Roda de premsa – Presentació espectacles del GREC a l’Antic Teatre –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón – 

Després d’una agradable (… i esgotadora) pausa de 40 dies, voltant amb el nostre cotxe pel nord d’Europa, tornem a la normalitat del nostre dia a dia, i ens capbussem de ple en el món de les Arts Escèniques, el mateix dia de la nostra arribada a Barcelona.

… i ho faig assistint a la Roda de Premsa, que l’Antic Teatre ha convocat per presentar les representacions que té previstes aquest mes de juliol, dins del marc del Festival Grec de Barcelona 2017.

Com molt bé sabeu, l’Imma i jo som uns fidels seguidors entusiastes de les propostes que durant tot l’any presenta aquest teatre, pel que té d’innovadora,  de contemporània, multidisciplinària i sobretot trencadora amb el que normalment s’arriba a veure a bona part del teixit cultural de Barcelona.

Els espectacles que es podran veure pròximament són els següents:

• LA CONQUISTA DE LO INÚTIL d’Oscar Gómez Mata i Cia. Alakran (8 i 9 de juliol)

Es tracta d’un espectacle catalogat dins del mal anomenat apartat “Noves dramatúrgies”, ja que “noves” tenen ben poc, per què aquesta companyia tal com ens comenten van actuar a Barcelona per primera vegada l’any 1988 amb una altra proposta semblant. És considerat un espectacle Internacional, perquè malgrat que són bascos, gairebé mai actuen a l’estat espanyol, ja que estan establerts a Ginebra.

La Conquista de lo inútil, utilitza la metàfora per descriure la realitat de l’ésser humà que és capaç d’emprendre les accions més trivials i injustificades i també de fer esforços sobrehumans, només per obtenir resultats ínfims. Per què?, es pregunta Oscar Gómez, i és per això que fa pujar a escena a l’entusiasta, aquell que creu en la seva capacitat de transformar els altres o les coses que l’envolten com si aquestes fossin essencials.

Un espectacle en castellà, molt performàtic però amb un text escrit, malgrat que potser sembli tot molt improvisat. Tres actors a escena i dos convidats.

Es tracta d’una producció de la Companyia l’Alakran, coproduït per Saint-Gervais Genève Le Théatre, Arsenic-Centre d’Art scénique contemporain (Lausana) i el Festival El Lugar sin límites- Teatro Pradillo (Madrid)

• MOS MAIORUM (El costum dels avantpassats) del col.lectiu del mateix nóm, composat per Alba Valldaura, Mariona Naudín i Ireneu Tranis. (del 13 al 16 de juliol)

Un espectacle estrenat al TNT 2016 de Terrassa, i que nosaltres vàrem poder veure allà mateix. (veure aquella crònica). Els tres actors van estudiar junys a l’Institut del Teatre i malgrat que varen començar les seves carreres artístiques per separat, es van voler unir en aquest projecte, previ un treball de camp en una sèrie de viatges a la zona de Melilla, Nador, Tànger, Ceuta, Màlaga i Barcelona, per estudiar el drama de l’immigració i més concretament sobre les moltes tragèdies que tenen com escenari la frontera entre l’estat espanyol i el Marroc.

Classificat com a “Teatre documental”, ja que els actors reprodueixen a escena fets extrets del món real, recolzats per documents, entrevistes i enregistraments sonors. Els espectadors estan al ben mig de l’acció i poden restar dempeus interactuant amb els moviments dels actors o bé seure en diferents racons. Es tracta d’una producció de l’Antic Teatre en coproducció amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.

• A LA BELLESA – amb la direcció de Marta Galàn / Translab (del 20 al 23 de juliol)

Un projecte artístic comunitari de l’Antic Teatre amb les veïnes del Casc Antic de Barcelona, que ja porta una trajectòria de 5 anys. En la proposta s’ha volgut explorar la idea de la bellesa, a partir de la relació amb els cossos de persones considerades velles pel pas inexorable del temps. Un grup de dónes, àvies, treballadores, mares-filles que escamotegen els relats oficials.

En aquest cas s’ha realitzat un treball d’individualització, perquè entre elles són molt diferents. Han explorat com la vellesa (amb v baixa), es pot convertir amb bellesa (amb b alta), en una reflexió sobre el gènere i molt especialment amb el menysteniment que els seus treballs de cuidadores han patit durant bona part de la seva vida.

Per altra banda el projecte GREC+, porta a l’Antic Teatre, una tria de 4 artistes que presenten projectes que aposten pel risc i busquen la seva manera d’explicar-nos , amb el seu segell propi i la seva expressivitat.

27 juliol – MIX-EN-SCENE amb Amaranta Velarde – Una ballarina i performer, que és a la vegada DJ, protagonitza una experiència acústica, visual i coreogràfica en la qual balla acompanyada de projeccions visuals.

28 juliol – MONSTRUO amb Laila Tafur – Ella va ser la guanyadora de la caravana de tràilers del Festival Sismògraf 2016 i en el festival Sismògraf d’enguany va presentar la peça sencera i acabada. En aquesta peça la Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa. Reivindica el gruny, el crit i el plor com una forma de llenguatge. Nosaltres vàrem assistir a aquella representació, però les condicions visuals de l’espai on es representava no oferien les condicions mínimes per gaudir-la, com calia.

29 juliol – HASTA AGOTAR EXISTENCIAS (ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida) amb Verònica Navas. Un espectacle que ens vol parlar de sentiments, ens farà pensar en les relacions entre mare i filla, així com en la manera en què les dones es construeixen la seva pròpia identitat.

30 juliol – ALL BY MYSELF amb Alejandro Curiel.Un espectacle que promet ser molt divertit, protagonitzat per un jove nascut a Valladolid i que aquí ha trobat una apertura de mires i de llibertat que necessitava amb urgència…. potser a la recerca d’un nòvio. En una societat que no sap si un solter empedreït és un “solterón” caspós o un single “alliberat”, uns amics es reuneix al voltant d’un sofà per parlar-nos i cantar-nos acompanyats d’un teclat.