A LA SEVA PELL de Raquel Gámez Serrano –
Per Imma Barba –
Una obra, encabida en una col·lecció de novel·la negra, que ens presenta una trama que podria anar lligada a la novel·la documental. Raquel Gàmez Serrano desenvolupa la història a partir de fets reals; A LA SEVA PELL, és una història de ficció basada en l’experiència a la presó de Rodrigo Lanza (que prologa el llibre) i en el record del suïcidi de Patricia Heras, casos denunciats al documental Ciutat morta.
Rodrigo Lanza d’origen xilè, és un dels acusats pels fets de 4F, el cas que narra el documental Ciutat morta. En Rodrigo ha estat cinc anys a la presó, acusat d’uns fets que tres metges forenses van declarar en el judici que eren impossible. Tot i això, va ser acusat i empresonat. Va complir la condemna íntegra i se li va negar qualsevol benefici penitenciari. A la presó va escriure el seu llibre “En mi piel”.
Patricia Heras va ser una altra de les encausades per aquests fets i no va resistir viure empresonada. Ella escrivia els seus pensaments en el seu blog Poeta Muerta.
El llibre ens parla de Gal·la i la seva nova feina d’educadora social a la presó. Ha de participar en el procés de reinserció d’en Leo, acusat d’un assassinat que ell diu que no va cometre. Gal·la porta a l’esquena el pes del record del suïcidi de la Patrícia a la que no va poder ajudar.
El llibre està narrat a dos veus, una en primera persona, on Leo ens explica el que li passa i reflexiona amb nosaltres sobre la seva situació i l’actitud que ha de prendre per sobreviure en el món carcerari, un món hostil. La segona veu, en tercera persona, és la de Gal·la que és la que ens fa avançar per la història i ens va implicant, a la mida en què ho fa ella, en la lluita per demostrar la innocència d’en Leo, una crida al sentit de la justícia i una crítica al conformisme de tothom davant de fets que es revelen injustos. Una implicació que anirà més enllà del pla professional i l’acabarà afectant personalment.
Un llibre que m’ha agradat molt pel que té de crítica social, de denúncia de la corrupció judicial, de la corrupció policial, dels maltractaments, i que no obvia un final realista per tots dos protagonistes. Un llibre que ens demostra que no és fàcil provar la innocència des de l’altra banda d’una reixa.
El llibre, com assenyalen des de la mateixa editorial Llibres del Delicte, és una crítica al sistema judicial i de presons actual, i una denúncia de les condicions que pateixen els presos. Una nova aposta d’una editorial que em té absolutament “enamorada”.
Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona. Estudià el grau d’estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és tècnica especialista en relacions públiques i administració i, enguany, es gradua en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya.
Des de petita, la seva passió per la lectura esdevé un interès per escriure. L’any 2012 va publicar la seva primera novel·la, “Los versos de Cira” i el segon llibre, “Els contes guerxats”, va ser publicat l’any 2014 gràcies a una campanya de micromecenatge.
Va crear el blog “En clau de negre” per compartir impressions sobre llibres de novel.la negra.
L’autora considera que el gènere de la novel·la negra li ha permès fer crítica social, ficcionar la realitat i posar-la sobre la taula per tal de crear espais de reflexió.
Moltíssimes gràcies per aquesta magnífica ressenya. Feliç que us hagi agradat!
Gràcies a tu per aquesta valenta aposta i per deixar un comentari !!