Roda de premsa CALÍGULA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón – 

Aquest matí he pogut assistir a dues Rodes de premsa seguides al Palau de la Virreina, de dos espectacles del Festival Grec 2017.

La primera d’aquestes, ha estat per presentar CALÍGULA, una co-producció de l’empresa Focus (Teatre Romea) amb el Festival Grec i el Festival de Teatro Clásico de Mérida, que ja s’ha pogut veure durant 5 dies, del 12 al 16 de juliol al 63e Festival de Teatro Clásico de Mérida, amb un enorme èxit de públic. Per altra banda aquest espectacle, ens anuncien que pròximament també serà representat al al Teatro romano de Sagunto.

L’absurd existencial, el patiment i la lògica del poder són alguns dels temes que toca aquest muntatge. Suetoni, un escriptor romà que és un dels mestres del gènere biogràfic del món antic, va deixar per a la posteritat un retrat del tercer emperador romà, Gai Juli Cèsar August Germànic, que ja passat a la història amb el sobrenom de Calígula.

L’escriptor Albert Camus, va partir d’aquest retrat per tal de crear aquesta peça teatral, que de fet és un conjunt d’obres integrades en una de sola. El seu protagonista, Calígula, s’enfronta a l’absurd de l’existència després de la mort de la seva amant i germana Drusil.la, en un intent de demostrar la mortalitat i la infelicitat dels éssers humans, sotmet els seus súbdits a tota mena d’horrors i persecucions.

La dramatúrgia i Direcció de la proposta és responsabilitat de Mario Gas i el seu protagonista principal, Calígula, és Pablo Derqui, que està envoltat de magnífics actors: Borja Espinosa (Quereas), Mònica López (Cesonia), Bernat Quintana (Escipión), Xavier Ripoll (Helicón) i de quatre “Corifeus” … Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya.

Calígula no és una obra política preocupada pels perills de la política extrema ni és una condemna a la dictadura. És una peça sobre la filosofia de l’absurd. Calígula no és només un tirà assassí ni tampoc és simplement un dictador boig. La majoria dels tirans passen el seu temps tractant d’evitar ser assassinats o enderrocats, però Calígula no fa res per apaivagar la gent o els seus detractors. Tots al seu voltant són humiliats i maltractats…. però amb aquesta actitud que espera aconseguir? … ni més ni menys que la transfiguració del món.

Calígula vol sostenir la lluna a les seves mans, però com és conscient que aixó és totalment impossible, es conformarà amb que tots entenguin la veritat del món…. ell serà transfigurat i el món renovat, els homes no moriran més i per fi seran feliços.

Mario Gas, a la roda de premsa afirma que sense una companyia competent com aquesta, és totalment impossible aixecar una producció tan ambiciosa com aquesta, i molt especialment sense un protagonista de la categoria de Pablo Derqui.

Calígula és un d’aquells personatges que no t’acabes mai, comenta Pablo Derqui, … és un text que mes que descriure personatges, intenta esdevenir un debat d’idees.

La direcció de la proposta ha intentat portar als espectadors aquest text gairebé tal com el va escriure Camus, prescindint de si s’està d’acord o no amb els missatges que vol transmetre. El Cor en aquest cas no representa pas al “poble”, sinó a elis que l’envolten i que estan sotmeses a ell.

El personatge de Calígula cap al final de la seva vida, gairebé demanarà que acabin amb ell.

L’escenografia és de Paco Azorín, molt senzilla i neta, basant-se amb una plataforma força inclinada, on els actors s’han de sentir força incòmodes. La representació té una durada de 110 minuts.

Es podrà veure al Teatre Grec del 20 al 23 de juliol.

Com és ja costum, us deixo l’àudio de la roda de premsa ….