LA GRENOUILLE AVAIT RAISON –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
NO, no és un error. Veieu bé, són 6 cargols. Ens hem saltat les “normes” de classificació que nosaltres mateixos ens vàrem imposar, ja que la màxima qualificació de “Voltar i Voltar” fins ara era de 5 cargols voltaires.
Transgredim la nostra mateixa “norma”, per tel d’indicar que molt possiblement aquesta proposta escènica ha estat l’espectacle més FASCINANT i amb més màgia que mai hem vist fins ara…. i que gairebé 48 hores després de veure’l, encara ens trobem en estat de shock.
Per sort, dins de la programació del Festival Grec d’enguany, hem tingut l’enorme encert de comprar entrades per aquest espectacle de James Thierrée i la seva companyia “Compagnie du Hanneton”.Pel que ens han informat posteriorment, aquest espectacle va ser el primer que va exhaurir les localitats…. i d’això fa ja un mes.
James Spencer Henry Edmond Marcel Thiérrée va néixer el 2 de maig de 1974 a Lausana (Suïssa), net de Charlie Chaplin, va començar en el món del circ a quatre anys amb la seva mare Victoria Chaplin i el seu pare Jean-Baptiste Thierrée, creadors del circ Bonjour. Format com a còmic en el Piccolo Teatre de Milan i a l’escola de teatre de la Universitat de Harvard, va fundar la seva pròpia companyia el 1998.
Ballarí, acròbata, músic i comediant, ha signat espectacles mítics com “Symphonie du Hanneton” (1998), “La Veillée des Abysses” (2003), que es va poder veure al TNC l’any 2007, “Au revoir parapluie” (2007), “Raoul” (2009), també al TNC el 2011 i “Tabac Rouge” (2013) que va obrir el Festival TNT l’any 2014.
Propostes on combina pràcticament totes les arts escèniques: l’art del circ, el mim, la dansa, el teatre gestual, el teatre d’objectes, el contorsionisme, la màgia, la música, …. Enguany ha guanyat el César al millor actor secundari per la seva interpretació a la pel·lícula “Chocolat”.
LA GRENOUILLE AVAIT RAISON és la seva última producció estrenada a l’abril de 2016 a Carouge (Suïssa).
Un món fantàstic i poètic que s’obre a nosaltres un cop el màgic i enorme teló de color vermell s’arreplega com si tingués vida pròpia….. i llavors al·lucinem de la visió que tenim des de la fila 4 dels centenars de fils que pengen del Teler de l’escenari del Teatre Lliure, mentre el teló ja a terra sembla que bull com una mena de lava sorgida del crater d’un volcà actiu.
LA GRENOILLE AVAIT RAISON – Teatre Liure – fotos de Richard Haughton
Una escenografia fantasmagòrica, que ens recorda la cova d’un geni dels contes, amb tot d’estris estrafolaris que poden semblar futuristes i al mateix temps estan tan atrotinats que semblen pertànyer a un món de tecnologies oblidades i rovellades. Una simfonia fantàstica de màquines fabuloses amb personatges burlescos que ens presenten una fabula vestida de bogeria.
Una posada en escena i una il·luminació, fascinants.
La música és del mateix James Thierrée i la veu de la cantant ens va acompanyant bona part de l’espectacle. Una proposta escènica on no calen les paraules i on entre ells parlen amb uns sons peculiars que no cal entendre.
Un espectacle difícil de definir, en paraules d’ell mateix:
“Amb aquest espectacle, hi ha tot de misteris minúsculs que n’amaguen d’altres de més grans, això és clar. Parlarem, indirectament, d’una criatura subterrània que, encuriosida per la Humanitat, se’n va refiar, només per acabar sent traïda i veure el seu cor trencat. Ens imaginarem, en revenja, uns germans segrestats i empresonats, sota la vigilància d’un calidoscopi temperamental. I, finalment, ens remullarem els peus cansats en un safareig-un elevador que revela aspiracions.”
Difícil entendre, difícil trobar un fil argumental, si és que en te, fàcil deixar-se seduir per la màgia del que estem veient, fàcil deixar-se fascinar.
“Faig teatre per no haver d’explicar allò que em dóna voltes interiorment, i poder-li donar voltes des de l’exterior. Així, doncs, acompanyeu-me a fer unes voltes més, si us ve de gust. Compartim plegats, aquí, durant una estona, aquelles coses absurdes que potser adquireixen el seu sentit vistes des de la punta del nostre nas”
Totalment impossible descriure el que hem vist al llarg dels 90 minuts que dura l’espectacle, però en la nostra memòria restaran per sempre algunes imatges màgiques, com l’escala de cargol que es va desplegant davant dels nostres ulls i que gira sobre ella mateixa mentre James Thierrée la va escalant …. o com els 6 artistes es mouen en una mena de dansa sincopada que s’apropa força al hip hop, però sobretot de les estones on Thierrée omple ell sol l’escenari amb la seva mímica…. i l’enorme estructura escenogràfica que sembla tenir vida pròpia i es converteix en una mena de nau extraterrestre …. o el monstre que s’empassa un a un tots els personatges… o l’increïble escena dels plats… o el piano màgic que interactua amb tots ells… o la piscina on els veiem submergir-se, o….
Tampoc no calen les paraules. S’ha de veure. S’ha de sentir.
La granota ens ho dirà.
Absolutament GENIAL.