UN RECUERDO DE AVIGNON –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Quasi ens perdem aquesta proposta i haguera estat una llastima perquè ha suposat una grata sorpresa.
Tres personatges, dues històries, realitat i ficció. Teatre dins del teatre.
Una sala d’assaig i dues actrius (Asunción Sanz i Celia Vioque) assajant una escena del drama històric que han d’estrenar en uns dies. El director (Moncho Sánchez-Diezma) fa acotacions i comenten de demanar a l’escriptor canvis en els diàlegs. Vestuari i escenografia encara a mig muntar. Les actrius no estan gaire d’acord en la forma d’encarar una escena. A la ficció són mare i filla i acaben de matar a l’home que les tenia esclavitzades i s’anava al llit amb les dues.
Però les dues actrius són també mare i filla en la vida real i competeixen per un paper en una pel·lícula. La mare no pot suportar que la seva filla acabi sent més reconeguda que ella, que és una gran actriu, una de les millors. A la vida real també competeixen per un mateix home, el director de la proposta teatral que estàn preparant.
Tres actores, tres historias, tres vidas…
Dos espacios, dos lugares, dos mundos….
Una peça que és un joc de miralls on acabes dubtant del que és real i el que és representació, un triangle amorós carregat de conflictes amb un text que ens ajuda o ens confon barrejant de forma continuada la realitat i la ficció.
En paral·lel observem un procés creatiu i els conflictes vitals dels actors que deixen de ser-ho en abandonar l’escena, i que esdevenen, com nosaltres, persones reals.
El teatre és un art viu, tan viu que de vegades pot suplantar a la realitat, superar-la. Dues dones, mare i filla, actrius d’èxit coincideixen sobre les taules per dur a terme un drama històric. Un estrany triangle amorós que turmenta a ambdues es resol de manera tràgica. A l’altre costat, en el plànol de la realitat, ambdues competeixen per l’atenció del director de la funció, ex amant de la major de les dones… Enmig de tot aquest panorama els personatges exposaran els seus punts de vista divergents sobre el teatre i l’art en general, l’amor i tot el que embolica el complicat assumpte de les emocions.
Fundición Producciones és una companyia andalusa d’arts escèniques vinculada a l’Associació d’amics del teatre i de les arts escèniques de Sevilla (ATAES) i amb seu a la Sala la Fundición. Produeix espectacles amb llenguatge contemporani alternant estils diferents i apostant per la projecció internacional de la companyia.
Sintesis Producciones s’ha especialitzat en el teatre d’autor contemporani on el text i l’actor són els eixos de la creació escènica.
Un text en què l’autor, Ignasi Vidal, vol rendir homenatge al món del teatre mostrant al públic les dificultats amb què es poden trobar per estrenar una proposta, els problemes econòmics derivats de la producció o el divisme d’alguns professionals.
Una proposta que ens ha sorprès i ens ha agradat força, amb una posada en escena que ens deixa veure una mica els rerefons d’uns assajos i unes interpretacions prou convincents amb la dificultat que comporta interpretar dos personatges en dos històries que es desenvolupen paral·lelament.
Autor: Ignasi Vidal
Direcció: Javier Ossorio
Intèrprets: Asunción Sanz (Donya Maria/Rosa), Celia Vioque (Donya Ana/Gloria), Moncho Sánchez-Diezma (Antonio/el director) i José David Gil (Armando/ el tècnic)
Escenografía: Vicente Palacios \ Disseny de llums: David Romero de la Osa\ Espai sonor: Santi Martínez \ Vestuari històric: Isabel Arias \ Direcció técnica: José David Gil \ Disseny Gràfic: Rocco Lombardi \ Fotografía: Luis Castilla \ Vídeo: La Buena Estrella \ Estilisme: Manolo Cortés \ Cosntrucció escenografia: Pictorama \ Producció, distribució i comunicació: Fundición Producciones \ Coproducció: Sintesis Producciones.
Idioma: castellà – Durada: 80 minuts
