– Teatre (289) – LUCIS ET UMBRAE (🐚) – TNC Sala Petita

LUCIS ET UMBRAE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Com diu el mateix Sergi Buka, creador, intèrpret i coproductor d’aquesta proposta, Lucis et Umbrae és el títol del llibre on apareix descrita per primera vegada la llanterna màgica.

Una proposta multidisciplinària de Sergi Buka, Jordi Sabatés que ha fet la composició musical, i la interpreta en directe, i Victoria Szpunberg que és l’autora de la dramatúrgia. Prenen com a eix de l’espectacle el món de la llanterna màgica, parla de l’existència de la fantasia en el món contemporani.

Ombres i llums a través d’aquest artefacte pioner en les tècniques per representar la realitat i que va obrir les portes al desenvolupament audiovisual i al cinema.

Una ocasió privilegiada per veure en moviment la col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica, de Sergi Buka. La llanterna màgica es va convertir en un dels grans espectacles del segle XVII, i una sèrie d’artistes anònims pintaven sobre vidre petites obres d’art representant les pors, els somnis, les il·lusions.

Segurament un treball d’investigació molt acurat i una idea a priori força interessant, però amb una dramatúrgia que a nosaltres ens ha semblat molt feble, i que ha fet, sempre en la nostra opinió, trontollar l’espectacle gairebé des del començament.

Rosa Serra, actriu a la qual hem vist treballar a Fuenteovejuna o Romeu i Julieta a la Seca, avui ha tingut un paper poc agraït tot i que és potser la que més ha destacat de tota la proposta.

Malgrat l’esforç d’investigació, la música en directe pel mateix compositor, les ombres xineses, les manipulacions de titelles, les projeccions antigues que volien transmetre la fascinació que segurament causaven fa 200 anys …. almenys a nosaltres malauradament és una producció que no ens ha agradat, que no ens ha interessat gens i sobretot que ens ha avorrit moltíssim.

Uns 90 minuts que se’ns han fet interminables …. i és que a vegades quan no connectes des de l’inici amb una proposta, difícilment ho pots fer en el transcurs de la seva evolució. Aquesta vegada hem agraït infinitament quan hem escoltat els primers aplaudiments que anunciaven que l’espectacle arribava a la seva fi … i hem fugit del teatre…. cames ajudeu-me.

Segurament la proposta que menys ens ha interessat de tota la temporada.