ESQUERDES PARRACS ENDERROCS –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Inicialment aquesta proposta estava titulada Collar de Cranis (Varietats a la Brossa) i després del procés de creació i assajos ha quedat rebatejada com ESQUERDES PARRACS ENDERROCS que és el seu títol definitiu.
Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest és l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). IT Teatre és la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre.
En aquella roda de premsa, va ser difícil que ens expliquessin amb claredat el que dies després aniríem a veure i ara ho entenem, perquè a l’hora d’escriure aquesta ressenya encara se’ns fa més difícil escriure quelcom sobre el que hem vist a la Sala Tallers del TNC.
Carles Santos i Jordi Oriol han conduït a aquest grup de joves creadors a la recerca de Brossa i del seu llegat essencial, en un intent d’oferir-nos una mirada d’avui sobre Joan Brossa.
Tal com ens expliquen en el programa de mà, la visió diferent que tenien els dos directors respecte a l’obra de Joan Brossa, per generació, per referència i experiència ha fet que la peça s’estructuri en dues parts, la primera mira de fit a fit a Brossa, hi parla directa, mentre que l’altra s’hi refereix amb al·lusions i indirectes a través de la mirada primera ….
Brossa és el pretext per crear, per aconseguir que el jove grup d’intèrprets i escenògrafs ens obliguin a mirar. Mirar Brossa a través de l’altre.
Un mira de mirar Brossa. L’altre mira de mirar Brossa a través de la mirada de l’un. I el següent mira de mirar Brossa a través de l’altre que mira la mirada de l’un respecte Brossa. Tot això podria ser un mer joc de miralls, d’il·lusionisme, o-mirant prim- un simple joc de paraules. Però la paradoxa és que aquí i ara, l’únic que compta, i el més important, és la teva mirada.
Hem de reconèixer que els primers minuts de la proposta descol·loquen a la gran majoria de la platea que no entén res del que escolta ni del que veu (fins i tot en els primers moments van abandonar alguns espectadors), uns primers moments molt durs on només ens arriben crits i interpretacions exageradíssimes.
Però, de mica en mica, un cop decideixes que has de mirar, que has de deixar d’escoltar, millor dit, has de deixar d’intentar entendre el que escoltes, és en aquell moment que comences a gaudir d’unes interpretacions excel·lents, els joves actors s’entreguen totalment i ens fan partícips del seu entusiasme. Una posada en escena força espectacular, amb alguna sorpresa que no podem explicar…. tot en un escenari nu, que s’emplena només amb ells, una acuradíssima coreografia i una bona il·luminació.
La música únicament ha acompanyat el moment espectacular del canvi de vestuari. Un treball grupal extraordinari.
Hem entès poques coses del món Brossa, però ens hem deixat portar i finalment hem gaudit de la proposta.
Autor : Carles Santos i Jordi Oriol a partir de Joan Brossa
Direcció : Carles Santos i Jordi Oriol
Interpretació: Arnau Armengol, Anna Berenguer, Ferran Echegaray, Jordi Font, Blanca Garcia-Lladó, Berta Graells, Mirena Nafarrate, Ireneu Tranis, Berta Vidal
Il·luminació : Quico Gutiérrez \ So: Guillem Llotje \ Ajudanta de direcció: Anna Llopart
I.T. Teatre i Esmuc
Idioma: català – Durada: 1 hora 35 minuts
Escenografia i vestuari: Clàudia vilà, Joana Marti
Crec que us hagués interessat Cartografía De Una Desaparición amb Sergio Blanco, dramaturg i director teatral uruguaià.
Visió personal sobre la figura i obra de Joan BROSSA.
Dins les activitats d´Epicentre BROSSA a la mateixa sala Tallers
Segur que ens hauria agradat veure aquesta proposta, però mes del que ara veiem crec sincerament que és gairebé impossible. Escollim el que a priori creiem que ens be mes de gust veure, malgrat que a vegades no encertem Gràcies per la teva recomanació.