SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Comencem el dia amb la reunió habitual del grup “millor públic”, que hem avançat mitja hora la sessió perquè ahir se’ns va fer massa curt. En la reunió es va parlar força de la representació de Pere Faura en l’espectacle Sweet Precarity, focalitzant-ho amb els límits, els límits formals, els límits ètics o morals i els límits entre la realitat i la ficció; la veritat és que no tothom va coincidir amb la nostra visió dels fets, ja que va haver-hi defensors i detractors com nosaltres, d’aquella actitud.
També vam fer un exercici grupal, on per parelles vam enfrontar les nostres valoracions de l’espectacle de la Cia. Polaroiska, que gairebé tothom havíem vist.
Van tenir la sort de poder comptar amb el Lluc i la Clara de Brodas Bros; més tard també van venir Cecilia Colacrai i Anna Rubirola del col·lectiu Big Bouncers. Finalment vàrem poder xerrar també amb Claudia Solwat, ballarina i mà dreta de Pere Faura.
– Dansa (250) – DISPOSITIVO LABRANZA (🐌🐌🐌) – Colectivo Lamajara – Pla de Can Marcé
El colectivo Lamajara es va fundar el 2013 i està format per Daniel Rosado, ballarí format en el Conservatorio Nacional de Danza Reina Sofía de Granada, Reinaldo Ribeiro format com a ballarí de dansa contemporània entre Brasil i Argentina i Paloma Hurtado formada al Conservatori de dansa de Madrid i que es mou entre la dansa contemporània i la dansa-teatre. Ella és també la companyia Piel de Arena.
Dispositivo LABranza és una aposta per retornar a l’essència de les coses, la necessitat de tornar a la terra, que és la que ens sustenta. Una peça inspirada en els moviments del treball de camp, en la vitalitat de la seva gent i en les tasques que es duen a terme.
Una peça de dansa comunitària amb la participació de ciutadans d’Olot. El paisatge del camp es trasllada a la geografia del cos. La pagesia i la dansa s’agermanen, totes dues tenen la capacitat de modificar els terrenys i els cossos. Totes dues tenen en comú l’espai, el temps, el cos I l’esforç.
Cavar, llaurar, sembrar, fangar o recol·lectar són els moviments en els quals s’inspira la coreografia. Per preparar l’espectacle, els tres artistes van romandre quinze dies treballant en una granja ecològica.
Interessant proposta on es respira la il·lusió i l’esforç dels olotins que han participat.
– Dansa (251) – MONSTRUO (???) – de Laila Tafur – Núria Social
Laila Tafur va ser la guanyadora de la caravana de tràilers del Festival Sismògraf 2016 i en el festival d’enguany presentava la peça sencera i acabada. En aquesta peça la Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa. Reivindica el gruny, el crit i el plor com una forma de llenguatge.
Una peça que no podem valorar perquè el lloc on es presentava, Núria Social, no tenia les condicions necessàries per veure-la, únicament els asseguts a terra o els de la primera filera podien veure els seus moviments, que d’altra banda els realitzava majoritàriament a terra. Vam decidir marxar després de la primera part de l’espectacle.
– Dansa (252) – BARBECHO (🐌🐌🐌🐌) – de Natxo Montero Danza – Sala Torín
Una altra vegada a la Sala el Torín per assistir al últim dels espectacles de l’Erupció Basca.
Natxo Montero es va iniciar com a ballarí de dansa tradicional basca i posteriorment es va formar en dansa contemporània i interpretació. Va crear la seva pròpia companyia en 2008. BARBECHO, l’espectacle que presenta a la fira, és una obra estrenada en 2014 i compta amb la col·laboració de Laia Cabrera, ballarina i actriu catalana establerta actualment al país basc.
El barbecho fa referència a la terra de conreu que es deixa sense sembrar un cert període de temps perquè reposi i es recuperi. D’aquesta idea sorgeix l’espectacle que reflexiona al voltant del procés de creació. Barbecho és el repòs, la necessitat del canvi, airejar-se per sortir renovat, enfortit i poder afrontar el que és quotidià.
