AUTÓNOMOS, El Musical –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ens costa i ens sap molt greu escriure una crònica d’un espectacle que no ens ha agradat, i encara més, quan coneixem personalment a un dels seus creadors i actor protagonista i a sobre som coneixedors de l’esforç que ha suposat tirar endavant aquesta producció, segons ens van comentar a la roda de premsa, ara fa més de dos mesos.
Havíem llegit moltes i moltes valoracions positives, entusiastes, d’aquesta peça i vam aconseguir fer un forat a la nostra agenda comprant les entrades per un dissabte a les 22 h. Sortíem a dos quarts de deu del Versus Teatre i vam fer un esprint per arribar. El resultat va ser tan decebedor, que ens haguéssim marxat al poc de començar.
Que ens ha passat per anar tant a contracorrent?? Sincerament no ho sabem, però el cert és que no hem connectat ni un segon amb el text d’aquesta proposta.
Un text que hem trobat massa “fàcil”, en alguns moments ple de tòpics i en d’altres fins i tot amb acudits carrinclons i barroers …… amb un tipus d’humor molt simplista, que malauradament ens va recordar massa el que es feia servir en l’època postfranquista, on per exemple tots els perruquers eren marietes.
AUTÓNOMOS, és una comèdia amb un protagonista, Àlex (Àlex Martínez Vidal) que s’ha quedat sense feina, i que, influenciat per un personatge famós en el món de l’autoestima i assessorat per un gestor molt particular, iniciarà un projecte on invertirà tots els seus estalvis. Andreu Rami li dóna la rèplica interpretant fins a nou personatges diferents. Cal destacar i aplaudir, que les últimes funcions les ha hagut de fer amb el braç enguixat a causa d’un accident que va patir fa uns dies.
Els acompanya en aquesta aventura Joan Berenguer que és l’autor i intèrpret de la part musical. En alguns moments participa també de l’acció amb força encert.
En un futur no molt llunyà, la crisi arribarà a la seva fi i tots els ciutadans gaudiran d’un treball estable i en conseqüència, també d’una màxima felicitat. Però això no durarà per sempre: la meravellosa vida de l’Àlex es trencarà sobtadament quan l’acomiadin. Amb una mà al davant i l’altra al mòbil (com tots avui en dia), es veurà obligat a agafar les regnes de la seva vida. Fer-se autònom serà l’única opció.
La dramatúrgia ha estat creada per ells mateixos i van començar a treballar-la fa un any i mig. No creiem pas que la nostra desconnexió amb la proposta hagi estat causada per la diferència generacional amb els protagonistes, però tot és possible.
Malgrat tot, les interpretacions ens han agradat força, les de tots tres, destacant potser la de l’Andreu Rami que ens ha ofert diferents registres per a cada un dels personatges. La part musical també ens ha agradat i la forma d’interaccionar amb el públic, encara que no gaire original, és també interessant. Creiem que el nostre desencís rau bàsicament en el text i el tipus d’humor que s’utilitza.
Per donar més força al tema de la precarietat laboral i l’atur s’han incorporat una sèrie de vídeos que volen ser un telenotícies amb el Biel Duran de presentador i la col·laboració d’Ignasi Taltavull, Juanra Bonet, Loulogio, Toni Nievas i Joan Boluda. La primera escena ens ha fet somriure, però després s’ha convertit en un recurs repetitiu que ens ha cansat.
L’espectacle és en castellà, ja que tal com van comentar a la roda de premsa els hi ha calgut abaratir costos per intentar que l’espectacle giri per la resta de l’estat espanyol.
Idea, guió i interpretació: Alex Martínez Vidal i Andreu Rami
Composició musical i piano: Joan Berenguer
Assessorament còmic: Eugenia González de la Rosa
Han intervingut en el text: Tomàs Fuentes, Ignasi Taltavull i David Martos
Disseny de llums: Miquel Company \ Tècnic: Martín Kion \ Veu en off a l’inici: Toni Nievas \ Fotografia i vídeo: Alby Bouvier i Maialen Unanue \ Vestuari: Ivette Fernández \ Coreografia: Blanca Tolsà \ Assessorament emocional: Alba Casaramona i Joan López \ Disseny gràfic: Copymouse Studio \ Premsa: barc comunicació / KdC
Idioma: castellà – Durada: 80 minuts
