– Grec2017 – Teatre (313) – CALÍGULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 23.07.2017

CALÍGULA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

La roda de premsa a la qual vam poder assistir ens havia generat moltes expectatives però la gran quantitat de comentaris negatius llegits en diversos fòrums ens havien fet témer el pitjor.

I per sort podem dir que ens ha agradat molt i hem gaudit d’una bona nit de teatre malgrat la pluja de la tarda, la mitja hora de retard i els gotims que han caigut en iniciar-se la representació.

CALÍGULA és una de les grans peces dramàtiques del seu autor, l’escriptor Albert Camus (1913-1960). Partint de la biografia de l’escriptor romà Suetoni sobre Gai Juli Cèsar August Germànic, personatge que ha passat a la història amb el sobrenom de Calígula. A partir d’aquest retrat, Camus crea aquesta peça teatral, que de fet és un conjunt d’obres integrades en una sola.

Mario Gas és el director d’aquesta proposta i ens ha portat el text gairebé com el va escriure Camus, amb independència del seu acord o desacord amb els missatges que transmeten. Un text magnífic i pertorbador que transmet l’absurd existencial, el patiment i la lògica del poder.

“Calígula es el monstruo que crea una sociedad corrupta. Nos devuelve todo aquello de lo que se ha alimentado y destruye el orden establecido. La obra es totalmente dialéctica, un estudio del fascismo moderno y del dolor, las contradicciones y la toma de conciencia en un mundo injusto, metafísica, ideológica y políticamente “

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Calígula s’enfronta a l’absurd de l’existència després de la mort de la seva germana i amant Drusil.la, vol aconseguir l’impossible com tenir la lluna a les seves mans “simplemente porque aun no la tengo”. Obsessionat amb la recerca de l’absolut i enverinat de menyspreu intenta exercir la seva llibertat a través de l’assassinat i la perversió de tots els valors. “El poder brinda una oportunidad a lo imposible. De hoy en adelante, mi libertad dejará de tener límites“.

Rebutja l’amistat i l’amor, no creu en la solidaritat humana i obliga als que li envolten a prendre la paraula forçant que diguin el que vol sentir, portant-los a la desesperació més absoluta, acatant unes decisions arbitràries. Calígula no fa res per apaivagar els seus detractors, els humilia i els maltracta per aconseguir el que espera, la seva autodestrucció.

Pablo Derqui és Calígula i ens ha ofert una interpretació magistral del seu personatge, que ha interioritzat i fet seu intentat mostrar-nos la part humana del monstre. Un actor al qual nosaltres seguim de fa temps i que ja ens és una garantia afegida a l’hora de seleccionar un espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’última escena, amb el seu crit, “todavía estoy vivo” ens ha deixat clavats a la cadira. Absolutament genial la seva interpretació.

Sens dubte ens han agradat també les interpretacions de la resta del repartiment destacant a Mònica López (Cesonia), Bernat Quintana (Escipión), Xavier Ripoll (Helicón) i Borja Espinosa (Quereas), i també els quatre personatges, corifeus, que en aquest cas representen la elite, la casta dominant que ostenten el poder econòmic Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya.

L’escenografia és de Paco Azorin i recorda al Palazzo de la Civilità italiana, un dels edificis feixistes de Roma que encara resten en peus. Una plataforma inclinada que aquesta nit, amb la pluja i la humitat ha donat algun ensurt. Un encertat vestuari que buscava, intencionadament, desubicar el text en el temps per tal que ens arribés nítid.

La posada en escena l’hem trobat molt encertada i a nosaltres, també en contra del que hem llegit, no ens ha molestat en absolut l’escena “transgressora” d’un Calígula-Bowie… mes aviat tot al contrari, perquè ens ha relaxat una mica de tanta crueltat i fan el servei de petites pauses entre escenes terribles.

Creiem que si aquesta proposta “trencadora” hagués estat signada per un director estranger de renom internacional, hauria estat força aplaudida; pel que sembla aquí a Barcelona les critiques han estat unànime contràries …..serem els dos únics “rarets” que la recolzem ???

Una gran proposta que sense cap mena de dubte ens ha agradat i recomanem.

Autor: Albert Camus
Traducció: Borja Sitjà
Dramaturgia i direcció: Mario Gas
Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mónica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricard Moya.
Escenografía: Paco Azorín \ Il.luminació: Quico Gutiérrez \ Figurinista: Antonio Belart \ Música original i espai sonor: Orestes Gas – Fotografies:  Alferd Mauve
Idioma: castellà – Durada: 110 minuts

Cargol de l’imperi romà

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Grec2017 – Teatre (313) – CALÍGULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 23.07.2017

  1. Mpntse Fdez Costa ha dit:

    Ganesssssss!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s