Una primera part on observem als dos ballarins amb unes mascares de porc, que repeteixen els mateixos moviments en sonar una música que actua de disparador. Una vegada i una altra i una altra, incansablement, però al mateix temps arrossegant una sensació de cansament i avorriment … Estàs rallado ???
A la segona part una marxant d’art explica a un possible comprador l’obra d’un artista, en Natxo Montero. Realment còmica aquesta part teatral. I una tercera part on tornen les repeticions ja amb els ballarins despullats de mascares.
En paraules del creador L’oci és joc, i jugar és el Barbecho de l’ànima.
Una proposta que també ens ha agradat molt, ja que ens vam petar de riure per l’humor surrealista que incorpora i sobretot per una molt treballada i excel·lent posada en escena, que resulta força espectacular.
– Dansa (253) – SWEET TYRANNY (🐌🐌🐌🐌) – de Pere Faura – Teatre Principal
Vam entrar a la sala del Teatre sabent que no podríem acabar de veure l’obra perquè teníem una altra proposta a les 22 h. I ho vam decidir així perquè aquesta obra de Pere Faura ja l’havíem vist al Mercat de les Flors al gener passat, i ja vàrem parlar en aquest article. Així i tot vam poder veure una gran part de la proposta.
Sweet tyranny és una peça construïda a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys 70 i 80. Aprofita aquestes coreografies per parlar de les relacions tiràniques que s’estableixen en el món de l’espectacle, en l’àmbit de la creació teatral, entre un coreògraf i els seus ballarins, entre un artista i el seu públic, o entre un director i els seus actors.
Un espectacle coral i reivindicatiu que planteja una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a professió.
L’hora i escaig que vam veure ens va agradar molt, inclús potser mes que el primer cop.
– Dansa (254) – LOWLAND (🐌🐌🐌🐌🐌) – de Roser López Espinosa – Museu de la Garrotza
Per aquesta proposta no teníem entrada perquè va ser una decisió d’últim moment i vam anar a la porta del Museu de la Garrotxa a fer cua per poder entrar….. i vam poder. Per sort.
Roser López Espinosa és ballarina i coreògrafa que ha rebut el reconeixement internacional pel seu treball de creació i ha ballat amb Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Iago Pericot, Pere Faura o Katie Duck entre d’altres.
Lowland és un espectacle que ens retorna a l’animalitat del cos i el moviment. “Volem aprendre a volar però per volar amb el cos ens cal enginy i imaginació per poder desplegar les ales“. Un imaginari del món de les aus i dels homes.
Una proposta que ens ha deixat hipnotitzats pels mil·limètrics moviments dels dos ballarins, la mateixa Roser López i en Guy Nader.
Una coreografia perfecta.
– Dansa (255) – MULÏER (🐌🐌🐌) – Cia. Maduixa – Plaça Major
L’últim espectacle del dia és també a l’aire lliure, aquest cop a la Plaça Major on assistim a la representació de la cia Maduixa, companyia valenciana creada en 2004 per oferir representacions teatrals de sala i de carrer per a tots els públics.
MULÏER va rebre un premi a la millor estrena d’arts de carrer a Fira Tàrrega 2016. Un espectacle de dansa sobre xanques interpretat per cinc ballarines. Pretén retre un homenatge a totes les dones que durant segles d’opressió han lluitat per mantenir viva la seva part més salvatge i per reivindicar el nostre dret a córrer, ballar i viure lliurement en la nostra societat.
Una coreografia mil·limètrica i una sincronització magnifica de les cinc ballarines han fet d’aquest un espectacle alegre i d’una gran poesia visual.
Un perfecte final d’un gran dia.
Efectivament, tarda/nit espectacular i farcida de propostes variades interessants i alguns moments inoblidables, de fet, veig que vam fer un recorregut pràcticament calcat a partir de les 17h.
