– Teatre (270) – LAS PERSONAS DEL VERBO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia

LAS PERSONAS DEL VERBO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts a la nit vam assistir a una prèvia (passi estrena del nostre abonament) d’aquesta proposta de Joan Ollé que vol retre homenatge a un dels seus sants particulars, Jaime Gil de Biedma. Una semblança de l’autor barceloní a partir dels seus textos i de textos d’altres.

Jaime Gil de Biedma va néixer a Nava de la Asunción, a la província de Segovia, l’any 1929, en el si d’una família de l’alta burgesia castellana. El seu pare es va traslladar a Barcelona per treballar a la Compañia de Tabacos de Filipinas. A l’edifici on estava ubicada aquesta companyia, i que ara ocupa l’hotel 1898, a les Rambles de Barcelona, és on va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle.

Jaime Gil de Biedma va ser, des de meitat del segle XX, secretari general de la companyia tabaquera i va tenir un despatx en aquest edifici.

Aquesta proposta és un itinerari per l’experiència personal del poeta i, al mateix temps, una crònica de la història d’Espanya des de la Guerra Civil (que ell va passar refugiat a la casa de la Nava) fins a la Barcelona preolímpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb despullada sinceritat, les relacions d’ell amb si mateix i amb els altres a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes…, tot seguint el fil biogràfic de la vida del poeta.

La seva joventut va estar marcada per la vida de l’alta burgesia barcelonina, Liceu, Club de tenis, Club de Polo, …. La seva homosexualitat, inconfessable en aquella època i en l’entorn social en el qual es bellugava, el va fer sentir des de molt jove una gran atracció per la marginalitat en contrast amb la vida burgesa que portava.

El 8 de gener de 1990 mor a Barcelona víctima de la sida. La seva parella, l’actor Josep Madern, també en va morir quatre anys més tard. Les restes de Gil de Biedma són enterrades a Nava de la Asunción.

Jaime Gil de Biedma en un escenari? O al seu despatx d’alt executiu, o a la barra d’un bar, a les tantes; l’important és la conversa, allò que es diu i com s’explica, produint plaer a qui escolta.
Aquesta és la intenció: invitar-vos a escoltar com Jaime Gil ens explica totes les seves vides a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes… El jove poeta va aprendre del seu mestre Eliot que un poema pot ser un monòleg dramàtic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Joan Ollé ens presenta tres Jaimes a l’escenari, que representen tres edats del poeta. Ivan Benet, Pep Munné i Mario Gas. Tots tres ens han agradat molt, i la interacció de tots tres dóna una visió àgil i diferent del que podria ser únicament un monòleg autobiogràfic.

Els ha acompanyat una magnifica Judit Farrés, actriu i cantant que ha interpretat tots els papers de dona al voltant del protagonista. Ella ha compost algunes de les cançons que canta a l’espectacle. També hem de comentar que en Joan Manuel Serrat ha regalat una de les seves cançons a aquesta proposta escènica, ja que ha musicat el poema “No volveré a ser joven” del poeta.

Que la vida iba en serio

uno lo empieza a comprender más tarde

como todos los jóvenes, yo vine

a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería

y marcharme entre aplausos

envejecer, morir, eran tan solo

las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo

y la verdad desagradable asoma:

envejecer, morir,

es el único argumento de la obra.

Una magnífica posada en escena i una acurada escenografia i il·luminació han fet rodona la proposta. En un moment d’aquesta proposta, la quarta paret desapareix i faltaria més, un del “Voltaires” situats a la fila 1, aquella nit va ser engolit literalment dins de l’acció de la proposta.

Durant aquest mes de maig, al Lliure, poesia catalana en castellà.

Creació i direcció: Joan Ollé

Intèrprets: Ivan Benet / Judit Farrés / Mario Gas / Pep Munné

en off : Fabià Estapé / Gabriel Ferrater / Juan Marsé / Joan Manuel Serrat

Moviment escènic: Andrés Corchero / Escenografia: Sebastià Brosa / Vestuari: Míriam Compte / Caracterització: Núria Llunell / Il·luminació: Lyonel Spycher / Vídeo: Francesc Isern / Espai sonor: Damien Bazin / Composició musical: Judit Farrés, Walter García per ‘Canción de aniversario’ i Joan Manuel Serrat per ‘No volveré a ser joven’ / Arranjaments: Judit Farrés i Josep Mas ‘Kitflus’ / Ajudant de direcció: Iban Beltran / Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera / Ajudanta de vestuari: Nídia Tusal / Assessor de dicció en llengua castellana: Pere Navarro-URV / Construcció d’escenografia: Jorba Miró / Confecció de vestuari: Joan Baseiria i Goretti Puente