ARGELAGUES de Gemma Ruiz –
Per Imma Barba –
En aquest llibre Gemma Ruiz ens explica les vivències d’una generació que va haver de canviar el camp per la fàbrica, el poble per la ciutat.
Amb 16 anys la Remei, besàvia de l’autora, va haver de deixar el seu Castellterçol natal per anar a treballar a Sabadell. Rosa, la seva filla i àvia de l’autora va haver de patir els efectes devastadors de la guerra i de la postguerra, i Nina, tieta-àvia de l’autora ens dóna la visió de les dificultats d’adaptació dels immigrants que arribaven del Sud d’Espanya buscant a Catalunya una vida millor.
Les argelagues són uns arbustos que trobem als llocs secs i pedregosos, que s’assemblen molt a la ginesta, en la forma i color de les flors, però amb una gran diferència: tenen punxes potents i nombroses, i una gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat les condicions en què es troben.
El títol del llibre és una metàfora de les tres dones protagonistes nascudes a pagès a principis del segle XX i que es van haver d’espavilar a la ciutat, dones que van haver de treballar a la indústria tèxtil, participant a la Guerra Civil des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments per poder tirar endavant a la seva família. Unes dones que van haver de fer un gran esforç per adaptar-se a uns canvis de vida radicals que impactaven directament en la vida diària familiar.
La Remei, La Rosa i la Nina van haver de treure les punxes per tirar endavant.
Totes tres tindran una vida molt dura, plena de sacrificis, dedicades al treball a les fàbriques i a tenir cura del marit i dels fills, sota una estricta obediència als encarregats de la fàbrica i als marits i sotmeses estrictament a les normes morals de l’època.
En aquest llibre la Gemma explica la història de la seva besàvia i de les seves dues àvies al mateix temps que recull les condicions de vida d’aquestes dones en una societat terriblement masclista que les feia sentir culpables de tot, de la fam i la penúria, del patiment i la mort.
Un llibre ple d’un vocabulari que defineix cada detall de la vida dels pobles, de la feina del camp i que ha representat per l’autora un treball de memòria, de recerca i de recopilació. Un llenguatge amb girs propis dels territoris on s’emmarca la narració.
Durant anys la Gemma ha anat recollint el que li explicaven la seva besàvia i les seves àvies: “Em va costar moltíssim fer-les parlar i gravar-les”
Mai no s’havien donat cap importància, tenien una autoestima zero i no entenien el meu interès. ‘Si nosaltres no valem res!’, em deien.
La mateixa autora ens diu sobre l’ús del llenguatge: “El relat de la vida de la Remei també sona diferent del català oficial. Per mi ha estat un motor, capturar l’oralitat lírica i genuïna que ella gastava. Aquesta llengua té la gentilesa de retratar-nos d’allà on venim i com som encara que li tinguem els tractes que li tenim i ens l’estiguem deixant perdre.”
D’altra banda, la periodista ha recorregut Castellterçol, Vacarisses, Sabadell i també ha visitat Cartagena, d’on provenia la família de la Nina, per documentar al més fidelment possible els escenaris de la novel·la.
Per a mi com a lectora ha representat un esforç inicial d’entendre una terminologia a la que no estic habituada, però que m’ha mostrat una nova llengua rica, plena d’expressions dialectals que desconeixia. Una manera de parlar que fa “olor” d’antic però amb una narrativa terriblement actual. Una història potent que m’ha enganxat i que he trobat fascinant.
Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. És una cara nova en el món literari, que ha trigat set anys a escriure l’obra, però una cara molt coneguda en el món de TV3 on des de fa vint anys realitza cròniques culturals. Ha treballat des de 1996 al servei d’informatius de Televisió de Catalunya. Una persona que nosaltres, “teatraires” de pro, ens trobem molt i molt sovint a les sales de teatre, micròfon en mà.
ARGELAGUES és la seva primera novel·la.
Títol: Argelagues
Autora: Gemma Ruiz
Editorial : PROA – Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Data de publicació: 21/09/2016
352 pàgines
Idioma: català
