SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 2on dia –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Comencem de bon matí amb la primera reunió del grup de “millor públic” en la sala “Casulà” del Teatre Principal d’Olot; som 18 persones que el formem i estarem assessorats per Toni Jodar, Bàrbara Raubert i Beatriu Daniel i Ferrer, amb la col·laboració de Quim Bigas el darrer dia; tots ells ens ho posaran fàcil des del minut zero; malgrat que molts ens vàrem conèixer durant el dia anterior, fem les presentacions i tot seguit comencem a parlar dels espectacles que vàrem poder veure ahir.
A mesura que veiem espectacles, hem d’apuntar en una llibreta que ens han facilitat, les nostres sensacions i opinions de l’espectacle que acabem de veure i que ens servirà després en les reunions per debatre sobre ells.
A mitja reunió tenim la sort de comptar amb la presència de Daniel, Reinaldo i Paloma del Colectivo Lamajara, del que podrem veure dissabte el seu espectacle “Dispositivo Labranza”. Ens expliquen el procés de creació i s’obren a què els preguntem el que volem conèixer.
També comptem amb la presència de Jon Maya, el coreògraf i ballarí de Kukai Dantza (grup nascut a partir de la dansa tradicional basca), que conjuntament amb els Brodas Bros ens presentaran avui mateix el seu espectacle “Topa”.
En acabar la reunió del “millor públic” (dues hores que se’ns han fet realment molt curtes), nosaltres optem per fer una passejada i pugem al volcà de Montsacopa, ja que el dia assolellat acompanya moltíssim a fer-ho.
Les vistes d’Olot des del crater són realment extraordinàries.
Al migdia ens apropem a la Torre Malagrida, per participar en un dinar a peu dret en els seus jardins, en companyia de programadors i artistes de dansa; un dinar en què vàrem poder conèixer i xerrar amb un munt de gent, professionals de la dansa o públic com nosaltres que els apassiona la dansa i les arts escèniques.
Un dinar que ens va deixar amb moltes ganes de tornar a l’apartament i fer una becaina abans de prosseguir amb el programa del SISMÒGRAF de divendres…
– Dansa (245) – THE ENDGAME (🐌🐌) – de Lokke / Olatz de Andrés – Sala Torín
Ens dirigim de nou a la Sala El Torin on s’han centralitzat els espectacles de l’Erupció Basca. La sala ha canviat d’aspecte i ara ofereix un escenari totalment blanc amb cortines de tires blanques tot al voltant. Al centre un pedestal i un tauler d’escacs.
Una partida d’escacs on una de les jugadores fa prevaldre l’estètica per damunt l’estratègia i fa derivar la partida a un joc on les contrincants entren en acció com a jugadores i, alhora, com a objectes, com a peces del joc. Dues partides simultànies, una sobre el tauler clàssic de 64 caselles, la segona ocupa l’escenari sencer.
Una peça de la coreògrafa i ballarina Olatz de Andres que s’ha estrenat en aquest festival i que al nostre entendre li cal una revisió, tècnicament perfecta però amb un joc escènic i de moviment que ens ha avorrit. Caldria revisar la durada, ja que la proposta se’ns ha fet llarga.
– Dansa (246) – TOPA (🐌🐌🐌🐌) – de Brodas – Kukai – Plaça del Torín
Sortim de la Sala Torín i ens dirigim a la Plaça situada a sobre.
Aquesta és una peça a l’aire lliure presentada per dos companyies …
Brodas Bros una companyia internacional de hip hop, dansa i cultura urbana nascuda l’any 2006 de la mà dels germans Lluc i Pol Fruitós i les germanes Berta i Clara Pons (en aquesta proposta intervenen en Lluc i la Clara) i …
Kukai Dantza que, creada pel coreògraf i ballarí Jon Maya, desenvolupa el seu treball a partir de la dansa tradicional basca i les col·laboracions amb altres coreògrafs amb altres estils i formes d’entendre la dansa. La companyia està integrada per set ballarins i en aquesta proposta participen únicament Ibon Huarte i Martxel Rodríguez.
