– Grec2017 – Teatre (302) – LES VÉRITABLES AVENTURES DE DON QUICHOTTE DE LA MANXA (🐌🐌🐌🐌) – Almeria Teatre – 15.07.2017

LES VÉRITABLES AVENTURES DE DON QUICHOTTE DE LA MANXA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta que hem anat seguint en el seu periple canadenc durant els mesos de febrer i marc d’aquest any en el teatre Périscope de Quebec, amb un èxit de públic espatarrant, amb totes les localitats exhaurides per les 19 representacions que es van poder fer. També a principis d’aquest juliol, del 7 al 9, s’ha pogut veure al Festival de Teatre Clàssic d’Almagro. Ara ha estat programada per fi a Barcelona, dins del Festival Grec i es podrà veure al Teatre Almeria fins al dia 6 d’agost.

Un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles, que va néixer al marc de l’International Performance Arts Meeting (IPAM) del Grec Festival de Barcelona, gràcies a la sintonia entre el quebequès Philippe Soldevila i Víctor Álvaro, principals responsables de les companyies Sortie de Secours i Gataro (aquesta última resident a l’Almeria Teatre de Barcelona), a les quals s’afegeix l’experiència en teatre de titelles dels també quebequesos Pupulus Mordicus.

Aquest espectacle, segons ens han informat, ha representat gairebé dos anys de preparatius i feina. Un gran repte pels catalans Victor Alvaro i Savina Figueras (Gataro) que mai fins ara havien treballat amb titelles en els seus espectacles.

Una proposta que ha escrit i dirigit en Philippe Soldevila, que ens ofereix una multiplicitat brutal de recursos teatrals i que és representat en tres idiomes: francès, castellà i català (a Canadà, el quebequès), que simultaniegen damunt de l’escenari en funció de quin dels personatges parla o de quin dels actors pren la paraula. La pantalla incorporada a l’escena va traduint al francès o al castellà segons convingui. Una lectura viva, entremaliada i àgil d’un clàssic de la literatura espanyola.

Una història que s’explica fent ús dels recursos audiovisuals i dels titelles, on tots els personatges es desdoblen, ja que els personatges humans de carn i os tenen la seva replica en el titella corresponent on s’ha cuidat fins al últim detall del vestuari.

Una barreja continuada entre realitat i ficció, on el mateix personatge de Alonso Quijano, convertit altra vegada en el Quixot, ha de defensar-se davant del públic de les aventures falsificades presentades per altres escriptors. Falsificadors com Avellaneda que han aprofitat l’èxit de la novel·la de Cervantes per escriure una falsa segona part de l’obra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Filmacions entrevistant a les persones més properes al personatge real que intentaran parlar de la seva bogeria i de les seves accions. Els actors extreuen els personatges de l’obra i els fan parlar des de fora del Quixot i del que ho envolta, amb aire de documental.

Una proposta plena d’humor que trenca la quarta paret constantment, que interpel·la als espectadors i que traspassa el temps de diversos segles vers l’actualitat amb alguns gags dedicats al món del teatre i homenatges a Barcelona com és la divertida escena de les Olimpíades del 92.

Què fa que, quatre-cents anys després de la mort del seu autor, El Quijote es consideri encara una novel·la d’una modernitat extraordinària? Segurament, el fet que l’obra transcorri en la frontera entre la realitat i la ficció, entre la raó i la bogeria, entre l’art i la vida.

Quatre actors, Victor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon, es deixen la pell a l’escenari interpretant tots els personatges i manipulant ni més ni menys que les 21 titelles que intervenen a l’obra.

La música està composta i interpretada en directe per François Leclerc, que a moments puntuals interactua amb els actors i està constantment en escena.

Creiem que aquesta proposta és una de les imperdibles d’aquesta edició del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text, idea original i direcció: Philippe Soldevila
Intérprets: Victor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon
Música en escena i compositor: François Leclerc
Concepció de les marionetes: Pierre Robitaille
Coproducció per les companyies quebequeses Théâtre Sortie de Secours i Populus Mordicus i la companyia catalana Gataro
Aquesta trobada catalano-quebequesa, ha estat coproduïda també per Grec 2017 Festival de Barcelona i la Fundación Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro
Idioma: castellà, català i francès
Durada: 120 minuts amb entreacte

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s