LA AUTORA DE LAS MENINAS –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Una comèdia escrita i dirigida per Ernesto Caballero, director del Centre Dramàtic Nacional que coprodueix el muntatge amb Focus. Una comèdia on l’actriu Carmen Machi torna als escenaris catalans després de l’èxit de Juicio a una zorra, d’Antígona o de Les Troianes i La Madre (Dispara/Agafa tresor/Repeteix).
Fotografies de David Ruano
En aquesta peça interpreta el personatge de Sor Àngela, una monja que té una missió. És l’any 2037 i la comunitat europea que coneixem ha desaparegut. Governa el partit “Pueblo en Pie” en coalició amb el partit socialista. La crisi financera obliga al govern a vendre bona part del seu patrimoni artístic. Una monarquia petroliera que vol fer un museu al mig del desert ha fet una oferta de compra de Las meninas, considerada la joia del Museu del Prado.
Fotografies de David Ruano
La nova directora del Museu, l’Alícia (Mireia Aixalà) contracta a Sor Àngela, especialitzada a fer còpies de pintures clàssiques, per fer una rèplica exacta del quadre. Ha de fer-se a les nits. La ministra de cultura va preparant un pla per convèncer a tothom de què la copia serà, potser fins i tot, millor que l’original i evitar que hi hagi rebuig social a la venda del Velázquez. Un guàrdia de seguretat, l’Adrià (Francisco Reyes) parla cada dia amb la monja i acabarà canviant la seva visió de tot plegat.
Sor Àngela experimenta una transformació en despertar el seu desig de ser reconeguda i el procés de còpia es veu perillosament afectat.
Una comèdia satírica que gira bàsicament al voltant de dos temes, d’una banda l’ús del patrimoni artístic per part dels governs, i d’altra banda la necessitat de notorietat de les persones, l’anomenada vanitat del creador.
“Tenia ganes de parlar de la relació dels Estats amb el patrimoni artístic i cultural i la funció de l’artista als nostres dies”, ha explicat l’autor i director de la proposta. “L’obra presenta una hipotètica societat alliberada finalment de tota necessitat artística o humanística on no té sentit una activitat improductiva com l’art“.
Fotografies de David Ruano
Ernesto Caballero es va inspirar en la figura de la monja Isabel Guerra, una valorada pintora figurativa, per construir el personatge de Sor Àngela perquè volia que representes una actitud artesanal allunyada de la dependència de la vanitat.
La magnífica escenografia, obra de Paco Azorin, basada en tres pantalles i projecció d’imatges, permet seguir la evolució de la còpia de la pintura i el procés de transformació de la copista.
Unes magnífiques interpretacions, d’una gran Carmen Machi, per nosaltres una de les millors actrius del panorama teatral espanyol, acompanyada per Mireia Aixalà que perfila molt bé el seu paper de directora del Museu que ha de complir les ordres dels de dalt i per un “altíssim” Francisco Reyes en un paper inquietant i trasbalsador.
En general una proposta entretinguda però amb un text que no ens ha dit gran cosa i massa ple de tòpics.
Autoria i direcció: Ernesto Caballero
Repartiment: Carmen Machi, Mireia Aixalà i Francisco Reyes
Escenografía i il.luminació: Paco Azorín \ Video i l’ajudantia d’il.luminació: Pedro CHamizo \ Vestuari: Ikerne Giménez \Espai sonor: Luis Miguel Cobo \ Assesor dramatúrgia i ajudant de direcció: Ramon Paso \ Ajudant d’escenografía: Isabel Sáiz \ Producció executiva: Maite Pijuan \ Ajudant de producció: Vanessa Tejero \ Direcció técnica: Moi Cuenca \ Regidor/maquinista: Ronco \ Técnic de so/vídeo: Enric Vinyeta \Sastressa: Silvia Domingo \ Cap Técnic Teatre Goya: Roger Muñoz \ Construcció escenografía: Taller d’escenografia de Sant Cugat \ Premsa: Anna Casasayas i Marta Ferrà \ Reportatge Fotogràfic: David Ruano \
Idioma: Castellà
Durada: 1 h i 40 minutos aprox.
