CÚBIT – Roda de premsa
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Aquest dijous passat, vaig assistir a la presentació a Barcelona de CÚBIT, en el Teatre Lliure de Montjuïc; aquesta roda de premsa segons Lluís Pasqual és la darrera d’aquesta temporada … i per nosaltres un dels darrers espectacles que veurem abans d’iniciar les nostres vacances d’aquí a un parell de setmanes.
CÚBIT és una co-producció de la companyia “La Ruta 40” i la Sala Planeta; aquesta companyia es va fundar l’any 2011 a Barcelona per Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Nosaltres, que recordem, ja hem vist dues de les seves produccions “La Col·lecció” i “El llarg dinar de Nadal“.
CÚBIT va ser estrenat el 30 de setembre de 2016 a Sala La Planeta, dins el Festival Temporada Alta; després ha girat per diferents viles de Catalunya i ara arriba en temporada al Teatre Lliure fins al 28 de maig. Aquesta producció ha estat finalista al Premi de Teatre BBVA 2017.
Dos fills (David Menéndez i Sergi Torrecilla) tornen a casa per passar-hi un parell de dies. Cap dels dos hi sol anar amb massa freqüència. En arribar-hi, sense saber que coincidiran amb l’altre germà, es troben amb una altra sorpresa: la seva mare (Anna Azcona) hi té instal·lat un noi de la seva edat. Aquest jove (Alberto Díaz) ajuda a la dona en la tasca d’escriptura d’un llibre commemoratiu de l’aniversari de la Fundació que van posar en marxa els pares d’uns i altres fa vint-i-cinc anys. Els dos germans viuen amb recel i perplexitat que hagi escollit com ajudant el fill d’algú amb qui els pares van tenir tibantors -almenys aquest és el seu record i percepció- i que, sobretot, l’hagi acollit a la casa familiar i que aquesta persona, a qui senten com un intrús, convisqui ara amb la seva vida i records.
L’autoria del text i la direcció és de Josep Maria Miró, a la que la Cia La Ruta 40 va donar “carta blanca” perquè afirmen que confiaven plenament en el seu treball; el director va afegir a la proposta a l’actriu Anna Azcona, que ella mateixa a la roda de premsa reconeix que no coneixia a la companyia.
Josep Maria Miró ens explica que tenia moltes ganes de parlar de la “memòria” i del fet com recordem esdeveniments que potser no són exactament com els tenim guardats. Creu que la història està feta per pedaços i sempre des de la visió del que l’escriu i des de la seva perspectiva, depenent del costat on li ha tocat jugar. En aquest cas li ha interessat molt més fer una “fotografia” del present, mes que revisar la història del recent passat.
Un text sobre la construcció i la destrucció de la memòria. Fins a quin punt és veraç un relat oficial? Què es perd per sempre en el camí de fer-lo? Un joc amb el concepte de la “veritat” que es pot modificar segons quin personatge l’observa.
En paraules de Miró: Sovint se’ns remet a la nostra història –personal, familiar o col·lectiva– per intentar explicar i entendre qui som i les nostres circumstàncies actuals. Partint d’aquesta premissa, de quina manera i des de quin lloc construïm la memòria? O per paradoxal que pugui semblar, la construcció de la memòria és un acte de destrucció?
Miró diu que en cap cas vol fer un teatre “moralista” i vol que sigui l’espectador que jugui per destruir o reconstruir el relat al mateix tems que ho fan els protagonistes de l’obra. El text no vol parlar de la corrupció i en canvi sí que vol parlar idea la memòria, de com s’ha arribat al poder i de les conseqüències del passat, en la vida del present.
El concepte de “veritat” realment no existeix segons Miró, en canvi el de la “mentida” si, perquè existeixen moltes veritats, depenent de qui l’explica.
CÚBIT es podrà veure del 17 al 28 de maig a l’Espai Lliure.
