EL LLIBRE DELS MIRALLS de E.O. Chirovici –

Per Imma Barba –

Una història explicada des de diferents angles i que ens posa de manifest les trampes que la memòria ens pot jugar, un mateix fet, diferents persones, diferents records.

Un drama d’intriga que ens porta a un fet ocorregut el 1987, seguit vint-i-cinc anys més tard per un policia ja jubilat, que havia participat en la investigació.

Un agent literari ha rebut una primera part d’un manuscrit que desperta d’immediat el seu interès. Richard Flynn ha escrit unes memòries del seu pas per la universitat de Princenton a finals dels anys vuitanta i la seva relació amb una estudiant, Laura Baines, que va esdevenir la seva companya de pis. Tots dos van estar relacionats amb Joseph Wieder, un reconegut professor de psicologia que va ser brutalment assassinat.

Declaracions contradictòries, records deformats, mentides, interessos, revenges i gelosies. La ment humana i la seva capacitat de deformar records o fins i tot, inventar-los.

Una bona novel·la que enganxa amb una narrativa àgil i “aparentment fàcil”, que fa que passis les pàgines sense adonar-te’n i on no cal fer esforços per entendre el que s’està explicant. Vertebrada en tres parts, amb tres narradors diferents, ens permet visualitzar la història i els personatges que la van protagonitzar des de diferents perspectives i permet a l’autor aprofundir en el tema de la memòria tant des d’un punt de vista mèdic (parla de l’amnèsia o de l’Alzheimer), com des d’un punt de vista subjectiu, personal, la trampa brutal de la ment que pot fer que el que per una persona és la veritat sigui la mentida per una altra.

A la primera part es Peter Kratz qui ens parla dels fets, ell és l’agent literari que ha rebut una part del manuscrit i decideix contactar amb l’autor.

A la segona part ens ho explica John Keller, un periodista contractat per l’agent per esbrinar la realitat dels fets i localitzar la segona part del manuscrit.

A la tercera part és Roy Freeman, el policia jubilat que va participar en la investigació del crim i que mai ha estat satisfet del resultat. Ell ha estat involucrat en la recerca actual pel seu amic John Keller que li ha demanat ajut.

En les tres parts la narració és en primera persona, i tal com indica el títol, res no és el que sembla i com en els miralls les imatges que veiem reflectides són, de vegades, diferents de la imatge real, o si mes no, estan a l’inrevés.

Una obra que és més que un llibre d’intriga, on l’autor aborda el tema de la capacitat de la ment per manipular els records, i que el pas del temps acaba consolidant d’una determinada manera, records que probablement estan lluny del que realment va passar.

Un llibre que m’ha encantat.

Eugen O. Chirovici va néixer a Fagaras (Romania) en 1964 i viu actualment a Brussel·les on es dedica a la literatura. Aquesta és la seva primera novel·la escrita directament en anglès i ha estat traduïda a 38 llengües, entre d’altres, la nostra. La idea de la novel·la va sorgir d’una conversa de l’autor amb la seva mare i el seu germà parlant de la possibilitat d’oblidar el que havia passat en algun moment i crear un record fals sobre aquell esdeveniment.

“La nostra ment necessita una raó per recollir un record, que sigui una mica agradable o un avís de perill, treballa com un director de cinema, reorganitzant els fets”.

Aquest és el primer llibre d’una trilogia que seguirà amb El llibre de les ombres i El llibre de les mentides.

Títol original: The Book of mirrors

Traducció: Albert Torrescasana Flotats

Editorial: Edicions 62

Col.lecció: el Balancí

Data publicació: abril 2017

Pàgines: 272