ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d’aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l’obra TEOREMA de Pier Paolo Pasolini, WHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem.

Per sort, després de la primera vam tenir l’encert de visionar la pel·lícula a través del portal “Filmin” al que estem subscrits, abans de veure aquest “ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC“, fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta.

Davide Carnevali, és l’autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l’acció i defineixen els personatges.

La irrupció d’un Messies en el si d’una família burgesa, provoca un trastorn espectacular a les seves vides acomodades fins a arribar a la destrucció de tot allò que eren. Aquest Messies a la pel·lícula de Pasolini és un noi d’una gran bellesa convidat a la casa familiar i que sedueix sexualment a tots els membres de la família i a la criada. Un cop tots han quedat sotmesos a la voluntat d’aquest noi, ell marxa tal com ha arribat, de sobte, provocant en tots ells la desesperació i la incomprensió per una absència no desitjada. Un enorme buit que només poden omplir trencant amb tot el que havien estat fins a la seva arribada.

En aquesta proposta “ACTES OBSCENS…” el Messies és un àngel que els trastoca amb la seva paraula. Una esplèndida Antònia Jaume que parla en mallorquí i porta ales.

En paraules de l’autor l’obra proposa una sèrie d’escenes inspirades en Teorema, i d’altres inspirades en la tradició messiànica, barrejant la identitat dels personatges pasolinians amb algunes figures de les Sagrades Escriptures com podem descobrir en el ball de la Salomé per aconseguir el cap de Sant Joan Baptista, o la paràbola del noi ric que vol despullar-se de tot per seguir al Messies però que és incapaç d’arribar al final (extraordinària escena de l’Oriol Genís).

Tots els personatges pasolinians hi són representats, la mare Màrcia Cisterò, el pare Oriol Genís, la filla Mònica Almirall, el fill Sergi Torrecilla i la serventa Sílvia Delagneau. Unes magnífiques interpretacions d’uns actors que han estat disposats a tot i han arriscat.

Una posada en escena sorprenent i trencadora, que ja comença per l’entrada dels espectadors a través dels magatzems del Teatre Nacional, i tot una sèrie d’elements a escena que mantenen la nostra constant atenció durant tota la representació. Maneges de sang o d’aigua, trencadissa de plats, terra que cau sobre els actors, destrucció física de cadires, pintura, pollastres rostint-se i ous, molts ous….

L’aparent tranquil·litat amb què la família sopa en iniciar la representació queda absolutament sotmesa al caos i la destrucció, mentre d’una enorme impressora van sortint textos que ens parlen de com el Messies truca a la porta i de com és rebut per cristians, jueus, rics, pobres, ….

I una reflexió final, si el Messies truques ara a la nostra porta, serem capaços realment d’obrir-la i deixar que entri a la nostra vida??

Tornem a sortir pels magatzems amb un ou pintat a la mà, som conduïts al vestíbul de la sala petita i convidats a un fi de festa encara mes sorprenent, mentre ens prenem una cervesa. Tot plegat, sorprenent, diferent.

Text: David Carnevali

Traducció i direcció: Albert Arribas

Repartiment: Oriol Genís, Màrcia Cisteró, Mònica Almirall, Sergi Torrecilla, Antònia Jaume, Sílvia Delagneau

Escenografía i vestuari: Sílvia Delagneau\ Il.luminació: Ignasi Camprodón\ So: Lucas Ariel Vallejos\ Caracterització: Toni Santos\ Teaser i vídeo: Roger Vila\ Ajudanta de producció: Maria G. Rovelló

Idioma: català – Durada: 2 hores, aproximadament