– Grec2017 – Teatre (313) – CALÍGULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 23.07.2017

CALÍGULA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn – 

La roda de premsa a la qual vam poder assistir ens havia generat moltes expectatives perĂČ la gran quantitat de comentaris negatius llegits en diversos fĂČrums ens havien fet tĂ©mer el pitjor.

I per sort podem dir que ens ha agradat molt i hem gaudit d’una bona nit de teatre malgrat la pluja de la tarda, la mitja hora de retard i els gotims que han caigut en iniciar-se la representaciĂł.

CALÍGULA Ă©s una de les grans peces dramĂ tiques del seu autor, l’escriptor Albert Camus (1913-1960). Partint de la biografia de l’escriptor romà Suetoni sobre Gai Juli CĂšsar August GermĂ nic, personatge que ha passat a la histĂČria amb el sobrenom de CalĂ­gula. A partir d’aquest retrat, Camus crea aquesta peça teatral, que de fet Ă©s un conjunt d’obres integrades en una sola.

Mario Gas és el director d’aquesta proposta i ens ha portat el text gairebĂ© com el va escriure Camus, amb independĂšncia del seu acord o desacord amb els missatges que transmeten. Un text magnĂ­fic i pertorbador que transmet l’absurd existencial, el patiment i la lĂČgica del poder.

“CalĂ­gula es el monstruo que crea una sociedad corrupta. Nos devuelve todo aquello de lo que se ha alimentado y destruye el orden establecido. La obra es totalmente dialĂ©ctica, un estudio del fascismo moderno y del dolor, las contradicciones y la toma de conciencia en un mundo injusto, metafĂ­sica, ideolĂłgica y polĂ­ticamente “

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

CalĂ­gula s’enfronta a l’absurd de l’existĂšncia desprĂ©s de la mort de la seva germana i amant Drusil.la, vol aconseguir l’impossible com tenir la lluna a les seves mans “simplemente porque aun no la tengo”. Obsessionat amb la recerca de l’absolut i enverinat de menyspreu intenta exercir la seva llibertat a travĂ©s de l’assassinat i la perversiĂł de tots els valors. “El poder brinda una oportunidad a lo imposible. De hoy en adelante, mi libertad dejarĂĄ de tener lĂ­mites“.

Rebutja l’amistat i l’amor, no creu en la solidaritat humana i obliga als que li envolten a prendre la paraula forçant que diguin el que vol sentir, portant-los a la desesperaciĂł mĂ©s absoluta, acatant unes decisions arbitrĂ ries. CalĂ­gula no fa res per apaivagar els seus detractors, els humilia i els maltracta per aconseguir el que espera, la seva autodestrucciĂł.

Pablo Derqui Ă©s CalĂ­gula i ens ha ofert una interpretaciĂł magistral del seu personatge, que ha interioritzat i fet seu intentat mostrar-nos la part humana del monstre. Un actor al qual nosaltres seguim de fa temps i que ja ens Ă©s una garantia afegida a l’hora de seleccionar un espectacle.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ășltima escena, amb el seu crit, “todavĂ­a estoy vivo” ens ha deixat clavats a la cadira. Absolutament genial la seva interpretaciĂł.

Sens dubte ens han agradat també les interpretacions de la resta del repartiment destacant a MĂČnica LĂłpez (Cesonia), Bernat Quintana (EscipiĂłn), Xavier Ripoll (HelicĂłn) i Borja Espinosa (Quereas), i també els quatre personatges, corifeus, que en aquest cas representen la elite, la casta dominant que ostenten el poder econĂČmic Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya.

L’escenografia Ă©s de Paco Azorin i recorda al Palazzo de la Civilità italiana, un dels edificis feixistes de Roma que encara resten en peus. Una plataforma inclinada que aquesta nit, amb la pluja i la humitat ha donat algun ensurt. Un encertat vestuari que buscava, intencionadament, desubicar el text en el temps per tal que ens arribĂ©s nĂ­tid.

La posada en escena l’hem trobat molt encertada i a nosaltres, tambĂ© en contra del que hem llegit, no ens ha molestat en absolut l’escena “transgressora” d’un CalĂ­gula-Bowie… mes aviat tot al contrari, perquĂš ens ha relaxat una mica de tanta crueltat i fan el servei de petites pauses entre escenes terribles.

Creiem que si aquesta proposta “trencadora” haguĂ©s estat signada per un director estranger de renom internacional, hauria estat força aplaudida; pel que sembla aquĂ­ a Barcelona les critiques han estat unĂ nime contrĂ ries …..serem els dos Ășnics “rarets” que la recolzem ???

Una gran proposta que sense cap mena de dubte ens ha agradat i recomanem.

Autor: Albert Camus
TraducciĂł: Borja SitjĂ 
Dramaturgia i direcciĂł: Mario Gas
InterpretaciĂł: Pablo Derqui, Borja Espinosa, MĂłnica LĂłpez, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricard Moya.
EscenografĂ­a: Paco AzorĂ­n \ Il.luminaciĂł: Quico GutiĂ©rrez \ Figurinista: Antonio Belart \ MĂșsica original i espai sonor: Orestes Gas – Fotografies:  Alferd Mauve
Idioma: castellĂ  – Durada: 110 minuts

Cargol de l’imperi romà

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

2 respostes a – Grec2017 – Teatre (313) – CALÍGULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 23.07.2017

  1. Mpntse Fdez Costa ha dit:

    Ganesssssss!!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'estĂ  connectant a %s