– Grec2017 – Teatre (294) – LA CONQUISTA DE LO INÚTIL – Antic Teatre (🐌🐌🐌+🐚) – 08.07.2017

LA CONQUISTA DE LO INÚTIL

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest és el primer espectacle del Festival Grec 2017 que podem veure, perquè com ja sabeu hem estat absents de Barcelona durant 6 setmanes. Malgrat que l’estrena d’aquesta proposta coincidia amb el meu 65 aniversari, vàrem decidir assistir ahir al vespre.

LA CONQUISTA DE LO INÚTIL, no era pas un dels espectacles que prèviament havíem escollit d’aquest GREC, dels 23 que a hores d’ara tenim previstos veure en les 3 pròximes setmanes de juliol; però en assistir a la roda de premsa a l’Antic Teatre, em va encuriosir molt aquesta proposta d’un grup basc, establert a Ginebra i que és gairebé impossible poder veure treballar a l’estat espanyol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta escènica molt difícil de classificar en una sola branca de les Arts Escèniques, i que està plena de sorpreses …. inclús d’algun ensurt que no seria lògic explicar en aquesta crònica. Un espectacle que respecta en el que fa a la paraula està expressat en llengua castellana, amb 3 intèrprets a escena i un parell de convidats al final de l’espectacle.

Teatre de l’absurd ? Teatre de text ? Teatre còmic ?. Teatre politic ? Performance ? … Doncs de tot una mica; per començar dos dels tres actors interpreten a “ombres” de personatges que ja no estan entre nosaltres (Jorge Luis Borges i Virginia Wolf), i que ens fan petar de riure amb les seves ocurrències durant bona part de l’espectacle, disfressats totalment de negre, incloent-hi el seu rostre que en cap cas veiem.

Què fa que algú se submergeixi a 122 metres de profunditat només per aconseguir un record d’apnea? Què empeny les nostres accions més trivials, aquelles que cap causa justifica i per les quals cal fer esforços sobrehumans per obtenir uns resultats ínfims? L’artista Oscar Gómez Mata fa pujar a escena l’entusiasta, és a dir, l’home o la dona que creu en la seva capacitat de transformar les persones i les coses i que ha cregut essencial… allò que no ho és. La conquesta comença aquí!

Després d’una primera part molt i molt potent i divertida, segons la nostra opinió, fa una sobtada davallada d’intensitat que ens va fer perdre força l’interès del seu inici, quan precisament tot el que veiem a escena pren un caire més seriós, …. per remuntar novament en un fi de festa espectacular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malgrat que sembla un espectacle molt improvisat, ens van informar a la roda de premsa, que tot està mil·limètricament dissenyat i escrit per seguir un guió establert, encara que estan oberts a improvisacions puntuals, com vaig poder comprovar personalment en trencar-se la quarta paret i estar assegut a la primera fila. Humor de l’absurd, intel·ligent i gens barruer, escenografia barroca caòtica i canviant, text, mim, projeccions, ombres xineses, dansa?, música en directe … i moltíssimes coses més que cal viure-les en directe.

Una companyia que intentarem seguir a partir d’ara, almenys quan torni a casa nostre amb un altra proposta escènica, perquè tenen una força artística i una personalitat brutal, que ens va captivar fortament, …. i perque el que aporten a l’escenari és molt diferent del que estem acostumats a veure.

A la seva pàgina web afirmen el següent: El més important per a la companyia és el present de la representació. Això implica una altra relació entre la matèria textual i l’escena, entre l’intèrpret i l’escenari, entre l’obra teatral i el públic. El text és la matèria i solament durant la funció podem considerar que l’obra està acabada. És una nova manera de representació de la realitat que correspon a un nou pensament contemporani de concebre les relacions entre l’observador i l’objecte artístic. L’obra d’art no està acabada fins que no es construeixi en l’espectador.

Direcció i concepció: Oscar Gómez Mata
Interpretació i concepció: Javier Barandiarán, Txubio Fernández de Jauregui, Esperanza López
Escenografia: Oscar Gómez Mata, Sven Kreter – Vídeos: Sven Kreter – Creació llum i direcció tècnica: Roberto Cafaggini – Vestuari: Verónica Segovia
Una producció de la Companyia L’Alakran.
Coproduït per Saint-Gervais Genève Le Théâtre, Arsenic-Centre d’Art scénique contemporain (Lausana) i el Festival El Lugar sin Límites-Teatro Pradillo (Madrid). – Amb el suport de: Organe genevois de répartition de la Loterie Romande, Fondation Leenaards, Pour Cent culturel Migros, Fondation Ernst Göhner.
L’Alakran és una companyia concertada amb la República i Cantó de Ginebra, la ciutat de Ginebra i Pro Helvetia-Fundació suïssa per a la cultura.

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s