RICARD III – Roda de premsa
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Segona roda de premsa del passat dimarts, del Teatre del Raval m’apropo caminat al TNC per poder assistir a la presentació de RICARD III, una obra de William Shakespeare amb traducció de Joan Sellent, adaptació de Lluïsa Cunillé, i direcció de Xavier Albertí.
Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.
L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.
A la roda de premsa gran part del nombrós repartiment, format pel ja mencionat protagonista Lluís Homar, que estarà acompanyat per Oriol Genís, Julieta Serrano (que complirà 60 anys a la professió en aquesta producció), Robert González, Aina Sánchez, Jordi Collet, Lina Lambert, Antoni Comas, Carme Elias, Anna Sahun, Albert Prat, Joel Joan, Roger Casamajor i Oscar Valsecchi. Un gran repartiment de 14 actors, que interpretaran gairebé una cinquantena de personatges, desdoblant-se en diferents papers.
En paraules d’en Xavier Albertí:
Ricard III és una gran festa de teatralitat, hereva del teatre popular del seu temps, amb què Shakespeare acabaria assentant les bases per a les seves grans creacions posteriors. Com que els espectadors som els únics coneixedors de les confidències d’aquest fascinant tirà, des del nostre silenci assistim amb simpatia al seu violent ascens cap al tron, i així aplaudim en certa manera la seva total manca d’empatia cap a les víctimes. Només serà quan arribi l’hora de la caiguda que la tragèdia ens obligarà a rescindir aquesta simpatia, alhora que Ricard es veurà empès a prendre una consciència definitiva sobre les fractures de la identitat, abocat a una vertiginosa lluita metafísica que anticipa el mite modern de Don Joan i el seu enfrontament obstinat amb Déu.
A més d’un festí teatral, Ricard III també és una obra que ens interpel·la sobre el protagonisme que tenen a la nostra vida les ferides que hem rebut des del naixement, i sobre la quota de dolor que ens toca assumir al llarg de la vida a cadascú de nosaltres. I, en definitiva, sobre el mal que aquest dolor ens pot portar a fer als altres mentre no siguem capaços d’assumir-lo.
A vegades l’imaginari i l’art de la literatura supera la realitat, com en el cas d’aquesta novel·la que va dibuixar un Ricard III geperut i deforme, quan ara la realitat en estudiar el seu cadàver, s’ha vist que no hi havia res del cert, perquè únicament patia una lleugeríssima coixera.
L’espectacle oferirà molta música en directe, música que no s’ha volgut desvetllar a la roda de premsa, encara que ens han informat que transformada i molt diferent de com aquesta es va crear en el seu dia.
Joan Sellent, ha fet un treball minuciós i exhaustiu de traducció, transformant els versos de l’obra original en anglès, en una mena de fusió de vers i prosa en català que ha conservat fil per randa el significat exacte de cada paraula del text.
L’adaptació de Lluïsa Cunillé, es podrà veure reflectida a partir del 4rt acte i molt especialment en el 5è, aquest últim transformat en una estructura monologal.
L’escenografia es força senzilla, amb unes columnes que li dóna un caire molt contemporani. La duració de l’espectacle serà de 3 hores i 10 minuts, amb entreacte inclòs.
RICARD III, s’estrena avui 4 de maig i es podrà veure a la Sala Gran del TNC fins a l’11 de juny de 2017.
Deixo l’àudio de la roda de premsa, per si el voleu escoltar ….
