– √ípera (318) – IL TROVATORE (ūüźĆ+ūüźö) – Gran Teatre del Liceu – 28.07.2017

IL TROVATORE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc√®niques –¬†

Per Imma Barba & Miquel Gasc√≥n –¬†

IL¬†TROVATORE¬†√©s una de les √≤peres de Giuseppe¬†Verdi, que nosaltres m√©s¬†apreciem i malgrat¬†aix√≤¬†aquesta producci√≥ presentada al Gran Teatre del Liceu ha estat una absoluta decepci√≥, tant per¬†l’avorrida, fosca i incoherent posada en escena, com per la manca de qualitat suficient de la majoria de solistes que l’han interpretat.

IL¬†TROVATORE¬†(El trobador) √©s una √≤pera en quatre actes sobre un llibret itali√† de Leone¬†Emanuele¬†Bardare¬†i¬†Salvatore¬†Cammarano, basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio¬†Garc√≠a¬†Guti√©rrez. La seva estrena va ser al¬†Teatro¬†Apollo¬†de Roma l’any 1853.

La trama -intricada i novel¬∑lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Arag√≥ en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell, a les primeries del segle XV, contra Ferran d’Antequera, arran del resultat del Comprom√≠s de Casp, celebrat despr√©s de la mort sense successi√≥ de Mart√≠ l’Hum√†.

La protagonista de la hist√≤ria √©s Azucena, la gitana, qui per a venjar-se del comte de Luna, (que havia cremat viva la mare d’aquella), porta a la pira al fill d’aquest. Per√≤ en el seu deliri venjatiu, a qui realment fica a la foguera √©s al seu propi fill.
Manrico, un desconegut trobador que festeja Leonora, que est√† enamorada d’ell des que, anys enrere, la coron√©s com a cavaller despr√©s d’un torneig palat√≠, i que apareix com a fill de la gitana, √©s el supervivent de l’error i, per aix√≤, germ√† de l’actual comte de Luna, que desitja a Leonora. El comte imposa el seu matrimoni amb Leonora, per√≤ aquesta, enamorada de Manrico,¬†cau a la pres√≥ amb la seva “mare” i en descobrir l’assassinat d’aquesta, prefereix el su√Įcidi. El comte, absolutament fora de si per la p√®rdua de la seva estimada, ordena la mort de Manrico, de manera que la gitana acaba consumant la seva venjan√ßa en explicar al comte com ha matat al seu propi germ√†.

La darrera vegada que la¬†v√†rem¬†poder veure, va ser en una¬†retransmissi√≥¬†en directe des del¬†Metropolitan¬†de¬†New¬†York, l’any 2015, en una producci√≥ de Sir David¬†McVicar, que¬†malgrat¬†era for√ßa¬†antiquada, la¬†v√†rem¬†valorar molt¬†b√©, per la seva qualitat. Podeu veure aquella cr√≤nica en aquest enlla√ß.

Malgrat que l’obra ja est√†¬†classificada¬†com¬†una obra¬†fosca, la posada en escena √©s excessivament¬†t√®trica, amb quadres de “la pintura negra” del pintor espanyol Francisco de Goya, …. podem dir que¬†no ens ha agradat gens; malgrat que apreciem que les posades en escena de les √≤peres es renovin i que incl√ļs siguin¬†transgressores¬†amb la versi√≥ original, en aquest cas no veiem cap sentit veure el personatge de¬†Francisco¬†de Goya deambulant per l’escenari durant bona part de la representaci√≥…. i sobretot l’excessiva¬†foscor i senzillesa de¬†l’escenografia, amb una¬†s√®rie¬†de pantalles m√≤bils¬†on es reflectien molt malament fragments de les seves pintures i algunes frases en castell√†, sense massa sentit.

Per√≤ per acabar d’adobar-ho, la qualitat de la majoria de les veus vocals deixaven molt a desitjar… o en tot cas, ells o nosaltres no ten√≠em el dia; l’Imma i jo √ļnicament pensava¬†en qu√®¬†acabes ben aviat, malgrat que la segona part ens va semblar que millorava for√ßa tot plegat. La direcci√≥ musical de Daniele Callegari, tampoc era per tirar coets.

Cal destacar, però i per sobre de tots els intèrprets, a la soprano nord-americana Tamara Wilson i força salvable també el baríton George Petean; malauradament la resta de papers principals, senzillament per oblidar.

Creiem que va salvar la nit la gran actuaci√≥ del Cor del Gran Teatre del Liceu, ja que sense ells aquesta¬†valoraci√≥¬†encara hauria estat¬†m√©s¬†baixa…. i¬†√©s¬†que aquesta √≤pera¬†t√©¬†unes composicions per cors, de les millors considerades del m√≥n¬†oper√≠stic.

Una ll√†stima que el Gran Teatre del Liceu, acabi la temporada amb una proposta com aquesta i que a sobre sigui la que s’ofereix al gran¬†p√ļblic¬†de forma gratu√Įta¬†en multitud de¬†pantalles¬†arreu de Catalunya. Un flac favor per la promoci√≥ de l’√≤pera entre el p√ļblic que no¬†assisteix¬†normalment als teatres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Daniele Callegari
Direcci√≥ d’escena:¬†Joan Anton Rechi – assist√®ncia a la Direcci√≥ d’escena:¬†Albert Estany
Compte de Luna:¬†George Petean –¬†Leonora: Tamara Wilson –¬†Azucena:¬†Marianne Cornetti –¬†Manrico:¬†Marco Berti –¬†Ferrando:¬†Marco Spotti –¬†Ines: Maria Mir√≥ – Ruiz: Albert Casals¬†
Vídeo: Sergio Gracia РVestuari: Mercè Paloma РIl.luminació: Albert Faura
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Coproducci√≥ del Gran Teatre del Liceu i l’√ďpera de Oviedo

Quant a Miquel Gascon

Viatgerman√≠ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al m√†xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, m√ļsica, √≤pera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s