HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

ISTANBUL és sens dubte una de les ciutats més atractives del món, segons el nostre punt de vista; l’hem visitat un munt de vegades i ens l’estimem de debò, malgrat que cada vegada que la visitem notem que va perdent aquell caire d’exotisme que tant ens va atraure el primer cop que la vam visitar ara ja fa 38 anys; malgrat tot, encara avui ens fascina pel contrast de cultures entre un barri i un altre i per la bellesa de les seves mesquites i paisatges i sobretot per la vida que palpita intensament i que es pot fàcilment comprovar com a simples turistes que som.

És precisament per això que va ser un dels primers espectacles del Festival Grec que vàrem escollir, malgrat que llavors no erem conscients que després es podria veure en temporada en un altre Sala del mateix Teatre Lliure, al mes de maig del 2018.

Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Traduïda i adaptada per Carles Batlle està dirigida per Joan Arqué Solà.

Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’històries creuades. Sense relació aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida pràcticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.

A l’obra, trobem dues famílies i altres personatges que s’hi relacionen: l’inspector i la seva dona tenen dos fills, Demir i Yağmur. L’enamorat de Yağmur és Deniz. El germà gran de Deniz és Cihad. La parella de Cihad és Alev. El senyor Sakin i la senyora Kerime tenen dues filles, l’una és casada, l’altra no: Atalet i Özge. El taxista és del mateix poble que el senyor Sakin. Un bon batibull de personatges.

Partint del meddahlik, una forma tradicional d’art dramàtic turc interpretat per un actor que explica històries, i barrejant les formes fragmentades de la dramatúrgia contemporània, els actes de l’obra han estat conceptualitzats com a partitures musicals. La unió i la interrupció de les històries es fonamenta en el ritme aksak que prové de la música clàssica otomana. Aquest és un ritme trencat, a contrapeu, però que malgrat tot, conté una simetria interior que marca tota l’estructura de l’obra.

Tot i que en el primer moment ja ens indiquen quins són els personatges de l’obra i qui els interpreta, la relació entre ells es va aclarint cap al final de l’obra. La història evoluciona a partir de cadascun dels monòlegs i va connectant els personatges entre ells. Ens parlen d’ells mateixos, del lloc on viuen i el que això comporta.

Aquest lloc és Istanbul, una ciutat on es barregen i s’enfronten maneres diverses d’entendre la política, la religió, la tradició, l’amor, el patriotisme i en definitiva la vida. Avui més que mai és una ciutat on s’agrupen milions d’anhels en trànsit, molts dels quals, com els dels nostres personatges, són retinguts per raons diverses. Una ciutat decisiva per obrir o tancar les portes d’Europa tant per als qui n’entren com per als qui en surten. Istanbul esdevé així un territori en ebullició dins d’un estat en perpètua agitació.

 Un retrat de la ciutat d’Istanbul en l’actualitat a partir de la gent que hi viu. Una altra visió d’una ciutat molt turística que atrapa justament per la diversitat de cultures que coexisteixen a ambdues ribes del Bòsfor. A mesura que veiem l’espectacle ens hem anat adonat que realment no coneixíem pas la ISTANBUL real, perquè ens ha ofert una visió molt llunyana de la que teníem com a turistes passavolants.

Històries d’Istanbul, a contrapeu porta a escena la recerca d’identitat en un context marcat per l’oposició entre tradició i modernitat, entre memòria i oblit .. I també recull el paper d’unes dones que es debaten entre la submissió i la llibertat …

L’espai sonor va a càrrec del Grup de Música Nuu, donant un aire personal i electrònic a la música de l’espectacle, tant la de caràcter tradicional com la de caràcter més contemporani.

Unes bones interpretacions encapçalades per la Mercè Arànega i en Jordi Martínez, sense desmerèixer en absolut la resta del repetiment format per Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny.

Una proposta molt recomanable.

Autor: Yesim Özsoy

Dramaturgia i traducció: Carles Batllé –  Suport a la traducció: Yildiray Ileri

Direcció: Joan Arqué Solà

Interpretació: Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny.

Composició musical, disseny de so: Nuu (Guillem Llotje i Aida Oset)

Escenografía i disseny il.luminació: Adrià Pinar\ Vestuari: Rosa Lugo\ Fotografies i disseny gràfic: Clara Pousa\ Direcció técnica: David Pascual

Idioma: català – Durada: 1h 20’ sense pausa