– MONSTRUO : l’any passat va guanyar la Caravana de tràilers (proposta que coneixeu bé) gairebé per aclamació i per la que vam votar també nosaltres, tot i que van haver altres propostes també molt interessants. Teniu raó que l’espai, no se si triat o disponible per la proposta, no era ni de llarg el millor del festival. De fet, era infinitament millor, sobretot pel públic, el que va triar la Laila pels seus 5 minuts de tràiler fa un any, com queda clar a aquest vídeo. Sigui com sigui, personalment crec que és una proposta que prometia molt més del que finalment va oferir. No us sàpiga greu haver marxat, doncs, abans d’hora.
https://www.youtube.com/watch?v=rco08A31CcA
– BARBECHO : Al cinema no tolero veure una pel.lícula començada i al teatre no ho havia experimentat mai, directament perquè no es permet. De la mateixa manera que per la vostra “fuga” vau poder gaudir d’aquest espectacle sencer, en el nostre cas, al quedar-nos fins al final de “MONSTRUO”, vam arribar “tard”, per tant, no se ben bé si ens vam perdre 5, 10 o 15 minuts, ja que ens van permetre l’entrada amb l’espectacle iniciat (….llicència discutible que es pren el festival, de la mateixa manera que ho és el fet de permetre o tolerar que el públic i/o programadors filmin o facin fotos dels espectacles de sala al no haver-hi cap missatge d’advertència abans de l’inici). I encara em va saber més greu tot plegat perquè la segona part de l’espectacle, especialment el que va succeïr després d’alliberar-se de les màscares, ens va agradar i divertir moltíssim, inclosa la potent olor a terra (diria que volcànica) que desprenia la Sala Torin.
– SWEET TIRANNY : polèmiques apart, teníem moltes ganes de Pere Faura, sobretot després de gaudir a Temporada Alta de la tercera pota de la seva trilogia, “Sweet fever”, que també es va poder veure a Olot i que no esmenteu, ja que entenc que perquè vau optar per altres propostes la nit de divendres. No puc opinar en global de la seva proposta perquè (com vosaltres) també vaig “fugar-me” abans d’acabar, no perquè no m’agradés el que estava veient. De fet, m’hauria quedat encantat fins el final perquè trobo que la proposta és magnífica i tremendament ‘gamberra’, però no volia perdre’m per res del món, no ja aquesta absoluta debilitat personal anomenada “Lowland” sinò perquè volia comprovar de primera ma com era aquest nou espai escènic del Museu de la Garrotxa i que tanta falta li feia al festival.
– LOWLAND : quan es té una història inconfessable d’amor personal amb un muntatge i amb els seus elegants intèrprets hi ha dues opcions : guardar per sempre a la memòria aquells moment efímers viscuts o fer-ne un seguiment del seu recorregut per intentar poder tornar-ne a gaudir, en major o menor mesura. En el vostre cas que teniu l’agenda sempre tan plena, entenc que dificilment (… potser “DUNAS” deu ser dels pocs casos) repetiu experiència, no per manca de ganes sinò per manca de dates i disponibilitat. En el meu cas,el primer cop que vaig veure “LOWLAND” va ser en motiu de la seva presència al Temporada Alta del 2013, a una sala petita i gens bona per la dansa però que té una proximitat amb el públic com poques hagi estat mai (la mítica ‘La Planeta’). De fet, estic convençut que mai he viscut, respirat i absorbit una proposta de dansa com la d’aquell migdia (…dic bé, va ser una matinal) a Girona. A la Roser López, sense saber-ho, ja la coneixíem, però no ho vam saber fins haver-nos interessat per la seva trajectòria, després de gaudir del seu espectacle. A Figueres, en motiu de la capitalitat de la cultura catalana, una de les poques (potser única) propostes de dansa que ens van arribar va ser el mític “Mozart nu” de’n Iago Pericot. La Roser formava part del duo “modern”, era tot just el nostre segon o tercer espectacle de dansa contemporània i el seu impacte i ressó, vuit anys després encara el tenim molt present.
https://www.youtube.com/watch?v=b6aabGvhNso
Posteriorment, farà cosa d’un parell d’anys, la Roser va tenir la sort de ser cridada a formar part de l’OFF d’Avignon i va donar la feliç coïncidència de que nosaltres erem al festival per aquelles dates. Uns mesos abans, vam tenir poder-la saludar i felicitar personalment pel seu ‘LOWLAND”, en motiu de l’espectacle “OBRES” de Baró d’Evel al Mercat de les Flors, de la que ella també n’era espectadora. Pocs artistes hem trobat tan encisadors, encantadors, i cordials a l’hora de parlar del seu treball. La Roser és d’aquelles persones que hi empatitzes a l’instant, un encant de persona, i amb un somriure sempre de boca a orella. Busqueu qualsevol entrevista seva a Youtube i ho podreu comprovar.
