VIDES PRIVADES –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Fa gairebé un mes vaig poder assistir a la roda de premsa d’aquesta producció de La Brutal que es representa al Teatre Borràs, i la primera impressió va estar prou bona; després d’això vàrem començar a llegir les primeres reaccions a les xarxes socials i ens vam refredar força, ja que potser el gènere de la comèdia no és el que més ens satisfà en teatre.
Per sort ahir dilluns de pasqua vàrem rebre una oferta del 50% (pensàvem que els dilluns a Barcelona el teatre gairebé estava prohibit), i ens vam animar a provar sort, reconeixem que sense gaires expectatives…. i resulta que ens va agradar molt més del que esperàvem i a més, ens ho vam passar la mar de bé.
La companyia la Brutal ha volgut fer una aposta per aquest text de l’escriptor britànic Noël Coward; es tracta d’un text escrit el 1929 i estrenat al King’s Theatre d’Edimburg l’any 1930 i que va fer pensar a Juan Cavestany que versionar aquesta obra era “un projecte d’arqueologia”… i aleshores t’adones que una adaptació possible comença quan deixes de buscar justificacions per “portar a l’actualitat” el que en realitat sempre ha estat, és a dir, la tragicòmica esquerda entre la biologia i la cultura dels éssers humans“.
Aquesta adaptació ha anat un pas més enllà que presentar una comèdia sobre la lluita de sexes i ha donat una mica més de profunditat i dramatisme a les relacions de parella que no acaben de trobar l’equilibri. Es distancia de l’original en el tractament de les relacions del matrimoni format per l’Amanda (Marta Marco) i l’Eduard (David Selvas) que s’han acabat divorciant i es tornen a retrobar al cap de dos anys, quan amb les seves noves parelles, Victor (Javi Beltrán) i Sílvia (Mima Riera), coincideixin en un Hotel de Begur.
Hi ha escenes en aquesta producció que buscant una “comicitat seriosa” poden resultar fins i tot ridícules i inversemblants, com podríem dir de l’escena del retrobament del matrimoni en les habitacions adjacents de l’hotel, o el moment de la trucada al timbre al pis turístic de l’Amanda, però que la qualitat de les interpretacions i la posada en escena salven amb nota oferint un conjunt que presenta més punts positius que negatius.
Tal com ens van comentar Norbert Martínez i David Selvas, codirectors de la proposta, l’obra ha tingut incomptables versions i per elles hi ha desfilat un bon nombre d’estrelles del teatre o del cinema, i tot i que pot semblar un text superat i passat de moda, el seu mèrit radica, justament, en reflectir com pocs la batalla entre sexes i la fina línia que separen l’amor de l’odi, l’odi de l’amor.
La Brutal és una companyia a la qual coneixem per dramatúrgies com La Treva, La Llista, Don Joan, Una altra pel·lícula, o el cicle Tot pels diners (Mammón, Cleòpatra i L’Onzena plaga), entre d’altres, i que ara s’ha arriscat amb una comèdia.
David Selvas reconeix que en tenien ganes per intentar demostrar que la comèdia no és necessàriament un “teatre de segona”. Tot i que no es coneixien, Juan Cabestany, dramaturg i director de cinema i conegut per la seva tasca amb la companyia Animalario, va acceptar fer l’adaptació de l’obra, que ha estat traduïda al català per la Cristina Genebat.
Una escenografia molt encertada de José Novoa i una posada en escena molt dinàmica, ha fet brillar unes interpretacions esplèndides dels quatre actors destacant a Marta Marco i David Selvas que ens han ofert una vessant còmica que no els coneixíem.
Autor: Noël Coward
Direcció: Norbert Martínez i David Selvas
Adaptació: Juan Cavestany
Traducció: Cristina Genebat
Intèrprets: Marta Marco, David Selvas, Mima Riera i Javier Beltrán.
Escenógrafia: Jose Novoa \ Il.luminació: Mingo Albir \ Vestuari: Maria Armengol \ Disenny de so: Ramon Ciércoles \ Caracterizació: Paula Ayuso \ Cap técnic: Arnau Planchart \ Construcció escenografía: Carles Hernández “Xarli” \ Fotos del espectacle: Felipe Mena \ Disenny gràfic: Joan Aguadé
Premsa: Maria Darnell
Idioma: català – Durada: 80 minuts
