L’HOLANDÈS ERRANT –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Divendres passat vàrem aprofitar les últimes hores a Barcelona per veure l’òpera “Der fliegende Holländer“(L’HOLANDÈS ERRANT) de Richard Wagner, en una de les sessions del nostre abonament. Prèviament havíem llegit alguns comentaris negatius d’aquesta proposta i certament anàvem amb una certa por que no ens acabes d’agradar la posada en escena, ni tampoc la qualitat dels solistes. Per sort no va ser així perquè en general vàrem gaudir força.
Noruega. L’holandès, un jove destinat a solcar el mar fins que trobi una dona fidel, es troba amb el capità Daland, que navega de retorn a casa. El capità accepta lliurar-li la seva filla Senta com a esposa, però la irrupció d’un antic pretendent fa desesperar l’holandès, que torna al mar. Senta, que l’estima de veritat, se sacrifica per salvar-lo.
Es tracta d’una òpera romàntica en tres actes, amb el llibret del mateix compositor, estrenada a l’òpera de Dresden al gener del 1843 i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu l’any 1885.
La última versió d’aquesta òpera que nosaltres vàrem poder gaudir, va ser en versió concert en una extraordinària proposta de “Les musiciens du Louvre Grenoble” dirigida per Marc Minkowski al Palau de la Música catalana, l’any 2013, crònica que podeu llegir AQUÍ.
En aquesta versió escenificada que hem pogut veure aquest cap de setmana, el director d’escena i de cinema Philipp Stölzl, ha reinterpretat la història i la trasllada a la biblioteca de la mansió de Daland, on la realitat i la ficció es barregen a mesura que Senta s’imagina l’acció en llegir el conte de l’holandès errant. Una enorme pintura de la biblioteca pren “vida” i la fantasia de Senta, provoca que els personatges de la història envaeixin l’estança de la biblioteca.
Ens va semblar molt espectacular el moment que el quadre es transforma en una mena de reiteració de miralls on la sala i els personatges es dupliquen i tripliquen en una visió en perspectiva.
No cal dir que aquesta òpera té alguns dels cors més coneguts del món operístic, ja que inclús el coneixen les persones que no són pas massa amants del gènere, com és per exemple el dels mariners del vaixell fantasma…
El cor del gran Teatre del Liceu creiem que va estar a l’alçada de les expectatives, especialment el dels homes.
Malgrat que la qualitat vocal dels solistes en aquesta versió liceista, no va ser ni de lluny la millor que hem escoltat, no la vàrem trobar del tot desencertada.
Direcció musical: Oksana Lyniv
Direcció d’escena: Philipp Stölzl – Codirectora: Mara Kurotschka
Escenografia: Philipp Stölzl i Conrad Moritz Reinhardt – Vestuari: Ursula Kudrna
Solistes – Daland: Attila Jun – Senta: Anja Kampe – Erik: Daniel Kirch – Mary: Itxaro Mentxaka – Timoner: Mikeldi Atxalandabaso – L’holandès: Egils Siliņš
Producció : Staatsoper Unter den Linden (Berlín), original del Theater Basel (Basilea)
Orquestra Sinfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
