que est√† enamorada d’ell des que, anys enrere, la coron√©s com a cavaller despr√©s d’un torneig palat√≠, i que apareix com a fill de la gitana, √©s el supervivent de l’error i, per aix√≤, germ√† de l’actual comte de Luna, que desitja a Leonora. El comte imposa el seu matrimoni amb Leonora, per√≤ aquesta, enamorada de Manrico,¬†cau a la pres√≥ amb la seva “mare” i en descobrir l’assassinat d’aquesta, prefereix el su√Įcidi. El comte, absolutament fora de si per la p√®rdua de la seva estimada, ordena la mort de Manrico, de manera que la gitana acaba consumant la seva venjan√ßa en explicar al comte com ha matat al seu propi germ√†.

La darrera vegada que la¬†v√†rem¬†poder veure, va ser en una¬†retransmissi√≥¬†en directe des del¬†Metropolitan¬†de¬†New¬†York, l’any 2015, en una producci√≥ de Sir David¬†McVicar, que¬†malgrat¬†era for√ßa¬†antiquada, la¬†v√†rem¬†valorar molt¬†b√©, per la seva qualitat. Podeu veure aquella cr√≤nica en aquest enlla√ß.

Malgrat que l’obra ja est√†¬†classificada¬†com¬†una obra¬†fosca, la posada en escena √©s excessivament¬†t√®trica, amb quadres de “la pintura negra” del pintor espanyol Francisco de Goya, …. podem dir que¬†no ens ha agradat gens; malgrat que apreciem que les posades en escena de les √≤peres es renovin i que incl√ļs siguin¬†transgressores¬†amb la versi√≥ original, en aquest cas no veiem cap sentit veure el personatge de¬†Francisco¬†de Goya deambulant per l’escenari durant bona part de la representaci√≥…. i sobretot l’excessiva¬†foscor i senzillesa de¬†l’escenografia, amb una¬†s√®rie¬†de pantalles m√≤bils¬†on es reflectien molt malament fragments de les seves pintures i algunes frases en castell√†, sense massa sentit.

Per√≤ per acabar d’adobar-ho, la qualitat de la majoria de les veus vocals deixaven molt a desitjar… o en tot cas, ells o nosaltres no ten√≠em el dia; l’Imma i jo √ļnicament pensava¬†en qu√®¬†acabes ben aviat, malgrat que la segona part ens va semblar que millorava for√ßa tot plegat. La direcci√≥ musical de Daniele Callegari, tampoc era per tirar coets.

Cal destacar, però i per sobre de tots els intèrprets, a la soprano nord-americana Tamara Wilson i força salvable també el baríton George Petean; malauradament la resta de papers principals, senzillament per oblidar.

Creiem que va salvar la nit la gran actuaci√≥ del Cor del Gran Teatre del Liceu, ja que sense ells aquesta¬†valoraci√≥¬†encara hauria estat¬†m√©s¬†baixa…. i¬†√©s¬†que aquesta √≤pera¬†t√©¬†unes composicions per cors, de les millors considerades del m√≥n¬†oper√≠stic.

Una ll√†stima que el Gran Teatre del Liceu, acabi la temporada amb una proposta com aquesta i que a sobre sigui la que s’ofereix al gran¬†p√ļblic¬†de forma gratu√Įta¬†en multitud de¬†pantalles¬†arreu de Catalunya. Un flac favor per la promoci√≥ de l’√≤pera entre el p√ļblic que no¬†assisteix¬†normalment als teatres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Daniele Callegari
Direcci√≥ d’escena:¬†Joan Anton Rechi – assist√®ncia a la Direcci√≥ d’escena:¬†Albert Estany
Compte de Luna:¬†George Petean –¬†Leonora: Tamara Wilson –¬†Azucena:¬†Marianne Cornetti –¬†Manrico:¬†Marco Berti –¬†Ferrando:¬†Marco Spotti –¬†Ines: Maria Mir√≥ – Ruiz: Albert Casals¬†
Vídeo: Sergio Gracia РVestuari: Mercè Paloma РIl.luminació: Albert Faura
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Coproducci√≥ del Gran Teatre del Liceu i l’√ďpera de Oviedo

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s