– Òpera (318) – IL TROVATORE (🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 28.07.2017

IL TROVATORE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

IL TROVATORE és una de les òperes de Giuseppe Verdi, que nosaltres més apreciem i malgrat això aquesta producció presentada al Gran Teatre del Liceu ha estat una absoluta decepció, tant per l’avorrida, fosca i incoherent posada en escena, com per la manca de qualitat suficient de la majoria de solistes que l’han interpretat.

IL TROVATORE (El trobador) és una òpera en quatre actes sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma l’any 1853.

La trama -intricada i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell, a les primeries del segle XV, contra Ferran d’Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, celebrat després de la mort sense successió de Martí l’Humà.

La protagonista de la història és Azucena, la gitana, qui per a venjar-se del comte de Luna, (que havia cremat viva la mare d’aquella), porta a la pira al fill d’aquest. Però en el seu deliri venjatiu, a qui realment fica a la foguera és al seu propi fill.
Manrico, un desconegut trobador que festeja Leonora, que està enamorada d’ell des que, anys enrere, la coronés com a cavaller després d’un torneig palatí, i que apareix com a fill de la gitana, és el supervivent de l’error i, per això, germà de l’actual comte de Luna, que desitja a Leonora. El comte imposa el seu matrimoni amb Leonora, però aquesta, enamorada de Manrico, cau a la presó amb la seva “mare” i en descobrir l’assassinat d’aquesta, prefereix el suïcidi. El comte, absolutament fora de si per la pèrdua de la seva estimada, ordena la mort de Manrico, de manera que la gitana acaba consumant la seva venjança en explicar al comte com ha matat al seu propi germà.

La darrera vegada que la vàrem poder veure, va ser en una retransmissió en directe des del Metropolitan de New York, l’any 2015, en una producció de Sir David McVicar, que malgrat era força antiquada, la vàrem valorar molt bé, per la seva qualitat. Podeu veure aquella crònica en aquest enllaç.

Malgrat que l’obra ja està classificada com una obra fosca, la posada en escena és excessivament tètrica, amb quadres de “la pintura negra” del pintor espanyol Francisco de Goya, …. podem dir que no ens ha agradat gens; malgrat que apreciem que les posades en escena de les òperes es renovin i que inclús siguin transgressores amb la versió original, en aquest cas no veiem cap sentit veure el personatge de Francisco de Goya deambulant per l’escenari durant bona part de la representació…. i sobretot l’excessiva foscor i senzillesa de l’escenografia, amb una sèrie de pantalles mòbils on es reflectien molt malament fragments de les seves pintures i algunes frases en castellà, sense massa sentit.

Però per acabar d’adobar-ho, la qualitat de la majoria de les veus vocals deixaven molt a desitjar… o en tot cas, ells o nosaltres no teníem el dia; l’Imma i jo únicament pensava en què acabes ben aviat, malgrat que la segona part ens va semblar que millorava força tot plegat. La direcció musical de Daniele Callegari, tampoc era per tirar coets.

Cal destacar, però i per sobre de tots els intèrprets, a la soprano nord-americana Tamara Wilson i força salvable també el baríton George Petean; malauradament la resta de papers principals, senzillament per oblidar.

Creiem que va salvar la nit la gran actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu, ja que sense ells aquesta valoració encara hauria estat més baixa…. i és que aquesta òpera té unes composicions per cors, de les millors considerades del món operístic.

Una llàstima que el Gran Teatre del Liceu, acabi la temporada amb una proposta com aquesta i que a sobre sigui la que s’ofereix al gran públic de forma gratuïta en multitud de pantalles arreu de Catalunya. Un flac favor per la promoció de l’òpera entre el públic que no assisteix normalment als teatres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Daniele Callegari
Direcció d’escena: Joan Anton Rechi – assistència a la Direcció d’escena: Albert Estany
Compte de Luna: George Petean – Leonora: Tamara Wilson – Azucena: Marianne Cornetti – Manrico: Marco Berti – Ferrando: Marco Spotti – Ines: Maria Miró – Ruiz: Albert Casals 
Vídeo: Sergio Gracia – Vestuari: Mercè Paloma – Il.luminació: Albert Faura
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Coproducció del Gran Teatre del Liceu i l’Ópera de Oviedo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.