Veiem als ballarins apareixent als balcons veïns, ara un, ara l’altra, per sortir de cop a la plaça on sona la música i arrenquen a ballar. Dues companyies, quatre ballarins units pel gust de ballar en el carrer. Ballar els fa ser allò que són. El ball és la seva forma d’expressió.
TOPA, és una proposta híbrida entre la dansa tradicional basca i la dansa de tradició urbana. Enèrgica, vital, d’una potència increïble que fa vibrar a tots els espectadors.
Aquesta peça ha estat estrenada en aquest festival. Realment magnífica. Hem gaudit de valent.
– Dansa (247) – O.V.N.I. (🐌🐌🐌) – de Col.lectiu Big Bouncers -Escenari del Teatre Principal d’Olot
I de nou a l’escenari del Teatre Principal per tal de veure aquesta proposta del col·lectiu Big Bouncers format per tres coreògrafes: Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol, residents a Barcelona i amb una àmplia trajectòria en solitari o amb altres artistes. Van començar a treballar plegades el 2012 per aprofundir en nous llenguatges escènics.
O.V.N.I. pretén qüestionar la funció dels objectes, la funció d’un cos, la funció d’un artista, la funció d’un espectador. Planteja preguntes i proposa un viatge en el qual s’alteren les funcions dels cossos, els objectes i la mirada de l’espectador. Vol fer emergir noves maneres de mirar.
Els objectes van lligats a un us concret, però que passa si alterem les seves funcions?? Que passa quan deixen de ser identificables, nomenables ??
Una proposta d’una complexitat extraordinària, no pensada per a un públic passiu i adaptada especialment a l’espai escènic. Un treball de tres anys on han hagut d’aconseguir els objectes i treballar-los amb una idea associativa per anar construint l’espectacle passant d’un objecte a un altre, d’una idea a un altre sense pausa.
Un d’aquests espectacles visualment molt potent, amb una gran energia i que ens agradaria poder tornar a veure, ja que en Miquel és va perdre part de l’espectacle per indisposició.
– Dansa (248) – PERRA DE NADIE (🐌🐌🐌🐌🐌) – de Cia. Marta Carrasco – Museo de la Garrotxa
Al pati del Museu de la Garrotxa, de nou mantes, de nou fred.
Marta Carrasco és creadora escènica, ballarina, coreògrafa, intèrpret i professora de teatre. En 2016 va estrenar aquesta peça, la seva obra més intima, un espectacle que ha estat mereixedor de la menció especial del públic i dels professionals a la Fira Internacional de Dansa i Teatre d’Osca.
Perra de nadie ens parla de la Lili, una gossa que està sola perquè és una gossa de ningú. En les parts més recòndites de cadascú hi habita una Lili, una gossa que te cura del món que tenim a dins nostre. Tan sols qui no és ningú, qui no pertany a ningú, pot accedir a la part més profunda de la nostra interioritat.
Un recorregut introspectiu que ens mostra aquest món interior amagat, on les intimitats de l’artista ballen i criden i juguen a la gallineta cega. Una Marta Carrasco amb una energia absolutament avassalladora on la seva força interior i la seva feblesa queden al descobert mitjançant els vestits o les mascares.
Dominant totalment l’escena i a nosaltres que ens hem sentit captivats pel seu magnetisme. Genial ….. BRUTAL !!!
– Teatre/Dansa (249) – WELCOME (🐌🐌🐌) – de Amebeu Teatre – Molí d’en Climent
L’últim espectacle del dia comença a les 23,59 h per tal de poder dir que correspon a divendres. Ens hem de dirigir al Molí d’en Climent, un indret situat a la sortida d’Olot, al costat del riu. Tindrem fred i humitat.
Una menció especial als components de la companyia o col·laboradors, que han tingut cura en tot moment de facilitar l’accés al lloc amb lots, un té calentet i vigilant en tot moment en els llocs mes “complicats” de transitar. Perquè el que iniciem és un viatge.
