– Grec2017 – Teatre (301) – HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure – 14.07.2017

HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn – 

ISTANBUL Ă©s sens dubte una de les ciutats mĂ©s atractives del mĂłn, segons el nostre punt de vista; l’hem visitat un munt de vegades i ens l’estimem de debĂČ, malgrat que cada vegada que la visitem notem que va perdent aquell caire d’exotisme que tant ens va atraure el primer cop que la vam visitar ara ja fa 38 anys; malgrat tot, encara avui ens fascina pel contrast de cultures entre un barri i un altre i per la bellesa de les seves mesquites i paisatges i sobretot per la vida que palpita intensament i que es pot fĂ cilment comprovar com a simples turistes que som.

És precisament per aixĂČ que va ser un dels primers espectacles del Festival Grec que vĂ rem escollir, malgrat que llavors no erem conscients que desprĂ©s es podria veure en temporada en un altre Sala del mateix Teatre Lliure, al mes de maig del 2018.

Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artĂ­stica del Galata Perform d’Istanbul. TraduĂŻda i adaptada per Carles Batlle estĂ  dirigida per Joan Arqué SolĂ .

Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’histĂČries creuades. Sense relaciĂł aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida prĂ cticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.

A l’obra, trobem dues famĂ­lies i altres personatges que s’hi relacionen: l’inspector i la seva dona tenen dos fills, Demir i Yağmur. L’enamorat de Yağmur Ă©s Deniz. El germĂ  gran de Deniz Ă©s Cihad. La parella de Cihad Ă©s Alev. El senyor Sakin i la senyora Kerime tenen dues filles, l’una Ă©s casada, l’altra no: Atalet i Özge. El taxista Ă©s del mateix poble que el senyor Sakin. Un bon batibull de personatges.

Partint del meddahlik, una forma tradicional d’art dramĂ tic turc interpretat per un actor que explica histĂČries, i barrejant les formes fragmentades de la dramatĂșrgia contemporĂ nia, els actes de l’obra han estat conceptualitzats com a partitures musicals. La uniĂł i la interrupció de les histĂČries es fonamenta en el ritme aksak que prové de la mĂșsica clĂ ssica otomana. Aquest Ă©s un ritme trencat, a contrapeu, perĂČ que malgrat tot, contĂ© una simetria interior que marca tota l’estructura de l’obra.

Tot i que en el primer moment ja ens indiquen quins sĂłn els personatges de l’obra i qui els interpreta, la relaciĂł entre ells es va aclarint cap al final de l’obra. La histĂČria evoluciona a partir de cadascun dels monĂČlegs i va connectant els personatges entre ells. Ens parlen d’ells mateixos, del lloc on viuen i el que aixĂČ comporta.

Aquest lloc Ă©s Istanbul, una ciutat on es barregen i s’enfronten maneres diverses d’entendre la polĂ­tica, la religiĂł, la tradiciĂł, l’amor, el patriotisme i en definitiva la vida. Avui mĂ©s que mai Ă©s una ciutat on s’agrupen milions d’anhels en trĂ nsit, molts dels quals, com els dels nostres personatges, sĂłn retinguts per raons diverses. Una ciutat decisiva per obrir o tancar les portes d’Europa tant per als qui n’entren com per als qui en surten. Istanbul esdevĂ© aixĂ­ un territori en ebulliciĂł dins d’un estat en perpĂštua agitaciĂł.

 Un retrat de la ciutat d’Istanbul en l’actualitat a partir de la gent que hi viu. Una altra visiĂł d’una ciutat molt turĂ­stica que atrapa justament per la diversitat de cultures que coexisteixen a ambdues ribes del BĂČsfor. A mesura que veiem l’espectacle ens hem anat adonat que realment no coneixĂ­em pas la ISTANBUL real, perquĂš ens ha ofert una visiĂł molt llunyana de la que tenĂ­em com a turistes passavolants.

HistĂČries d’Istanbul, a contrapeu porta a escena la recerca d’identitat en un context marcat per l’oposiciĂł entre tradiciĂł i modernitat, entre memĂČria i oblit .. I tambĂ© recull el paper d’unes dones que es debaten entre la submissiĂł i la llibertat …

L’espai sonor va a cĂ rrec del Grup de MĂșsica Nuu, donant un aire personal i electrĂČnic a la mĂșsica de l’espectacle, tant la de carĂ cter tradicional com la de carĂ cter mĂ©s contemporani.

Unes bones interpretacions encapçalades per la MercÚ Arànega i en Jordi Martínez, sense desmerÚixer en absolut la resta del repetiment format per Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny.

Una proposta molt recomanable.

Autor: Yesim Özsoy
Dramaturgia i traducciĂł: Carles BatllĂ© –  Suport a la traducciĂł: Yildiray Ileri
Direcció: Joan Arqué Solà
InterpretaciĂł: MercĂš ArĂ nega, Jordi MartĂ­nez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny.
ComposiciĂł musical, disseny de so: Nuu (Guillem Llotje i Aida Oset)
Escenografía i disseny il.luminació: Adrià Pinar\ Vestuari: Rosa Lugo\ Fotografies i disseny gràfic: Clara Pousa\ Direcció técnica: David Pascual
Idioma: catalĂ  – Durada: 1h 20’ sense pausa

Leave a Reply