– Grec2017 – Teatre (313) – CALÍGULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 23.07.2017

CALÍGULA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn – 

La roda de premsa a la qual vam poder assistir ens havia generat moltes expectatives però la gran quantitat de comentaris negatius llegits en diversos fòrums ens havien fet tÊmer el pitjor.

I per sort podem dir que ens ha agradat molt i hem gaudit d’una bona nit de teatre malgrat la pluja de la tarda, la mitja hora de retard i els gotims que han caigut en iniciar-se la representaciĂł.

CALÍGULA ĂŠs una de les grans peces dramĂ tiques del seu autor, l’escriptor Albert Camus (1913-1960). Partint de la biografia de l’escriptor romà Suetoni sobre Gai Juli Cèsar August GermĂ nic, personatge que ha passat a la història amb el sobrenom de CalĂ­gula. A partir d’aquest retrat, Camus crea aquesta peça teatral, que de fet ĂŠs un conjunt d’obres integrades en una sola.

Mario Gas Ês el director d’aquesta proposta i ens ha portat el text gairebĂŠ com el va escriure Camus, amb independència del seu acord o desacord amb els missatges que transmeten. Un text magnĂ­fic i pertorbador que transmet l’absurd existencial, el patiment i la lògica del poder.

“Calígula es el monstruo que crea una sociedad corrupta. Nos devuelve todo aquello de lo que se ha alimentado y destruye el orden establecido. La obra es totalmente dialéctica, un estudio del fascismo moderno y del dolor, las contradicciones y la toma de conciencia en un mundo injusto, metafísica, ideológica y políticamente “

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

CalĂ­gula s’enfronta a l’absurd de l’existència desprĂŠs de la mort de la seva germana i amant Drusil.la, vol aconseguir l’impossible com tenir la lluna a les seves mans “simplemente porque aun no la tengo”. Obsessionat amb la recerca de l’absolut i enverinat de menyspreu intenta exercir la seva llibertat a travĂŠs de l’assassinat i la perversiĂł de tots els valors. “El poder brinda una oportunidad a lo imposible. De hoy en adelante, mi libertad dejarĂĄ de tener lĂ­mites“.

Rebutja l’amistat i l’amor, no creu en la solidaritat humana i obliga als que li envolten a prendre la paraula forçant que diguin el que vol sentir, portant-los a la desesperaciĂł mĂŠs absoluta, acatant unes decisions arbitrĂ ries. CalĂ­gula no fa res per apaivagar els seus detractors, els humilia i els maltracta per aconseguir el que espera, la seva autodestrucciĂł.

Pablo Derqui ĂŠs CalĂ­gula i ens ha ofert una interpretaciĂł magistral del seu personatge, que ha interioritzat i fet seu intentat mostrar-nos la part humana del monstre. Un actor al qual nosaltres seguim de fa temps i que ja ens ĂŠs una garantia afegida a l’hora de seleccionar un espectacle.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ăşltima escena, amb el seu crit, “todavĂ­a estoy vivo” ens ha deixat clavats a la cadira. Absolutament genial la seva interpretaciĂł.

Sens dubte ens han agradat tambÊ les interpretacions de la resta del repartiment destacant a Mònica López (Cesonia), Bernat Quintana (Escipión), Xavier Ripoll (Helicón) i Borja Espinosa (Quereas), i tambÊ els quatre personatges, corifeus, que en aquest cas representen la elite, la casta dominant que ostenten el poder econòmic Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya.

L’escenografia ĂŠs de Paco Azorin i recorda al Palazzo de la Civilità italiana, un dels edificis feixistes de Roma que encara resten en peus. Una plataforma inclinada que aquesta nit, amb la pluja i la humitat ha donat algun ensurt. Un encertat vestuari que buscava, intencionadament, desubicar el text en el temps per tal que ens arribĂŠs nĂ­tid.

La posada en escena l’hem trobat molt encertada i a nosaltres, tambĂŠ en contra del que hem llegit, no ens ha molestat en absolut l’escena “transgressora” d’un CalĂ­gula-Bowie… mes aviat tot al contrari, perquè ens ha relaxat una mica de tanta crueltat i fan el servei de petites pauses entre escenes terribles.

Creiem que si aquesta proposta “trencadora” haguĂŠs estat signada per un director estranger de renom internacional, hauria estat força aplaudida; pel que sembla aquĂ­ a Barcelona les critiques han estat unĂ nime contrĂ ries …..serem els dos Ăşnics “rarets” que la recolzem ???

Una gran proposta que sense cap mena de dubte ens ha agradat i recomanem.

Autor: Albert Camus
TraducciĂł: Borja SitjĂ 
Dramaturgia i direcciĂł: Mario Gas
InterpretaciĂł: Pablo Derqui, Borja Espinosa, MĂłnica LĂłpez, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricard Moya.
EscenografĂ­a: Paco AzorĂ­n \ Il.luminaciĂł: Quico GutiĂŠrrez \ Figurinista: Antonio Belart \ MĂşsica original i espai sonor: Orestes Gas – Fotografies:  Alferd Mauve
Idioma: castellĂ  – Durada: 110 minuts

Cargol de l’imperi romà

Anuncis

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el mĂ xim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clĂ ssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Grec2017 – Teatre (313) – CALÍGULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 23.07.2017

  1. Mpntse Fdez Costa ha dit:

    Ganesssssss!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s