Grec2017 – Teatre (310) – INFLAMMATION DU VERBE VIVRE (DES MOURANTS) (🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala FabiĂ  Puigserver – 21.07.2017

INFLAMMATION DU VERBE VIVRE (DES MOURANTS) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn – 

Divendres ho havíem reservat íntegrament per anar al Teatre Lliure per veure les dues propostes de Wajdi Mouawad que completen el seu projecte de portar a escena el conjunt de tragèdies de Sòfocles.

Iniciat amb els projectes “Des femmes” (2011) i “Des hĂŠros” (2014), es completa ara amb “Des mourants“.

“Des femmes” no es va arribar a presentar al Festival Grec 2011 en ser vetada l’actuaciĂł del mĂşsic Bertrand Cantat acusat de l’assassinat de la seva companya Marie Trintignat.

Dones, herois i moribunds que en paraules de l’autor representen un paisatge de la vida humana que es desplega i parla de l’amor, del desig de grandesa i l’egoisme i de morir una vida que sigui bella. Un ambiciĂłs projecte en tres fases agrupant les set obres de Sòfocles que s’han conservat.

En aquesta primera proposta del dĂ­ptic DES MOURANTS, Wajdi Mouawad s’envolta d’imatges cinematogrĂ fiques per a un viatge fĂ­sic i metafòric a la recerca del rastre d’un heroi de Sòfocles en la Grècia d’avui.

La història original parla de Filoctetes, un guerrer molt poderĂłs que ha estat abandonat a una illa deserta per Ulisses, a causa de la ferida purulenta que pertorba la resta dels soldats. Per recuperar l’arc del guerrer Ulisses envia a un adolescent, Neoptòlem, fill d’Aquil¡les, que ha de guanyar-se la seva confiança amb mentides i afalacs.

En llenguatge cinematogrĂ fic, de fet tenim la sensaciĂł que estem en una sala de cinema veient una pel¡lĂ­cula sobretitulada, Wadji Mouawad ens explica com el va impactar la mort del poeta Robert Davreu que era qui estava fent les traduccions de l’obra de Sòfocles. El personatge decideix abandonar el projecte i emprèn el camĂ­ del suĂŻcidi com única sortida al dolor per la pèrdua de l’amic.

Ha de decidir si vol viure i buscar el motiu per viure. Un taxista el fa de guia en el seu particular viatge per Grècia ple d’Ă nimes abandonades i de gossos que udolen, en el qual els dĂŠus estan absents. Des de l’escenari, el mateix Mouawad ens explicarĂ  com, en morir Davreu, va decidir emprendre un viatge a Grècia a la recerca dels herois de l’antiguitat clĂ ssica i com, pel camĂ­, va recuperar les ganes de viure i va descobrir en la poesia l’Ăşnic camĂ­ possible.

L’espectacle salta de l’època de Pèricles a l’època actual, de la poesia visual a l’acciĂł, de la pantalla a l’escenari. Wadji Ês l’Ăşnic actor que veiem a l’escenari entrant i sortint contĂ­nuament de la pantalla interaccionant amb la pel¡lĂ­cula.

Una bona idea però que s’ha tornat repetitiva, molt repetitiva i fins i tot pesada. Potser amb una hora de menys la proposta hauria estat molt mĂŠs que suficient.

Als deu minuts del començament un problema tècnic ha obligat a aturar la representaciĂł, que s’ha reprès amb tres quarts d’hora de retard, des de l’inici. En total han estat tres hores al “cinema”, fet que ens ha fet entrar ja cansats a la segona proposta i sense temps material ni per prendre un cafè.

Il¡lusiĂł i una certa “por” en entrar a la sala, decepciĂł absoluta i avorriment infinit en sortir.

DesprĂŠs de la segona representaciĂł (que serĂ  absolutament frustrant), arribarem a casa molt tard i sense ganes de sopar… de cap al llit. Aquesta nit passada el “Teatre” no ens ha alimentat ni fĂ­sicament ni molt menys culturalment.

Autoria i direcciĂł: Wadji Mouawad
Traducció al francès: Françoise Arvanitis
Dramaturgia: Charlotte Farcet
InterpretaciĂł: Wadji Mouawad i Dimitris Kranias
ComposiciĂł musical: Michael Jon Fink – EscenografĂ­a: Emmanuel Clolus – 
Idioma: francès sobretitolat en catalĂ  – Durada: 135 minuts

Leave a Reply