– Teatre (276) – IV脌NOV (馃悓馃悓馃悓+馃悮) – Teatre Lliure Monju茂c – 07.05.2017

IV脌NOV

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc猫niques –聽

Per Imma Barba & Miquel Gasc贸n

Moltes expectatives per poder veure aquesta versi贸 que l’脌lex Rigola ha fet sobre el text d’Anton Tx茅khov. Hav铆em sentit opinions de tota mena i la veritat 茅s que ten铆em forces ganes de tenir la nostra. Vam anar diumenge dia 7 per poder assistir al col路loqui post funci贸 que tindria lloc en acabar la representaci贸.

I quan sortim ens adonem que tenim disparitat d’opinions, a l’Imma li ha agradat for莽a, al Miquel no tant, malgrat lo “rigolaire” que se sent.

Ivnov s la histria d鈥檜n home atrapat entre la fi d鈥檜n mn i la por de viure. Sol, desagradat de tot i de tothom, antiptic i lcid. La primera pea ‘major’ de Txkhov, el primer Txkhov d鈥lex Rigola.

Una pe莽a que l’autor va escriure en deu dies, l’any 1887, i que va tenir una estrena molt accidentada a Moscou. Tx茅khov la va reescriure i es va estrenar a Sant Petersburg l’any 1889. Amarat de l’esperit de Tx茅khov que amb 27 anys, malalt de tuberculosi i sent metge, ja sabia que la seva, seria una curta vida.聽Iv脿nov聽茅s un personatge controvertit i la seva actitud davant la malaltia de la seva dona provocaran tot tipus de respostes al seu entorn pr貌xim. Finalment聽prendr脿聽una decisi贸 dr脿stica.

Aquest espectacle tanca el recorregut Individu i societat d鈥檃questa temporada del Teatre Lliure, del que han format part 鈥Revolta de bruixes鈥, 鈥Relato de un n谩ufrago鈥,鈥Jane Eyre鈥, 鈥L’脿nec salvatge鈥 i 鈥Filla del seu pare鈥.

En entrar a la sala Fabi脿 Puigserver ens trobem als actors jugant amb una pilota, vestits amb la seva pr貌pia roba i cridant-se pels seus noms reals. A les pantalles laterals es projecten fotos personals dels mateixos actors. Els espectadors a banda i banda de l’escenari.

Segons el mateix Rigola, el seu objectiu 茅s difuminar la frontera entre realitat i ficci贸. I en paraules del protagonista Joan-Iv脿nov, 茅s dif铆cil despendre’s d’una manera de fer, d’una tradici贸 teatral, per deixar que l’aut猫ntica emoci贸 flueixi sense “amagar-se” darrere un vestuari o una escenografia.

Potser el m茅s interessant de l’obra 茅s la reacci贸 de tots els personatges davant un Iv脿nov que pateix, la incomprensi贸 i la cerca de raonaments que justifiquin la seva manera d’actuar, raonaments que molt sovint no hi s贸n. Un text que genera tot tipus de reflexions sobre els comportaments humans.

Rigola ha despullat聽l’obra聽de qualsevol connotaci贸 que ens pugui fer perdre la paraula i el gest, no tenim escenografia ni vestuari que posicioni el text en una聽猫poca聽o en un lloc determinat. Estem situats en un rabi贸s avui i ara. Els personatges intenten聽allunyar-se聽del tedi que聽envaeix聽les seves vides.

Nao聽Albet, el doctor, canta i toca la guitarra聽….i ens preguntem …. perqu猫 les can莽ons han de ser en angl猫s??? La resta d’actors parlen de banda a banda de l’escenari, estan lluny els uns dels altres, cadasc煤 en el seu paper.

Nom茅s聽Iv脿nov聽(excel路lent Joan Carreras) transita de banda a banda arrossegant el seu pessimisme, el seu des脿nim absolut, el seu desamor. Una persona que sobreviu deprimit pel que no ha estat i el que ja no ser脿.

Els actors actuen sense cap mena de teatralitat.

脡s molt millor que la versi贸 que presentem s’expliqui per ella mateixa. Molt millor no definir aquesta pe莽a que crea una gran diversitat d’opinions sobre el seu protagonista i el seu entorn. Un entorn conf煤s, com el que vivim en l’actualitat.
En tot cas, insinuem que potser parla d’alg煤 imperfecte, com nosaltres; ple de contradiccions, com nosaltres; que en un moment de crisi i/o saturaci贸, ens interpel路la sobre el sentit de l’exist猫ncia i sobre el nostre comportament.

脡s cert que el text est脿 un p猫l massa escap莽at, sobretot en personatges com el de la dona (Sara Esp铆gul) i el de la jove enamorada (Vicky Luengo) que perden pes en el conjunt de la pe莽a, i que d’altres personatges tamb茅 tenen una participaci贸 m茅s minsa, amb menys for莽a que en el text de Tx猫khov, com poden ser l’administrador (Pau Roca) o el mateix doctor (Nao Albet), per貌 en conjunt el resultat de la proposta 茅s brillant.

Una proposta que resulta atractiva per trencadora i per la seva espectacularitat i est猫tica absolutament diferent del que estem acostumats. Com d猫iem al comen莽ament, a l’Imma li ha agradat molt, al Miquel no tant, per貌 en qualsevol cas els dos coincidim en qu猫 es tracta d’una proposta que s’ha de veure.

This slideshow requires JavaScript.

En acabar la representaci贸 v脿rem poder quedar-nos a presenciar el col路loqui posterior, cosa que curiosament va fer la majoria d’espectadors, perqu猫 no vam cabre en l’espai inicialment previst i alguns espectadors van d’haver veure els actors i al director d’esquena. Us deixo tamb茅 el v铆deo que el Teatre Lliure penja amb el col路loqui sencer.

Autor: Anton Txkhov
Versi lliure i direcci:lex Rigola
Intrprets:Nao Albet / Andreu Benito / Joan Carreras / Pep Cruz / Sara Espgul / Vicky Luengo / Sandra Moncls / gata Roca / Pau Roca
Dramaturgista: Ferran Dordal / Espai escnic:Max Glaenzel / Disseny de personatge i mscara:Slvia Delagneau / Il路luminaci: Carlos Marquerie / Composici musical i espai sonor: Nao Albet / So: Igor Pinto / Ajudanta de direcci: Alba Pujol / Ajudant d’escenografia: Josep Iglesias / Ajudanta de vestuari: Laura Garcia / Preparaci en tcnica viewpoints: Carlota Subirs / Construcci de la mscara: Juan Carlos Valdiviezo
Producci: Teatre Lliure
Idioma: catal脿 –聽Durada: 1h 20鈥

1 thought on “– Teatre (276) – IV脌NOV (馃悓馃悓馃悓+馃悮) – Teatre Lliure Monju茂c – 07.05.2017

  1. Imma C.

    Bon dia!
    M麓ha agradat molt l麓obra, un Tx猫khov dient; una cosa 茅s all貌 imaginat i l麓altra all貌 que passa.

    El t脿ndem 脌LEX RIGOLA – JOAN CARRERAS sempre em toca la fibra, crec que hi ha molt bona entesa entre ells..
    La m煤sica sempre present a les propostes de RIGOLA, les adaptacions portades al l铆mit del nostre entorn, RIGOLA en estat pur i genial.
    Vam sortir contents i feli莽os del LLIURE. de la Sala FABI脌 PUIGSERVER.

    40 Anys de LLIURE!!

    Respon

Leave a Reply