RICARD III –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.  L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

En general tota l’escenografia de Lluc Castells i José Novoa es basa en un joc de portes corredisses de vidre que alhora fan de miralls que tornen imatges difuses, deformades. A sobre de l’estructura, un piano.

En alguns moments de la producció s’utilitzen càmeres que ens canvien la perspectiva del que estem veient i vídeos que ens mostren la imatge del rei com va quedant alterada a mesura que la seva malignitat es manifesta.

La producció compta amb un repartiment molt extens, 14 actors que interpreten una trentena de papers, i entre ells els cantants lírics Antoni Comas i Robert González que canten i toquen diversos instruments.

Tots ells han estat a un nivell d’interpretació similar quedant “eclipsats” per la força escènica de Lluís Homar, però destacaríem a una magnifica Reina Margarida interpretada per Carme Elías i a l’evolució del personatge de Sir William Catesby interpretat per Roger Casamajor.

Lluís Homar ens ha presentat un Ricard III ple de matisos que trenca la quarta paret des de l’inici. Divertit, acomplexat, tràgic, pervers. Uns monòlegs que ens han captivat amb un monòleg final realment hipnòtic i on, excepte el rei, tots els actors estan damunt la plataforma interpretant el Bolero de Ravel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un final absolutament genial.

Xavier Albertí ha deixat aquestes paraules al programa de mà:

Ricard III és una gran festa de teatralitat, hereva del teatre popular del seu temps, amb què Shakespeare acabaria assentant les bases per a les seves grans creacions posteriors. Com que els espectadors som els únics coneixedors de les confidències d’aquest fascinant tirà, des del nostre silenci assistim amb simpatia al seu violent ascens cap al tron, i així aplaudim en certa manera la seva total manca d’empatia cap a les víctimes. Només serà quan arribi l’hora de la caiguda que la tragèdia ens obligarà a rescindir aquesta simpatia, alhora que Ricard es veurà empès a prendre una consciència definitiva sobre les fractures de la identitat, abocat a una vertiginosa lluita metafísica que anticipa el mite modern de Don Joan i el seu enfrontament obstinat amb Déu.

A més d’un festí teatral, Ricard III també és una obra que ens interpel·la sobre el protagonisme que tenen a la nostra vida les ferides que hem rebut des del naixement, i sobre la quota de dolor que ens toca assumir al llarg de la vida a cadascú de nosaltres. I, en definitiva, sobre el mal que aquest dolor ens pot portar a fer als altres mentre no siguem capaços d’assumir-lo.

Autor: William Shakespeare

Direcció: Xavier Albertí

Traducció: Joan Sellent

Adaptació: Lluïsa Cunillé

Amb: Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Lluís Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano i Oscar Valsecchi.

Escenogradía: Lluc Castells i Jose Novoa\ Disseny de vídeo: Franc Aleu\ Vestuari: María Araujo\ Il.luminació: Ignasi Camprodon\ So: Jordi Bonet\ Caracterització: Angels Palomar de Caracterizaciones escènicas SL\ Moviment: Oscar Valsecchi\ Ajudant de direcció: Albert Arribas\ Ajudant d’audiovisuals: Nil Estany \ Ajudanta de vestuari: Marian Garcia \ Ajudanta de caracterització: Cristina Repullo\ Alumna en pràctiques: Clara Manyós \ Ajudant de so: Iker Rañé \ Construcció d’escenografia: Pascualin

Idioma: català

Durada: 3 hores 10 minuts amb entreacte