SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 4art i últim dia –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Avui es Sant Jordi i per això arribem abans d’hora al Teatre Principal per fer un tomb abans i veure com munten les parades de roses i llibres al passeig de l’escultor Miquel Blay; encara ni ha poca gent voltant…. un contrast molt fort amb el que viurem en sortir de la reunió de dues hores i encara més, amb la passejada per la rambla de Catalunya de Barcelona que farem a la tarda.
Això s’acaba, perquè aquest matí tenim l’última reunió del grup “millor públic”, per acabar de parlar del que hem vist el dia anterior i fer un balanç del Festival, que enguany es fa també al matí, per deixar la tarda lliure i poder gaudir plenament de la diada de Sant Jordi.
Però abans de l’última reunió i per sorpresa, tenim un taller amb Quim Bigas, un joc de preguntes personals sobre el que hem viscut aquests dies al Sismògraf i que depenent de la nostra resposta, la resta del grup s’aproparà o allunyarà físicament de nosaltres, depenent de si estan o no d’acord. La veritat és que ho hem passat bé i novament hem après a compartir i acceptar opinions ben diferents.
Marxem plegats en direcció al Parc Nou, on es celebraran les darreres actuacions d’aquest Festival de dansa, totes elles a l’aire lliure i obertes a tothom que es vulgui acostar de forma gratuïta.
– Dansa (256) – DOWNTANGO (🐌🐌+🐚) de Lucía Marote
Lucia Marote és ballarina i coreògrafa independent que ha treballat com a creadora amb l’artista plàstica Paula Villarroel buscant una unió intuïtiva entre la dansa i la pintura. Al 2013 comença a treballar amb Poliana Lima i ambdues ens presenten aquesta proposta.
Dowtango parteix de la trobada de dues dones que ballen un tango, i, sobtadament aquest tango es transforma entregant els cossos a una acció rítmica sense cap tipus d’identificació personal per acabar trobant la unitat i la connexió entre els dos cossos i la música. Busquen a través de la llibertat creativa i la transformació constant, que la pròpia acció sigui la protagonista i generadora d’imatges.
– Dansa (257) – BACH-SITE SPECIFIC(🐌🐌) de Mal Pelo
Mal Pelo és un grup creatiu interessat en la recerca de llenguatges i la producció de propostes escèniques transversals, senzilles i profundes. Maria Muñoz i Pep Ramis són els creadors i directors de la companyia que te com a tret identitari la col·laboració amb altres artistes.
BACH sorgeix de la col·laboració entre Maria Muñoz i la ballarina italiana Federica Porello que ha reinterpretat aquesta peça creada l’any 2004. Ambdues han treballat plegades per fer brillar aquesta combinació entre dansa, els preludis d’El clavecí ben temperat de J.S.Bach interpretats per Glenn Gould i la memòria d’algunes fugues ballades en silenci.
Una suma de dansa, música clàssica i pentagrames coreografiats. No creiem pas que aquest tipus de dansa estigui pensat per representar-se a l’aire lliure, perquè creiem que requereix que el públic tingui una visió i audició perfecta per captar la seva qualitat. La nostra valoració en aquest cas està molt influenciada per les condicions totalment desfavorables en el que el vàrem poder veure.
– Dansa (258) – EL AFILAÓ (🐌🐌🐌) de Gero Domínguez
Gero Domínguez format en flamenc al costat de mestres importants com Antonio Canales o Israel Galván va formar la seva pròpia companyia en 2011, “Gero Dominguez & Cia, Fundamentalmente flamenco”. Aquesta és la seva última peça.
EL AFILAÓ parla de professions i tradicions que agonitzen i que cal preservar en la memòria de tothom. Són labors de minories. Els “afilaors” són individus replets de sons i melodies que ens transporten de cop i volta a la infància. En un món cada vegada més deshumanitzat s’ha de buscar la essència de les arrels, dels orígens, per tal de no perdre la nostra identitat.
“Afilaó, afila mis botas, mi alma y mi corazon “
– Dansa (259) – DIS-CONNECT (🐌🐌🐌+🐚) de Diego Sinniger
Diego Sinniger de Salas treballa fonamentalment amb la fusió de la dansa contemporània i el hip hop. Es va iniciar en l’àmbit de la cultura urbana i ha ballat amb companyies de danses urbanes com Brodas Bros, Uniq, D’Block o Hermanos de Baile. Nosaltres el vam veure ballar a KOKORO de Lali Ayguadé en el Mercat de les Flors.
DIS-CONNECT és un solo de dansa d’un personatge desorientat i fràgil que ha perdut la noció del temps i del seu cos. Ja no sap si la ment controla el cos o el cos a la ment. Un personatge que s’endinsa en un viatge emocional. Tots ens hem trobat en circumstàncies puntuals de lluita interna per no defallir i caure en la por o en la desesperança. I és en aquell moment puntual que hem decidit prendre el control i deixar que els pensaments ens controlin.
Una proposta que comença amb el ballarí, magnífic Diego Sinniger, dalt d’un arbre i que ens ha emocionat i hem trobat d’una gran bellesa.
– Dansa (260) – BILLIE JEAN(🐌🐌+🐚) de La Intrusa
La intrusa és una companyia creada l’any 1996 per Damian Muñoz i Virginia García. Han combinat la producció d’espectacles de creació pròpia amb encàrrecs coreogràfics i col·laboracions teatrals. També duen a terme una important tasca pedagògica en diferents escoles. Amb les seves produccions s’han endut nombrosos premis obtenint el Premio Nacional de Danza en la modalitat de creació l’any 2015.
