GAME OVER –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Fa un parell d’anys vam conèixer al Mai Rojas i el seu treball en el camp del teatre gestual i el mim, quan el vam veure a la sala Fènix amb les propostes “LA LEYENDA DEL FAUNO” i “EL VIAJE”. Ens va enamorar. L’estiu passat vam poder veure l’estrena de “CADA RECUERDO TIENE SU CANCION” al Tantarantana, i ara hem pogut veure aquesta GAME OVER, a la sala Badabadoc.
GAME OVER, a diferència de les peces que hem vist anteriorment, és teatre de text i teatre de gest, una metàfora sobre els esdeveniments a conseqüència de la crisi econòmica actual, amb música en directe. Un muntatge en què es fusiona moviment, text i música amb una estètica que oscil·la entre la cruesa i el surrealisme.
MAI ROJAS (Costa Rica, 1980) és el fundador, director I ànima de la “Companyia Mai Rojas y los escultores del aire” fundada l’any 2013. És una companyia que s’ha creat un espai a l’escena del mim i el teatre físic. “En el mimo encontré el tipo de teatro que me gusta hacer: el que conjuga la belleza estética de la danza con la potencia narrativa del teatro de texto”.
A l’aparador d’una botiga de vell, darrere del vidre empolsat i opac, quatre joguines abandonades i desgastades pel temps esperen que un comprador els tregui del seu tancament. Un espectacle que parla de les segones oportunitats, uns personatges que durant molt de temps han mantingut viva l’esperança d’un canvi i veuen en cada persona que s’apropa a l’aparador, una possibilitat de ser l’escollit i sortir-ne.
Fins que un dia escolten una conversa del propietari de la botiga, que ofegat pels deutes, decideix rescatar el que té més valor i provocar un incendi que li permeti cobrar l’assegurança. Aquesta nova situació d’inestabilitat provoca que les joguines reaccionin i ens parlin de les seves pors, els seus somnis incomplerts, els seus records.
Quatre personatges que com ens recorda la veu en off, “todos somos un recuerdo de lo que alguna vez fuimos”.
En ells veiem reflectides altres realitats: un general que dóna ordres a les altres joguines, farcit de sorra com a metàfora de la seva inestabilitat mental i que representa el poder. Un poder que ha tallat els fils del titella i li ha tret la veu, metàfora de la joventut a la qual no se li dóna l’oportunitat de parlar. Un pallasso que ha perdut el seu nas vermell i per tant la capacitat de desenvolupar correctament el seu ofici, i una nina de porcellana amb la cara esquarterada, símil de la burgesia que ha perdut part del seu estatus després de la crisi financera.
Una posada en escena plena de poesia, de fantasia i una gran bellesa plàstica amb un vestuari i un maquillatge envellit i un moviment físic perfectament coreografiat. A l’escenari únicament un bagul, una cadira i una escala … la resta imaginació. Un espectacle màgic que emociona.
En paraules del mateix Mai Rojas: “Ésta es la poética que me gusta plasmar sobre el escenario: esculpir el texto en el aire con el movimiento del actor”.
Afanyeu-vos, perquè únicament es podrà veure a la Sala Badabadoc fins aquest pròxim diumenge 30 d’abril !!!
Dramaturgia: Victor Valdelomar
Direcció: Mai Rojas
Intèrprets: Pedro Ruiz, Ignasi Campmany, Nuria García i Mai Rojas
Música en directe: Matías Muñoz
Producció: Me entertainment and arts
Idioma: castellà
Durada: 60 minuts
