ELS TRES ANIVERSARIS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat divendres vam assistir a una de les preestrenes d’aquesta comèdia de Rebekka Kricheldorf traduïda per en Joan Negrié que és també productor i intèrpret, tal com ens van explicar a la roda de premsa.

Estem a La Villarroel, distribuïts a dues bandes, la funció encara no comença i els actors es dirigeixen a persones del públic, entre ells nosaltres, i ens pregunten si hem vingut a la festa d’aniversari de la Irina i quina relació és la que tenim amb ella, si som amics o companys de facultat.

La Irina (excel·lent Rosa Boladeras) fa 38 anys i està desencisada perquè la seva festa d’aniversari és avorrida. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts i no ballen. La música no li agrada, els convidats són avorrits i els regals tampoc són del seu gust. Masha (Anna Alarcón) és una de les seves germanes, està casada i no treballa, Olga (Victòria Pagès) és l’altra germana, l’única dels quatre germans que treballa de mestra en una escola i Andrei (Joan Negrié) és el germà que vol escriure un llibre…. tampoc treballa.

Una mirada de l’autora sobre un món estancat, sobre situacions que no ens agraden però que no som capaços de canviar perquè no en sabem o perquè és més còmode no fer-ho i deixar les coses com estan.

El muntatge porta a escena la realitat dels Freudenbach, una família alemanya rica vinguda a menys, i els seus protagonistes són els quatre germans criats en un entorn lliure i intel·lectual, que els ha convertit en uns pensadors brillants i uns cínics empedreïts. Tots ells són potencialment capaços de desenvolupar coses però la seva inacció, la seva dedicació a la beguda i a l’autoreflexió els fa incapaços d’assumir la vida quotidiana, d’acceptar que han de treballar per conservar el que encara els hi queda i per intentar sortir d’una rutina que els ofega.

Dos personatges nous trasbalsen la família, d’una banda Georg (Albert Triola), amic de l’Andrei, atrapat en un matrimoni insatisfactori i que s’enamora de Masha. D’altra banda, Janine (Miranda Gas) que es casa amb l’Andrei, i porta dues criatures a la casa familiar. En ell veuen un alè d’esperança, en ella tot el que detesten.

En paraules del director Jordi Prat i Coll, es tracta d’una comèdia “amarga”, en la qual el públic es pot emmirallar. L’obra està marcada pel tedi que senten els personatges envers les seves vides. “Tots els personatges volen marxar d’allà, però no tenen anhels. Reflexionen molt, però no actuen“.

Els tres aniversaris consecutius de la Irina ens permet veure els canvis en els personatges i en la realitat que els envolta i constatar el tedi de les seves vides. La incomunicació és gairebé la protagonista dels tres aniversaris. Els personatges dialoguen, però cadascú parla dels seus problemes sense esperar resposta o sense donar resposta. Evidencien la falta de comunicació entre les persones que estan juntes però estan soles.

Una posada en escena molt àgil i unes interpretacions que ens han agradat molt tant individualment com coralment. Una bona proposta que invita a reflexionar sobre la incapacitat d’enfrontar-se a situacions que ens agradaria canviar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor:  Rebekka Kricheldorf

Traducció: Joan Negrié

Direcció:  Jordi Prat i Coll

Repartiment:  Rosa Boladeras,  Joan Negrié , Miranda Gas,  Victòria Pagès,  Anna Alarcón , Albert Triola

Disseny d’escenografia: Enric Planas \ Disseny de vestuari: Miriam Compte \ Disseny de llums: David Bofarull \ Disseny de so: Guillem Rodriguez i Joan Solé Martí \ Disseny gràfic i fotografies: Jordi Egea \ Confecció de vestuari: Nené Fernandez \ Ajudant de direcció i regidoria: Montse Tixé \ Producció: Eloi Isern i Paloma Arza \ Premsa: Maria Bravo \ Cap tècnic: Ramon Beneito

Idioma:  Català

Durada:  120 minuts