BILLIE JEAN una de les peces del àlbum Thriller (1982) un dels grans èxits musicals de Michael Jackson. Billie Jean fa referencia a una ambaixadora fictícia del fenomen groupie dels anys 60.
Aquesta proposta és un duo de dansa, interpretada per Agnès Sales i Gisela Roset, que indaga en l’estreta línia que existeix entre l’obsessió per exposar-se i xafardejar la vida dels altres, i la necessitat de preservar una privacitat possiblement no del tot perfecta.
– Dansa (261) – 5 MINUTS DE DANSA (🐌🐌🐌🐌) – Alumnes del CSDIT + Sol Picó
Sol Picó és coreògrafa i ballarina establerta a Barcelona. Coneixedora de la dansa clàssica, espanyola i contemporània, va fundar la companyia que porta el seu nom l’any 1988.
Un grup de ballarins del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre han interpretat al llarg del Festival, peces de cinc minuts de durada pel centre de la ciutat durant tot el dia.
La que hem vist al parc és la més espectacular de les propostes i que aconseguiria el premi que atorguen les famílies. Ens presenta un grup de ballarins que representen una fugida en barca neumàtica per intentar arribar a les costes de Grècia.
Una enorme balsa neumàtica, un arpista cec i una enorme ampolla de vidre. Moltes ganes, molta energia i una gran vistositat.
Una cloenda magnifica d’un festival que hem gaudit al màxim.
_____________________
A la tarda ja a Barcelona, donem el passeig habitual per la Rambla de Catalunya. Sant Jordi la festa més entranyable del nostre país, Catalunya. Esperem que ben aviat siguem lliures i tinguem un estat propi.
Quina enveja, com m´agradaria haver set a Olot!
Un altre any serà!
Ja m´imagino que no us va quedar temps, però no us animeu anar a celebrar… a LES COLS, els coneixeu?
No teníem temps gairebé ni per dinar, o sigui que de pensar d’anar a LES COLS, impossible. El coneixem de fa molts anys en el seu inici, però tenim pendent d’anar en la seva nova etapa, de cuina reconeguda, fins i tot internacionalment.
L’any vinent intenta demanar per email, poder entrar en el grup de “millor públic”…. és super interessant.
Se’m va passar comentar aquest, també per nosaltres, darrer i esplèndid (en tots sentits) dia de Sismògraf.
Aquesta proposta de l’itinerari al Parc Nou ha esdevingut una de les més populars i reeixides del festival, tant ho és i arrossega tanta gent que crec que està només a un petit pas de morir d’èxit.
Ja se sap que els espectacles de carrer són una mica un “campi qui pugui” i en comparació amb altres anys, crec que s’ha intentat que les rotllanes que encerclen els espais siguin més àmplies i la majoria del públic de les primeres fileres ha entès que, si seu a la gespa, tothom podrà tenir una major i millor visibilitat, però sincerament mai havia vist tanta gent, sobretot durant les dues primeres coreografies. Obvio els pares maleducats i irrespectuosos de criatures als qui permeten lliurement travessar l’espai on tenen lloc els espectacles, aquest no tenen remei i cada any n’hi han uns quants (… va passar sobretot amb el del “afilaó”).
A nivell global, crec que va ser el millor dels que he vist i també el més eclèctic i variat amb una cirereta del pastís inoblidable, la de la commovedora coreografia/performance de la Sol Picó i els alumnes del CSDIT on, fins i tot, va trobar un nou i molt aconseguit us i significat a l’ampolla que ja va utilitzar pel seu muntatge “Memòries d’una puça”. D’això se’n diu reciclatge ben entès!
https://www.teatral.net/assets/img/2013/06/03/Sol_Pico._54921.jpg
Us deixo amb més imatges de record del vostre pas pel festival (tot i que ja en teniu moltes). Una és meva i l’altra és de l’organització, pocs moments d’abans de l’inici de ‘Lowland’ al claustre del Museu de la Garrotxa, amb totes les existències de mantes esgotades. 🙂
http://ist3-6.filesor.com/pimpandhost.com/1/_/_/_/1/4/r/R/o/4rRox/DSC_2029_l.jpg
http://ist3-6.filesor.com/pimpandhost.com/1/_/_/_/1/4/r/R/m/4rRmM/18057952_779868822172685_3566260411699150673_n.jpg
Sigui com sigui, insisteixo en què crec que la troballa i habilitació d’aquest espai és, de llarg, la millor notícia del Sismògraf d’aquest any i que la ciutat i el festival n’estaven necessitadíssims. I si, en el futur, es pogués trobar-ne algun de similar (i amb grada, no cal dir-ho) seria genial, sempre que el seu pressupost ho permeti, ja que em consta que és caríssim.
Per acabar, un apunt sobre el que vam comentar a l’altra post sobre els espectacles que es solapaven. Crec que vam ser una mica injustos, perquè ara que ha sortit el programa d’Avignon me n’adono que és gairebé impossible veure més de dos (com a molt tres) espectacles en una tarda/nit, donades les distàncies que separen els diferents espais escènics de la ciutat, tant si és dins com fora muralles. A Olot en vam poder veure ni més ni menys que cinc en una tarda/nit… alguns començats i alguns no acabats, d’acord. No estem mai satisfets del tot, però s’explica coneixent el nostre comú fervor gairebé obsessiu/compulsiu per poder veure el màxim de propostes possibles. Sempre volem més.
Ens hi veiem al 2018! 😉
Gràcies per les fotos. A la del “afilaó” sembla que jo estigui dins de l’escenari amb el ballarí !!!
Segur que l’any vinent tornarem al Sismògraf i ens tornarem a veure. Els preus no són pas cars, ja que l’abonament per veure TOTS els espectacles tenia un preu de 68 Euros.