UNA DOLÇA CANÇÓ de Leïla Slimani
Per Imma Barba –
Em vaig comprar aquest llibre per Sant Jordi, va ser un impuls, la seva portada i les primeres línies em van atrapar: “El nadó va morir. Al cap de només uns quants segons….”
El nom del traductor també va ser determinant.
I la veritat és que és un llibre que m’ha fascinat.
Aquesta és la segona novel·la de la periodista marroquina Leïla Slimani i ha estat reconeguda amb el Premi Goncourt 2016.
Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, que conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.
Una trama tràgica que des del principi saps com acaba, amb la mort dels dos nens, l’Adam un nadó i la Mila, una nena de quatre anys per part de la Louise, la seva mainadera, i que malgrat això, aconsegueix mantenir la tensió fins al darrer moment.
En paraules de la mateixa autora: “No es tractava de saber si la cuidadora hi havia o no matat als nens, sinó més aviat el perquè i el com havia arribat fins a aquest punt. A més, començant per aquest esdeveniment, el lector es tornava el meu còmplice. De sobte, el lector es convertia en un investigador, atent al mínim detall.“
A través d’aquesta història l’autora ens vol parlar de la vida de tots aquells que no són visibles i ens endinsa en el drama de l’assassina. I aconsegueix que acabem entenent a l’autora d’aquest crim. El que d’entrada ens pot semblar incomprensible acaba esdevenint lògic.
Louise és una dona eficaç que ha resolt la conciliació entre la vida laboral i personal dels pares, i els ha facilitat el triomf professional fent.se càrrec de tot. Però ells no en saben res d’ella, ni tan sols on viu, i el que és més greu, tampoc els preocupa, ni pensen. Ells paguen. I ella esdevé imprescindible. I ella deixa de tenir vida pròpia.
Una història molt dura basada en un fet real que va tenir lloc als EUA el 2002.
L’obra ens planteja temes com l’amor, l’educació, les relacions de poder o els prejudicis de classe o culturals a través de la detallada descripció de les ambigüitats que suren en el complex vincle entre la parella i el personatge encisador i misteriós de la mainadera.
Leïla Slimani va néixer a Rabat (Marroc) el 3 d’octubre del 1981. Als 18 anys se’n va anar a estudiar periodisme i literatura a França i s’hi va quedar a viure. Va escriure en diferents mitjans fins que va decidir abandonar el periodisme per dedicar-se a l’escriptura.
El 2013 va escriure un llibre de viatges La Baie de Dakhla: itinérance enchanteé entre mer et désert que parlava de l’antiga Villa Cisneros al Sàhara Occidental, llibre que va passar desapercebut. La seva primera novel.la Dans le jardin de l’ogre va generar polèmica en centrar-se en l’addicció d’una dona al sexe. Després d’aquesta segona novel·la Chanson douce va publicar Le diable est dans les détails, un llibre curt en què combinava els contes amb textos periodístics, com un atac contundent contra els terroristes islamistes escrit l’endemà de l’atemptat contra el Bataclan.
Títol original: Chanson douce
Traductor: Lluís-Anton Baulenas
Editorial: Bromera
Data de publicació: març 2017
Pàgines: 181
