– Grec2017 – Teatre (305) – BODAS DE SANGRE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 17.07.2017

BODAS DE SANGRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

LORCA sempre ha estat un poeta capaç de transmetre les emocions d’una manera directa, les seves paraules arriben al cor, sigui en forma de poesia o de tragèdia teatral.

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

La tragèdia és l’element fonamental d’aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d’uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, la mort.

Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim ocorregut en Níjar el 22 de juliol de 1928, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia de les seves noces. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda en la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època.

La primera escena ens recorda que Lorca acostumava a tocar el piano a les representacions que feia amb la seva companyia La Barraca i en aquesta proposta Oriol Broggi subratlla la incontrolable força de l’amor i del destí per una música creada per Joan Garriga i que acaba sent un personatge més de l’obra. Cançó flamenca, nanes italianes i mexicanes interaccionen amb la paraula i la potencien.

Una acurada posada en escena en un rectangle enorme cobert de sorra i el públic al voltant, al costat de la porta els músics.

Unes escenes de gran sensibilitat on la llum té un paper fonamental.

Sis actors que ajuden a potenciar el text i on només el nuvi (extraordinari Pau Roca) té un personatge en exclusiva. La resta del repartiment van interpretant diferents personatges i només algun element del vestuari o del atrezzo (davantal, panxa d’embarassada, bastó, …) ajuden a diferenciar-los.

Nora Navas i Clara Segura interpreten, magistralment la majoria de papers femenins de l’obra i s’intercanvien papers com el de la mare, fet que en un principi sorprèn per acabar sent totalment entenedor. Ivan Benet interpreta a Leonardo i al pare de la núvia.

I el personatge més sorprenent del muntatge és el cavall anomenat Juguetón (el munta l’actriu Montse Vellvehí), que, en paraules de l’Oriol Broggi, representa la virilitat, la bellesa, l’erotisme i la mort.

La paraula de Lorca sempre emociona i arriba a l’ànima, però en aquesta ocasió l’efecte multiplicador de la proposta ens ha deixat estabornits.

Esa luna se va, y ellos se acercan. De aquí no pasan. El rumor del río apagará con el rumor de troncos el desgarrado vuelo de los gritos. Aquí ha de ser, y pronto. 

Estem convençuts de què ara per ara, és el millor espectacle que hem vist en aquesta edició del Grec…. i creiem sincerament que trigarem molt de temps a veure una representació amb una força similar a aquesta. BRUTAL !!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Federico García Lorca
Direcció i espai: Oriol Broggi
Creació musical: Joan Garriga
Repartiment: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí
Juguetón (¡Ay caballo grande que no quiso el agua!)
Músics: Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra
Vestuari: Berta Riera \ Llums: Pep Barcons \ So: Damien Bazin \ Vídeo: Francesc Isern \ Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer \ Ajudant de direcció i suport de regidoria: Anna Castells \ Regidora: Anna Cuscó \ Tècnic de llums: Juan Boné \ Tècnic de so: Òscar Villar \ Atenció al públic: Mireia Colomer i Núria Ubiergo \ Confecció de vestuari: Irene Fernández
Idioma: castellà – Durada: 2 hores

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s