– Teatre (273) – VEN A FRAGUEL ROCK (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 04.05.2017

VEN A FRAGUEL ROCK  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins de EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) que empara creacions de joves companyies amb una visió trencadora, la companyia Casa Real presenta al Teatre Tantarantana,VEN A FRAGUEL ROCK, la seva nova proposta.

La Cia Casa Real neix l’any 2011 com a punt de trobada entre professionals de les arts escèniques que compateixen la mateixa manera d’entendre el fet teatral.

Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos, els dos dramaturgs d’aquesta proposta ens van explicar a la roda de premsa que, quan buscaven el tema per construir el text van decidir parlar del “gènere” en el més ampli sentit de la paraula, en l’àmbit temàtic de construcció de gènere i d’identitat, i d’altra banda investigar les convencions del gènere negre en teatre. Aleshores van decidir unificar les dos vessants, gènere de ficció i identitat.

VEN A FRAGUEL ROCK, és una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per a reflexionar sobre els conceptes d’identitat, rol i gènere. Una faula contemporània que explora la influència que tenen els estereotips de ficció a l’hora de construir-nos com a individus.

Han situat l’acció en un Parc d’atraccions temàtic, destinat a les sèries de ficció dels anys 80, buscant un lloc tancat on es pogués desenvolupar l’acció detectivesca i al mateix temps un lloc obert on les persones que treballen no són, ja que només existeixen a la ficció.

Tres personatges oblidats, secundaris de sèries de ressò que han decidit viure d’amagat en el parc i han escollit la part de darrere d’aquesta atracció com a la seva llar. Tres personatges, estereotips de dona, home i un animal que té una mica de tots dos. Són Glenda (Sara Sansuan), Animal (Laura Vila Kremer) i Alegre Mariachi (Rocío Manzano). Tres personatges que no volen deixar de ser-ho, que no volen mostrar les persones que realment són.

En una nit de tempesta apareix un cadàver als lavabos i disposen de poc temps per descobrir qui l’ha mort. Tots tres tenen motius, tots tres estan sense coartada.

En aquesta proposta la companyia recerca la participació dels espectadors ja abans d’entrar a la sala de teatre, que han d’escollir quin dels personatges de ficció pot ser l’assassí del crim que esdevindrà; la representació serà diferent en funció de l’assassí escollit. Creiem que es una bona idea, fer participar a l’espectador en aquesta mena de joc, malgrat que ho ha de fer sense conèixer cap característica d’ells, únicament a partir d’una foto a peu d’urna…. aquí juguen els prejudicis a primera vista.

Una posada escena força divertida, potser massa esbojarrada, però fresca i àgil, amb unes bones interpretacions per part de les tres actrius, especialment de Sara Sansuan.

Un text amb diverses capes, que malauradament queden potser massa amagades sota l’argument que s’aprecia a primera vista; capes que pretenen portar a l’espectador a reflexionar sobre la identitat derivada de la imposició d’estereotips sense acceptar la individualitat.

Pel que fa a l’argument, pot semblar a primera vista una mica infantil sobretot al principi de la representació; també creiem que li manca una mica més de desenvolupament dramatúrgic per tal que els espectadors puguin “jugar” realment i fer “càbales” de quin personatge pot ser el culpable de l'”assassinat”. Aquest aspecte no està suficientment desenvolupat des del nostre punt de vista, malgrat que també creiem que aquesta “culpabilitat” és el de menys en la proposta.

Com ja ens va passar amb l’anterior proposta d’aquesta companyia “17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme“, no hem acabat de connectar massa amb aquesta manera “gamberra” de posar en escena un text que pretén anar molt més enllà del que veiem a l’escenari. Potser la nostra diferència d’edat amb la generació que ara té 30 i pocs anys, juga a la nostra contra, i és que encara que hem conegut les sèries de què parlen, ho hem fet a través dels nostres fills, i evidentment ni de lluny han estat les sèries de “la nostra Vida”.

Creiem que aquesta companyia parteix d’idees excel·lents, com en aquest cas i que també les treballen acuradament, però la pàtina d’humor que li volen aplicar, és per nosaltres excessiva, i aixó li resta seriositat i ho deixa en el món de les idees superficials.

Ens ho hem passat força bé i valorem positivament la proposta, malgrat que esperàvem molt més del que hem vist finalment. Malgrat tot, pensem que és una companyia amb moltes ganes de fer coses, d’investigar, amb moltes idees i una gran valentia, a la que de ben segur continuarem donant suport.

Dramatúrgia i direcció: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos López
Intérprets: Rocío Manzano, Sara Sansuan i Laura Vila Kremer
Escenografia: Xesca Salvà \ Il·luminació: Gerard Orobitg \ Vestuari: Cinta Moreno \ Fotografia: Aitor Rodero
Idioma: català
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s