CÚBIT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres vam assistir a la nostra última representació d’aquesta temporada de la programació del Teatre Lliure, es tracta de CÚBIT que s’està oferint a l’Espai Lliure i que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 11.

CÚBIT va ser estrenada el 30 de setembre de 2016 a la Sala la Planeta, dins del Festival Temporada Alta i és una creació de la companyia “La Ruta 40”, companyia fundada l’any 2011 a Barcelona per Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla.

Escrita i dirigida per Josep Maria Miró ens explica la història de dos germans que visiten la casa familiar on viu la seva mare, Paula, vídua. Anna Azcona ens ha ofert una interpretació magnifica, una actriu que seguim i que ens agrada molt per la seva varietat de registres i la seva marcada personalitat.

El fill gran es Lluc (David Menéndez), treballa en el món del periodisme i les arts gràfiques i viu en parella. No acostuma a visitar la mare.

El fill petit és en Bernat (excel·lent Sergi Torrecilla) que està fent un màster en algun lloc de l’estranger, ell visita més assíduament la mare.

En tornar a casa descobreixen que la mare ha contractat a un jove, l’Oriol (Alberto Díaz), per ajudar-la a escriure un llibre commemoratiu de la fundació que la família va crear 25 anys enrere. Els dos germans viuen amb recel i perplexitat que la Paula hagi escollit com ajudant el fill d’algú amb qui els pares, segons ells recorden, van acabar trencant i que sobretot l’hagi acollit a la casa familiar. No veuen amb bons ulls que aquesta persona, a la que consideren un intrús, pugui conèixer el seu passat i participar de les seves vides i dels seus records.

Però, que hi ha de veritat o mentida en els records ? Com pot marcar la convivència avui un relat del passat? Fins a quin punt és veraç un relat oficial ? Què es perd per sempre en el camí de fer-lo? Com diu el mateix Miró en el programa de mà “En totes les obres que escric em formulo preguntes i, al mateix temps, intento traslladar-les als espectadors.”

Josep Maria Miró tenia moltes ganes de parlar de la “memòria” i de com recordem esdeveniments del nostre passat. Com aquests fets que han estat compartits per diferents persones, s’han convertit en records diferents segons la persona que ho reviu. Un text que ens parla de la construcció i la destrucció de la memòria. Un joc amb el concepte de la “veritat” que es pot modificar en funció del personatge que l’observa.

Una posada en escena que ens mostra clarament la cara i la creu de les escenes, el que diuen els personatges cara a cara i el que diuen quan parlen a l’esquena.

A l’escenari, dos espais, l’interior de la casa i el jardí, separats per un vidre. Des de dins es veu el que passa a l’exterior però no al revès. Els personatges actuen de forma diferent dins i fora, la seva perspectiva dels fets és diferent.

La manipulació, la mentida, la culpa, la rancúnia, … i la necessitat de tirar endavant. Una barreja perfecta. El text presenta un caire d’intriga que encara el fa més atraient.

Autoria i direcció: Josep Maria Miró

Intèrprets: Anna Azcona (Paula), Alberto Díaz (Oriol), David Menéndez (Lluc) i Sergi Torrecilla (Bernat)

Espai escènic i vestuari Xesca Salvà \ il·luminació August Viladomat \ espai sonor Joan Solé \ ajudant de direcció Roger Vila \ construcció d’escenografia Punt de Fuga \ producció executiva Maria G. Rovelló

Idioma: català – Durada: 1 hora i 20 minuts