– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

RICARD III

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ja ho havĂ­em intuĂŻt a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es LluĂ­s Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dĂłna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

LluĂ­s Homar es posa a la pell del rei mĂ©s controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnĂštic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la prĂČpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramĂ tics medievals.  L’ascensiĂł imparable d’un Ă©sser marginat a causa de les deformitats fĂ­siques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarĂ  a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarĂ  trobant atrapat en el remolĂ­ dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

AlbertĂ­ ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacciĂł a la seva condiciĂł fĂ­sica i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fĂșria i la violĂšncia per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humĂ  i la utilitzaciĂł dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen mĂ©s dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar aixĂ­ les circumstĂ ncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratĂšgia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena LluĂ­s Homar que aparentment estĂ  pregant, estĂ  situat en un plĂ nol per damunt (a sobre de l’estructura metĂ l·lica) del seu cosĂ­ i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

En general tota l’escenografia de Lluc Castells i José Novoa es basa en un joc de portes corredisses de vidre que alhora fan de miralls que tornen imatges difuses, deformades. A sobre de l’estructura, un piano.

En alguns moments de la producciĂł s’utilitzen cĂ meres que ens canvien la perspectiva del que estem veient i vĂ­deos que ens mostren la imatge del rei com va quedant alterada a mesura que la seva malignitat es manifesta.

La producciĂł compta amb un repartiment molt extens, 14 actors que interpreten una trentena de papers, i entre ells els cantants lĂ­rics Antoni Comas i Robert GonzĂĄlez que canten i toquen diversos instruments.

Tots ells han estat a un nivell d’interpretaciĂł similar quedant “eclipsats” per la força escĂšnica de LluĂ­s Homar, perĂČ destacarĂ­em a una magnifica Reina Margarida interpretada per Carme ElĂ­as i a l’evoluciĂł del personatge de Sir William Catesby interpretat per Roger Casamajor.

LluĂ­s Homar ens ha presentat un Ricard III ple de matisos que trenca la quarta paret des de l’inici. Divertit, acomplexat, trĂ gic, pervers. Uns monĂČlegs que ens han captivat amb un monĂČleg final realment hipnĂČtic i on, excepte el rei, tots els actors estan damunt la plataforma interpretant el Bolero de Ravel.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Un final absolutament genial.

Xavier AlbertĂ­ ha deixat aquestes paraules al programa de mĂ :

Ricard III Ă©s una gran festa de teatralitat, hereva del teatre popular del seu temps, amb quĂš Shakespeare acabaria assentant les bases per a les seves grans creacions posteriors. Com que els espectadors som els Ășnics coneixedors de les confidĂšncies d’aquest fascinant tirĂ , des del nostre silenci assistim amb simpatia al seu violent ascens cap al tron, i aixĂ­ aplaudim en certa manera la seva total manca d’empatia cap a les vĂ­ctimes. NomĂ©s serĂ  quan arribi l’hora de la caiguda que la tragĂšdia ens obligarĂ  a rescindir aquesta simpatia, alhora que Ricard es veurĂ  empĂšs a prendre una consciĂšncia definitiva sobre les fractures de la identitat, abocat a una vertiginosa lluita metafĂ­sica que anticipa el mite modern de Don Joan i el seu enfrontament obstinat amb DĂ©u.

A mĂ©s d’un festĂ­ teatral, Ricard III tambĂ© Ă©s una obra que ens interpel·la sobre el protagonisme que tenen a la nostra vida les ferides que hem rebut des del naixement, i sobre la quota de dolor que ens toca assumir al llarg de la vida a cadascĂș de nosaltres. I, en definitiva, sobre el mal que aquest dolor ens pot portar a fer als altres mentre no siguem capaços d’assumir-lo.

Autor: William Shakespeare
DirecciĂł: Xavier AlbertĂ­
TraducciĂł: Joan Sellent
Adaptació: Lluïsa Cunillé
Amb: Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol GenĂ­s, Robert GonzĂĄlez, LluĂ­s Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina SĂĄnchez, Julieta Serrano i Oscar Valsecchi.
EscenogradĂ­a: Lluc Castells i Jose Novoa\ Disseny de vĂ­deo: Franc Aleu\ Vestuari: MarĂ­a Araujo\ Il.luminaciĂł: Ignasi Camprodon\ So: Jordi Bonet\ CaracteritzaciĂł: Angels Palomar de Caracterizaciones escĂšnicas SL\ Moviment: Oscar Valsecchi\ Ajudant de direcciĂł: Albert Arribas\ Ajudant d’audiovisuals: Nil Estany \ Ajudanta de vestuari: Marian Garcia \ Ajudanta de caracteritzaciĂł: Cristina Repullo\ Alumna en prĂ ctiques: Clara ManyĂłs \ Ajudant de so: Iker Rañé \ ConstrucciĂł d’escenografia: Pascualin
Idioma: catalĂ 
Durada: 3 hores 10 minuts amb entreacte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.