NO EM VA FER JOAN BROSSA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Com ja he comentat a la crònica anterior, en acabar la Roda de premsa al TNC, vàrem poder assistir a la inauguració de la instal·lació NO EM VA FER JOAN BROSSA, creada per CaboSanRoque, de la que ja hem pogut veure altres propostes, com MAQUINOFÒBIAPIANOLERA l’any 2012, o IMPULSO al 2016.
Ubicada dins l’antiga llibreria del vestíbul del TNC, l’espectador entra dins d’una interpretació lliure, que cabosanroque ha construït com a destil·lació de l’obra de Joan Brossa; combinant desviacions de gèneres brossians, com la poesia objectual amb el postteatre, i sempre des del punt de vista del so.
El punt de partida és la paraula que el poeta desenvolupa durant els anys 40 i 50. D’una banda el paisatge dins la prosa, centrada en les imatges hipnagògiques, i de l’altra, fragments de poesia escènica, on el so de la paraula esdevé gairebé més important que el significat, poemes escènics farcits d’al·literacions.
Les imatges hipnagògiques es materialitzen a través d’objectes animats que es transformen en paisatge i executen accions sonores.
En la instal·lació el primer que compte el so, després els objectes i finalment l’escultura.
Però com amb l’obra de Joan Brossa, els objectes són descontextualitzats, absorbits i re‐articulats. L’experiència estètica requereix –i possibilita el plaer visual reflectit, la vivència conscient d’una percepció sonora i visualment dominant, independentment del reconeixement de realitats reproduïdes.
El so del llenguatge, la seva realitat material sonora, el seu ritme –la famosa musique dans les lettres de Mallarmé – o els fragments triats de poesia escènica de Brossa amb al literacions – s’han de percebre al mateix temps que el significat.
Sentir i veure es converteix en escenificació més que en una interpretació. Es pretén obrir l’obra de Joan Brossa a diferents nivells de comprensió, no redundar en el seu significat, sinó facilitar, a partir de l’elecció d’elements molt precisos, l’experiència; que el públic sigui capaç de combinar aquests elements d’una manera subjectiva i molt diferent per a cadascú.
Els objectes, el text, la música i els sons són massa diversos i contradictoris per ser reduïts a un sol significat o missatge. L’experiència no pot ser mesurada amb el coneixement racional.
Un espectacle en el què l’espectador resta dempeus durant 28 minuts i que es pot anant bellugant per observar més de prop detalls de la pila d’objectes que prenen vida pròpia, amb una acurada il·luminació que intervé com un factor important en l’acció, sincronitzadament amb el moviment dels objectes, que alhora produeixen sons inversemblants.
Darrere d’una instal·lació que l’espectador potser la veurà simplement com una acció d’una maquinària que treballa automàticament, existeix una feinada prèvia d’investigació i tècnica de moviments d’objectes i sobretot de generació de diferents sons, que almenys a mi em sembla brutal.
Vaig tenir la gran sort de poder d’acabar de veure l’espectacle, amb únicament 4 espectadors en el petit espai on es desenvolupa i puc dir que vaig sortir fascinat i gairebé incrèdul per les sensacions que la instal·lació em va fer viure, molt especialment en els darrers minuts quan davant de la “muntanya que respira”, un munt de copes i gots de vidre, repicats aleatòriament per petites boletes, emeten una sèrie de sons que gairebé generen un concert simfònic.
Antigues màquines d’escriure, gots de plàstic, el soroll de l’aigua com bombolleja, taps d’ampolla d’aigua de Vichy que repiquen … paraules i frases repetides sense sentit, amb l’única intenció de provocar sons diferents dels que estem acostumats en la vida quotidiana.
No em va fer Joan Brossa es va veure per primera vegada el passat mes de novembre a l’antiga biblioteca de Girona, dins del marc de Temporada Alta. Ara es pot veure en un format adaptat a un espai no escènic dins del TNC.
Idea, conceptualització, creació, construcció, disseny d’il·luminació, concepció sonora i composició: Laia Torrents i Roger Aixut (cabosanroque).
Les veus les posen els alumnes del COIET de Banyoles (Servei d’atenció especialitzada a persones adultes amb discapacitat a la comarca del Pla de L’Estany): Mº Àngels Verge Mata, Pau Fernández Pujol, Eduard Martí Vergé, Alex Alba, Jonathan Perasa, Carmelita Puigdemont i Jordi Saubí Gironès.
NO EM VA FER JOAN BROSSA és una coproducció de cabosanroque amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Festival Temporada Alta, la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Lluís Coromina, amb el suport de la Fundació Joan Brossa i l’ICEC.
