– Teatre (266) – LA MATERNITAT D’ELNA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 28.04.2017

LA MATERNITAT D’ELNA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins del recorregut “Guerra i Pau” que ha programat el Teatre Lliure aquesta temporada (ja hem pogut veure MASACRE), hem tingut la sort de poder gaudir d’aquesta proposta que se’ns va escapar, quan es va estrenar a temporada Alta el 2008, fent estada al Teatre Capítol en 2009 i al Teatre Eòlia la passada temporada.

LA MATERNITAT D’ELNA va ser una institució que va funcionar entre 1939 i 1944 impulsada pels moviments socials suïssos, que van aportar diners i equipaments, i que va dirigir una persona molt jove, l’infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, amb l’únic objectiu de què les dones embarassades que estaven als camps de concentració francesos d’Argelers i Sant Cebrià del Rosselló, poguessin tenir les criatures en millors condicions higièniques, alimentaries i de salut.

Aquesta proposta, amb dramatúrgia de Pablo Ley, està basada en l’obra “La Maternitat d’Elna”, primer llibre de la historiadora Assumpta Montellà, que es va convertir en tot un èxit des de la seva publicació en 2005.

Ens parla d’uns fets històrics relatats en tercera persona per una dona, la Mercè Domènech, que ens explica com va haver de fugir de Barcelona, al gener del 1939, quan entraven les tropes franquistes. Van iniciar el camí de fugida cap a França amb el que hi cabia en una maleta, ella era modista i només es va endur de record una capseta amb fils de colors. En travessar la frontera on ells esperaven iniciar una nova vida, van ser internats en camps de concentració amb filferros al nord, filferros al sud, filferros a l’oest i a l’est, el mar. Com a matalàs la sorra. Com a sostre el cel.

Una narració que reflecteix una realitat dolorosament actual. Un text profundament emotiu i colpidor que no cau en cap moment en la sensibleria. Rosa Galindo ens ha ofert una interpretació deliciosa amb una gran sensibilitat que ens explica els fets com si fos un conte i en cap moment dramatitza la situació que relata.

Tots els objectes que formen part de l’escenografia tenen un simbolisme que ens va descobrint al llarg de la representació. Rosa Galindo, en la part musical ha estat també excel·lent, acompanyada al piano per Franco Piccinno, compositor i pianista napolità nascut el 1973.

L’actriu i cantant ha interpretat diversos personatges al llarg de la peça, la Mercè Domènech, la Elisabeth Eidenbenz, refugiades anònimes, i la filla de la Mercè una de les nenes nascudes a la maternitat d’Elna.

Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat per uns nadons innocents nascuts en unes circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes. L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent.

Una posada en escena d’una gran bellesa tant pels moviments com per les imatges seleccionades que defugen en tot moment la morbositat en reflectir l’horror que es devia viure sense treure per això el dramatisme d’uns fets que no podem oblidar. Teatre documental que ens toca el cor i trasbalsa.

Hem pogut sentir el dolor de deixar enrere una llar, el terror i la incertesa en travessar la frontera, el fred i la fam a la platja, el menyspreu dels francesos, la desesperació per la mort dels més dèbils, l’alegria temporal en sentir-se acollida i estimada a la maternitat, la por d’haver de tornar al camp de refugiats, ….

El 2013, després d’una reforma que el va convertir en un espai museístic, el castell d’en Bardou, més conegut com la Maternitat d’Elna, va obrir les seves portes per homenatjar la labor que la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va dur a terme en temps de la guerra civil.

A partir de l’obra d’Assumpta Montellà
Dramaturgia: Pablo Ley
Direcció: Josep Galindo
Cia. Projecte Galilei – Intèrpret: Rosa Galindo – Piano: Franco Piccinno
Selecció musical: Luc-Olivier Sánchez i Rosa Galindo \ Espai escènic i vestuari: Projecte Galilei \ Il.luminació : Anna Espunya \ Imatge: Toni Roura \ Ajudant de direcció: Aleix Fauró \ Entrenament vocal: Viv Manning i Anna Feu \ Entrenament corporal: Teresa García Valenzuela \ Regidora: Sara Manzano \ Tècnic de llums: Conchita Pons \ Tècnic de so: Borja Ramos 
Idioma: català – Durada: 1h 25’

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s