LA FILLE DU RÉGIMENT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres dia 19, i dintre del nostre abonament, vam veure La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti, òpera còmica en dos actes.

Encapçalant el repartiment, el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas en els papers de Tonio i Marie. El repartiment compta també amb la contralt Ewa Podles i el baríton Simone Alberghini en els papers de Marquesa de Berkenfield i Sulpice.

La producció presentada és la de Laurent Pelly, estrenada al Liceu al març del 2010 i que nosaltres llavors també vàrem tenir la sort de poder veure, malgrat que encara no havíem començat a fer les nostres cròniques en aquest Blog; va ser guardonada per la crítica operística com a millor representació de la temporada i Pelly com a millor director d’escena. La direcció musical és de l’italià Giuseppe Finzi.

Estrenada el 1840 a l’Opéra Comique de París, La Fille du Régiment és una òpera coneguda sobretot pels nou Do de pit que canta Tonio al final de la seva ària del primer acte, “Ah, mes amis, quel jour de fête“. Com ja va passar a la primera de les representacions, els aplaudiments del públic van “obligar” al tenor a fer un bis d’aquesta ària.

Javier Camarena va fer el seu debut professional amb el paper de Tonio al Teatro de Bellas Artes de Mèxic en 2004 i aquesta ària l’ha acompanyat al llarg de tota la seva vida professional. “No diré que sigui fàcil cantar-la, però un cop has treballat la línia vocal i has aconseguit resoldre la part dels aguts, l’ària és fàcil. El que resulta difícil és arribar a fer-la fàcil”.

La Fille du Régiment és un títol molt popular a França, on es va representar ininterrompudament durant vuitanta anys cada 14 de juliol. Cal destacar que la primera representació va ser un fracàs estrepitós.

L’argument explica els amors de Marie amb Tonio, un tirolès jove, entusiasta i ingenu, que s’enrola a l’exèrcit per poder casar-se amb ella. La marquesa de Berkenfield, senyora d’un castell pròxim declara que és tia de Marie (després sabrem que és la seva mare) i s’emporta la noia per donar-li l’educació que li pertoca. Intenta casar-la amb un nebot de la duquessa de Carkentorp. Aquest paper de la duquessa ha estat magníficament interpretat per Bibiana Fernández que li ha donat els tocs d’humor en la mida justa. La història acaba be i finalment Marie es pot casar amb Tonio enmig de l’entusiasme de tots els soldats.

L’escenografia s’estructura amb una topografia que simbolitza mapes militars desplegats que ocupen tot l’escenari i que apareix al llarg de tot el relat. A la segona part se sobreposa la sala del castell de la Marquesa amb una geometria que crea efecte de fuga en tres dimensions.

La intervenció còmica de l’actriu Bibi Andersen, a nosaltres ens va agradar molt i va donar un toc de proximitat que agraïm molt i que ens va fer riure de valent.

Una producció que recordàvem del 2010 i que ens ha tornat a agradar.

Hem gaudit d’una extraordinària nit d’òpera.

Director Musical: Giuseppe Finzi

Director d’escena: Laurent Pelly

Repositor: Christian Räth

Assistència a la direcció d’escena: Albert Estany \ Escenografía: Chantal Thomas \ Vestuari: Laurent Pelly \ Assistència al vestuari: Jean-Jacques Delmotte \ Il.luminador: Joël Adam \ Coreografía: Laura  Scozzi \ Assistència a la coreografia: Karine Girard \ Nous diàlegs: Agathe Mélinand \ Directora del Cor: Conxita Garcia \ Concertino: Liviu Morna \ Assistència a la direcció musical: Helena Bayo \ Assistents musicals: Veronique Werklé, Rodrigo de Vera, Alfredo Abbati, Vanessa García i Jaume Tribó \ Sobretitols: Glòria Nogué i Anabel Alenda

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

Repartiment : Sabina Puértolas (Marie), Ewa Podleś (Marquesa de Berkenfield), Bibiana Fernández (Duquessa de Crakentorp), Javier Camarena (Tonio), Simone Alberghini (Sulpice), Isaac Galán (Hortensius), Carlos Daza (Caporal), Olivier Decriaud (Notari)