Amebeu Teatre és una companyia creada l’any 2003 per Josep Rodri, activista cultural, director i creador d’espectacles teatrals. L’equip artístic el conformen un grup de professionals de diferents àmbits. El denominador comú: la creació pròpia, la participació del públic, i de grups d’intèrprets del lloc on representen l’obra. Treballa sempre en escenaris no convencionals donant als espectacles una nova dimensió de l’espai escènic.
Estem prenent un te i escoltant una música engrescadora que anima a ballar, l’ambient és alegre … llavors esclata el que sembla una bomba. Ens recorda el que veiem cada dia a les notícies, a Síria, a Pakistan, a Iraq, a París, a Estocolm, …. Molta gent es veu obligada a marxar i a deixar casa seva, només l’imprescindible en una petita maleta. I això és el que fem, agafar una maleta i iniciar un viatge sense destí.
Welcome pren com a punt de partida el conflicte de Síria i l’actual crisi dels refugiats. Dansa, teatre, vídeo i instal·lacions per formular un simulacre de l’èxode. Un trajecte dels espectadors cap al desconegut, fugint d’una Guerra i on les condicions de supervivència són absolutament inhumanes, sense menjar, sense roba, sense esperances, només caminar i caminar. Un interessant espectacle participatiu que ens ha agradat força.
L’única pega és que arribem esgotats a l’apartament a les dues de la matinada…. i demà mes !!!
Caram, quin luxe. Això del “Millor públic” cada any és més llaminer, en tots els sentits. A nosaltres, l’any passat no ens van convidar a dinar ni a fer aquests tastets.
Jo el divendres al vespre havia de venir acompanyat de la meva germana, però ella no tenia entrada per cap espectacle i, per acabar-ho de rematar, es va suspendre un dels que hi havien de barrer (el de les bombetes) i va decidir no venir.
Jo com que ja venia dissabte i diumenge, em va fer una micade mandra fer el desplaçament i tornada de Figueres tot sol i vaig cedir les entrades de “OVNI” i “PERRA DE NADIE” a uns amics programadors. A més, l’espectacle de’n Pere Faura “Sweet fever” ja el vaig veure a Temporada Alta i el de la Marta Carrasco em feia una mica de por : no en vaig trobar cap referència ni crítica a Internet, malgrat haver-se estrenat a finals d’any passat i l’últim que vaig veure d’ella el vaig trobar fluixíssim.
Pel què expliques de la Carrasco, veig que la vaig espifiar del tot i per acabar-ho de rematar, els meus amics programadors van veure O.V.N.I. i els va entussiasmar. Sort que el que vaig veure dissabte i diumenge va complir d’escreix les expectatives. A veure quines seran les vostres impressions dels dies 3er i 4rt!
Oh! Me n’oblidava. Magnífic “TOPA” dels Brodas/Kukai, totalment d’acord. El vaig veure dissabte a la sortida de “Barbetxo”, tot i que ja estava començat. Suposo que en un moment o altre ja donarà temps a parlar de la “fuga” d’espectadors abans d’acabar els espectacles per no haver de veure començats els següents. Un dels aspectes sense dubte millorables del (encara jove) Sismògraf.
Confirmo que la possibilitat de formar part del “millor públic” ha estat magnifica, una experiència realment gratificant (encara que no ens haguessin convidat a dinar …) i una oportunitat única de parlar amb creadors de la dansa que ens han explicat els seus processos de creació, les seves lluites, les diferents formes d’entendre i viure la dansa.
També vam aprofitar per parlar del que anomenes “fuga” d’espectadors i vam demanar al festival que tinguessin una mica més de cura en les programacions, perquè de vegades poder o no assistir a un espectacle sense sortir abans de l’anterior va, realment de deu minuts, o de què respectin l’horari puntualment.
La nostra valoració és “superpositiva”.
Retroenllaç: – 023 – Teatre/Dansa – JO, DONA. A LILI ELBE – (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – 22/10/2021 |