No cal dir que vam repetir experiència a Avignon, amb l’afegit de l’expectació de veure com reaccionaria un públic francès, de vegades execessivament entussiasta, però sovint també, tremendament i explicitament crític (molt més que aquí) amb segons quines propostes. Va ser tot un èxit.
A Olot va ser la nostra “tercera vegada” amb ‘Lowland’. És l’unic espectacle juntament amb ‘Operetta’ i “2666” de l’Àlex Rigola que haurem vist tres cops… i he de dir que aquest tercer cop, malgrat el minimalisme de la proposta , encara hi veiem coses noves i que se’ns van escapar en les dues anteriors vegades. I, malgrat la fred i les mantes, he de dir que va ser el millor espai on he pogut gaudir d’aquest muntatge. Recordava, en certa manera i salvant les distàncies, als mítics claustres del Festival D’Avignon (el dels Celestins i, sobtetot, el dels Carmes)
http://www.festival-avignon.com/public_data/diapo/place/1465/1422285172/thumb/carmes_agnesmellon_9267.jpg
– MULÏER : aquí sóc infinitament més entussiasta que vosaltres. Em sembla (tot i haver-lo vist també començat) directament, dels millos i més impactants espectacles de carrer que he vist mai. Com bé digueu va ser la cirereta del pastís a un vespre/nit memorable però possiblement sigui, de les propostes que vaig veure, de les que me n’emportaré millors records.
Comentari llarg i molt elaborat. Gràcies
Agraïm que ens facis conèixer les teves opinions, que sempre serveixen per contrastar-les amb les nostres i això ens enriqueix a tots.
Referent a “Sweet fever”, aquesta part de la trilogia de Pere Faura, no la vàrem poder veure perquè coincidia amb els horaris d’altres propostes que havíem escollit prèviament. Una llàstima perquè els responsables del Festival concentren la majoria dels espectacles a les tardes amb encavalcaments d’horaris que no permeten poder veure els espectacles que realment t’agradaria.
El trist de tot plegat és que gairebé tots els matins, no tenen espectacles programats. Encara que nosaltres aquest any amb “el millor públic”, sí que teníem “deures a fer”, però crec que seria molt efectiu de cara a posteriors edicions que els espectacles estiguessin millor repartits durant tota la jornada.
Pel que fa a les teves opinions, crec que bàsicament estem d’acord en general.
Gràcies de nou pel teu extens comentari.
Arriben boníssimes notícies per la Roser López, i pels que hem pogut gaudir del seu magnífic ‘Lowland’!!! Ara aquesta parella d’aus es convertiran un en estol sencer :
http://el9nou.cat/valles-oriental/cultura-i-gent/roser-lopez-dirigira-la-primera-produccio-nacional-de-dansa/
Val a dir que el projecte ja el va dur a terme amb alumnes de l’Escola de Dansa d’Amsterdam farà un parell danys :
https://www.youtube.com/watch?v=hjuXwepKdeY
Caldrà estar molt atents doncs molt atents a la seva (re)creació, ja que de ben segur serà una de les creacions de dansa més esperades i espectaculars de la propera temporada.
Al comentari de fa uns dies, vaig oblidar posar i deixar constància del preciós detall en forma de cartell amb dedicatòria amb el que ens van obsequiar la Roser i en Guy en motiu del seu pas per l’OFF del Festival d’Avignon. Ja us vaig comentar que lo nostre amb aquesta peça i els seus intèrprets és gairebé una història d’amor. 🙂
https://www2.pic-upload.de/img/33109084/10955303_10206140249080447_831075674566136792_n.jpg
http://culturebox.francetvinfo.fr/sites/default/files/assets/images/2016/01/avignonoff.jpg
Doncs si, efectivament és una molt bona notícia. Gràcies per informar-nos Xavier.