– Teatre (238) – AH ! (Judit) (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium

AH ! (Judit) –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Finalment hem pogut encabir aquesta peça a la nostra atapeïda agenda, ja que el que ens van explicar a la roda de premsa ens havia despertat l’interès. I podem dir que “per sort” l’hem pogut encabir, ja que és una proposta que no ens ha deixat indiferents, que ens obliga a pensar i parlar i que ens porta a aplaudir i recolzar a la companyia “El Martell” per aquesta nova producció (al juliol passat ja vam poder veure “Y-X La Fidelitat dels Cignes Negres”).

Un espectacle que és un conjunt d’escenes concatenades que intenten analitzar l’explotació laboral, la repressió política, el masclisme de la societat i en general temes relacionats amb la injustícia i la violència en qualsevol forma de manifestació.

Tal com va explicar la Laia Alsina Ferrer, dramaturga i directora de l’espectacle, l’obra té una estructura fragmentada en vint-i-un “quadres” o escenes aparentment inconnexes, però on es veuen reflectides “les estructures de dominació del poder, a través de les relacions que hi ha entre els personatges“.

Un tipus de teatre que combina el text amb el gest, perquè als dos se li dóna la mateixa importància, en un intent de fugir del “realisme”, utilitzant també el mim i la dansa.

Ah! és una obra de creació col·lectiva: L’ha escrit una dona violada, algú que va perdre un ull per una pilota de goma, el sirià i l’afganès que no dormen a Europa, un treballador precari, Jara, Mandela i Puig Antich. L’ha escrit l’embarassada que no troba feina, el nen que ha mort a la Franja de Gaza, l’anarquista estigmatitzat pels mitjans, l’algerià que han tancat dins un CIE, la família que no arriba a final de mes. L’han escrit, també, Wilde i Lorca, Frida Kahlo, Edith Piaf i Janis Joplin. Les víctimes de pobresa energètica, les treballadores d’una maquiladora, l’anorèxica i la bulímica, la que ja no té clítoris, els màrtirs de l’1 de maig.

Nosaltres, simplement, hem posat veu al seu crit. Al de Judit i al de totes. Al de totes les putes que han estat lapidades.

Una obra que no posseeix una línia argumental seqüencial i on els actors no interpreten personatges sinó que més aviat parlen d’ells i les relacions entre ells. Ens mostren un munt de situacions injustes, d’una duresa brutal, sense pausa, sense oportunitat de deixant-se respirar i que molt sovint ens fa bellugar incomodes a la cadira.

AH ! (Judit) vol ser la veu dels crits silenciats, de les persones sotmeses, vexades, torturades, assassinades, aïllades …. una obra de denúncia de fets que formen part del nostre dia a dia i que no volem veure perquè no ens afecten directament. Vol ser el crit que ofega el dolor. Vol ser la fusió en el temps i en l’espai de totes les injustícies del món ocorregudes al llarg del temps. Vol ser la veu dels que no han pogut parlar. I aconsegueix això en poc més d’una hora. Trasbalsadora.

Una magnífica feina dels tres actors Josep Sobrevals, Martí Salvat i Cristina Arenas que defensen el muntatge amb una entrega absoluta.

L’escenografia molt conceptual, basada en bona part en una superfície coberta per un plàstic industrial, que vol imprimir una estètica molt freda i violenta. Una tarima dóna joc al moviment dels actors en dos plans escènics amb una posada en escena magnífica.