ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Fa uns dies vam rebre un missatge de l’Ana Bofill que ens convidava a anar a veure la seva creació “ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS” al cafè teatre Llantiol. Ens va atreure la proposta i aquest dimarts vam fer cap.
Ens hem assabentat que arran de la selecció d’aquesta proposta pel Centre Cultural La Farinera (van fer residència de setembre a novembre del 2016) i per la Nau Ivanow (residència del 9 al 22 de gener de 2017), va néixer a Barcelona la Cia. Fresquita Montes, formada per 4 actrius i un actor, amics, companys i acabats de diplomar en Art Dramàtic a l’Estudi Nancy Tuñón-Jordi Oliver. Ells són: Ana Bofill que és actriu i la dramaturga de la peça, Benjamín Iborra, Maite Morillo, Laia Sánchez i Sara Schkot. Els acompanya en aquesta proposta la viola d’Úrsula Amargós, que li dóna el contrapunt musical amb una petita participació en el terreny actoral.
Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.
“Si no vigiles, et passarà l’arròs“. L’Ari és la més reticent de totes elles però finalment, en quedar-se sola sense hàmster, parla amb el seu marit i a partir d’aquell moment la relació entre els dos canviarà totalment.
De veritat estem fets per tenir Hàmsters? Tenir-ne continua sent un acte indispensable i essencial de cada persona? Ens fa més feliços? La nostra protagonista no ho creu així, o potser, simplement, té por de veure repetir-se en ella el que ha vist en els altres
Una proposta de gènere dramàtic plena d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills.
Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides.
A la pantalla un hàmster que dóna voltes i voltes, incansable, a la seva roda, i que nosaltres contemplem embadalits.
Una proposta que ens vol fer reflexionar sobre les pors a les obligacions socials que ens ofeguen i obliguen a prendre decisions que segurament no prendríem, i que només prenem “perquè toca”.
Un text amb moltes capes i molts punts de reflexió. Encomiable poder veure sis persones dalt de l’escenari amb la il·lusió i les ganes d’aquesta jove companyia. Molt destacable el gir de la comèdia al drama en el monòleg final.
Ens van dir, en acabar la representació que estaran novament al Llantiol els dies 3, 10 i 17 de maig.
Dramaturgia: Ana Bofill
Repartiment: Ana Bofill, Benjamin Iborra, Maite Morillo, Laia Sánchez i Sara Schkot.
Viola: Úrsula Amargós
Direcció escénica, disseny de llums i espai sonor: Cia Fresquita Montes \ Disseny graphic i audiovisual: Joan Bofill \ Coreografía: Belinda Wicksteed \ Escenografía i muntatge tècnic: Nina Tuset
Producció: Cia Fresquita Montes
Idioma: català
Durada: 1 hora
